“Reclamem els 60 milions de les taxes judicials”

Cal un finançament de la justícia catalana actualitzat. No es pot viure d’uns pressupostos novament prorrogats a Catalunya, ja que no es poden assumir nous projectes, tot i que sembla que ara es desencallen. L’escull principal és el greuge que afecta la justícia catalana respecte de les taxes judicials implantades amb la llei 10/12 i que a Catalunya en cap moment li han satisfet les taxes que recapta. Els estudis indiquen que entre els anys 2013 i 2018 Catalunya ha recaptat una forquilla d’entre 200 i 300 milions d’euros, que són de 40 a 60 milions anuals de taxes judicials que ara només paguen les empreses que facturen a partir d’un milió d’euros. En aquests sis anys, Catalunya només ha rebut 3 milions de l’Estat per a l’Administració de Justícia. I la llei de taxes indica que la recaptació es vincularà a una millora de la justícia gratuïta, i això cap any s’ha complert. Des de l’Advocacia Catalana reclamarem les taxes al nou govern espanyol.

Amb la recaptació de les taxes judicials, tot i que a la llei posa que s’ha de destinar a justícia gratuïta, també podria repartir-se en edificis o en reforç de personal. Per exemple, amb els 60 milions anuals de les taxes podríem tenir el fòrum judicial de Tarragona, que és el seu pressupost estimat, o un nou edifici per als jutjats de Martorell, de Mollet o Sant Feliu de Llobregat. El no pagament de les taxes perjudica la modernització de la justícia a Catalunya. També cal ampliar la ràtio de jutges, ja que a Catalunya estem a la cua de l’Estat i molt lluny d’Europa. D’altra banda, actualment també suportem un col·lapse en la resolució de les reclamacions de les clàusules sòl, amb una acumulació d’uns 35.000 litigis, que no es resoldran abans de cinc anys. Hi podria haver altres solucions, com ara la mediació amb els bancs.

Ara s’està treballant en l’àmbit dels jutjats, dels despatxos, que acumulen moltes demandes, i dels col·legis d’advocats per intentar que hi hagi un acord pel que fa a les despeses bancàries que van originar el préstec hipotecari, un fet que eliminaria una part important d’aquestes 5.000 demanades anuals.

Si els mateixos advocats no creiem que hem de presentar els escrits al jutjat en català, la llengua hi serà residual. Hem d’insistir en l’ús del català, tant nosaltres com els magistrats. Les petites ajudes que donava Justícia per incentivar les demandes en català tampoc s’han pogut recuperar.

El Departament de Justícia vol tirar endavant una llei integral, que aglutini totes les normes, i ens vam oferir a impulsar-la. És una assignatura pendent, tot i que Catalunya és pionera, i s’ha volgut esborrar tot el que va passar. Cal recuperar la memòria de les persones que van viure la repressió i la dictadura. Vaig aprofitar l’entrega del XIII Premi Agustí Juandó, que reconeix l’ús del català, per posar deures a la comissió de llengua perquè recuperem el consell de guerra d’aquest advocat, que va ser nomenat per la Generalitat com a secretari de l’Audiència de Barcelona el 1939, i que, tot i que va salvar capellans, va ser acusat de rebel·lió i condemnat a la pena de mort per uns delictes infundats. En farem una publicació. I el certificat que lliura la conselleria en què s’anul·la el consell militar d’una persona és un gran alliberament per a les famílies; és com si la generació actual li degués netejar-li aquesta taca. Totes les víctimes s’han d’equiparar, és una qüestió de drets humans.