La contaminació de Barcelona va provocar 351 morts l’any passat
Segons un estudi, un 48% de la població està potencialment exposada a la mala qualitat de l’aire
Posar més “superilles” reduiria els elevats nivells
Fa dues dècades que a Barcelona se superen els nivells de partícules recomanats per l’OMS. Segons determina el darrer informe elaborat per l’Agència de Salut Pública de Barcelona, com a mínim 351 persones van morir el 2018 a causa dels alts nivells de contaminació atmosfèrica. Una xifra equivalent a la del 2017 i que evidencia que la qualitat de l’aire de la ciutat que s’elabora cada any no millora. Les morts estimades a causa de l’excés de partícules contaminants –en concret, de PM2,5– ascendeixen a 3.749 si es té en compte el període comprès entre el 2010 i el 2018.
Segons les dades d’aquest darrer informe, un 48% de la població barcelonina està potencialment exposada a nivells de diòxid de nitrogen superiors als recomanats per l’OMS, i un 95% ho està en relació amb les partícules PM10, sempre segons el nivell de referència que estableix l’OMS. L’exposició crònica a aquesta elevada contaminació contribueix a incrementar malalties de tipus cardiovascular i respiratori, a més d’augmentar el risc de contraure càncer de pulmó.
L’entrada en vigor de la zona de baixes emissions preveu que la reducció dels vehicles els pròxims anys arribi als 125.000 com un dels objectius principals per millorar la qualitat de l’aire.
Ampliar les superilles
Implementar a Barcelona el projecte original de les 503 superilles, per restringir el trànsit i guanyar espai per als vianants, evitaria 667 morts prematures cada any. Així ho recull un altre estudi elaborat per l’Institut de Salut Global de Barcelona fet públic fa uns dies. Els beneficis serien molts més, com ara la reducció d’un 24% de la contaminació atmosfèrica i l’augment en un any i mig de l’esperança de vida de cada persona.
El treball de l’ISGlobal, centre impulsat per La Caixa, amb la col·laboració de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) i de BCNecologia, és el primer que es fa sobre els impactes en salut d’aquest projecte d’intervenció urbana. Els científics que l’han publicat a la revista Environment International quantifiquen els canvis que les 503 superilles produirien en els nivells de contaminació, soroll procedent del trànsit, activitat física, superfície d’espais verds i temperatures de la ciutat. Després van combinar les evidències científiques sobre la relació entre cadascun d’aquests factors i la mortalitat amb les dades actuals d’exposició a cadascun d’ells i de morts per causes naturals a Barcelona.
Segons l’estudi, els beneficis més notables per a la salut provindrien de la reducció dels nivells de contaminació de l’aire –291 morts prematures evitables anuals–, seguida del soroll del trànsit i la mitigació dels efectes de l’illa de calor –163 i 117 morts prematures previngudes, respectivament–. A la ciutat, per ara, s’hi han desplegat les superilles al Poblenou, Sant Antoni, Horta, Gràcia, les Corts i Sants.
LA XIFRA
Un peatge anticontaminació
El moviment estudiantil Fridays for Future considera que la zona de baixes emissions és ’’completament insuficient’’, ja que només aconseguirà reduir la contaminació en un 20%. Per això, aposten per un peatge anticontaminació que redueixi a la meitat el trànsit rodat a a la ciutat i obligui els qui no utilitzin transport col·lectiu a pagar per entrar a Barcelona. La recaptació es destinaria a millorar el transport públic urbà o interurbà. Aquesta és una de les propostes que han presentat des de la plataforma, que s’ha sumat a la vaga mundial pel clima.
