Batlle planteja el “retorn assistit” al seu país dels MENA que viuen al carrer
“Un nen sempre estarà millor amb la seva família, per problemàtica que pugui ser, que vivint als Jardins de Sant Pau”, apunta
El tinent d’alcaldia de Seguretat de Barcelona, Albert Batlle, ha posat sobre la taula aquest dilluns el “retorn assistit” dels menors estrangers no acompanyats que viuen al carrer. En declaracions a Ser Catalunya, Batlle ha argumentat que la legislació “parla sempre de l’interès superior del menor”. “I quin és l’interès superior? Tenir un entorn social, familiar i comunitari, per conflictiu que pugui ser aquest entorn. Un nen sempre estarà millor amb la seva família, per problemàtica que pugui ser, que vivint als Jardins de Sant Pau o al Pou de la Figuera”, ha continuat. Batlle ha assegurat que el terme “expulsió” o “expatriació” no forma part del seu vocabulari, i ha insistit en “retorns assistits”, perquè “una cosa és agafar-los amb un avió i enviar-los i una altra és que aquest retorn sigui acompanyat”.
Segons Batlle, cal parlar amb els serveis socials i educatius de totes les administracions, però també cal fer un “abordatge des del punt de vista de la seguretat” quan es parla de MENA. Ha reconegut que és una qüestió amb la que cal ser prudent, perquè “de seguida salten totes les alarmes”, però ha defensat plantejar l’opció d’un retorn “assistit” dels menors que viuen al carrer.
Després ha afegit que potser una part d’aquests nens es poden integrar, però ha defensat que cal tractar aquest tema amb tots els actors implicats, també amb els països d’origen, en aquest cas el Marroc. “I si s’ha de fer (el retorn) s’ha de fer molt bé”, ha indicat el tinent d’alcaldia, que ha insistit que tot plegat es faria “en interès superior del menor”.
En preguntar-li per les persones que patrullen al metro per detectar carteristes, Batlle ha estat contundent i ha advertit que “aquest no és el camí”, perquè això “és la porta d’entrada de màfies de patrulles d’autoorganització”, que és “l’element més perillós que pot haver en temes de seguretat”.
Ha assegurat que “combatrà” aquest tipus d’organitzacions, perquè en una qüestió com la seguretat “no pot haver autoorganització”, sinó que correspon a l’administració gestionar-la. “Això no pot ser la llei de la selva”, ha conclòs.
Sobre les informacions del diari ’Público’ relatives a la relació entre l’imam de Ripoll i el CNI, ha considerat “un disbarat qualsevol especulació gratuïta”, i ha recordat que en aquest país s’han criticat sovint les “teories de la conspiració”. “Doncs critiquem-les totes”, ha demanat.
