Vinculen l’insomni amb l’aparició de l’Alzheimer

Les persones amb insomni acaben desenvolupant canvis en el rendiment cognitiu i també en l’estructura cerebral, especialment en la substància blanca i en algunes regions afectades en les etapes primerenques de la malaltia d’Alzheimer. Aquesta és una de les principals conclusions d’un nou estudi d’investigació impulsat pel Barcelonabeta Brain Research Center (BBRC), el centre de recerca de la Fundació Pasqual Maragall, que s’acaba de publicar a la revista Alzheimer’s Research and Therapy i que ha estat possible gràcies a l’impuls de La Caixa.

La recerca ha analitzat dades de qualitat del son, i resultats en proves cognitives i de neuroimatge de 1.683 adults sense alteracions cognitives que participen en l’estudi Alfa, impulsat per La Caixa. Dels quals, fins a 615 tenien insomni.

Els resultats han servit per demostrar, d’una banda, que les persones que pateixen insomni tenen un pitjor resultat en les proves cognitives. Concretament, s’ha comprovat una reducció en algunes funcions executives, com ara la memòria de treball.

D’altra banda, l’estudi demostra, gràcies a imatges de ressonància magnètica, que els participants amb insomni presenten menys volum en algunes regions cerebrals. Entre les quals, hi ha el precúneus i el còrtex cingular posterior, que són les que es trobarien afectades en etapes primerenques de la malaltia.

L’estudi ha servit també per trobar certs canvis en la substància blanca cerebral, apreciats gràcies a les tècniques de ressonància magnètica per difusió. “Aquestes troballes suggereixen la presència de processos d’inflamació cerebral que podrien tenir un paper clau en l’associació entre la qualitat del son i l’Alzheimer”, destaca Oriol Grau, primer autor de l’estudi.

Així, la publicació obre la porta a una línia d’investigació que fins ara no ha estat explorada per entendre la relació entre la neuroinflamació, el son i la demència. El doctor José Luis Molinuevo, director científic del Programa de Prevenció de l’Alzheimer del BBRC, opina que l’estudi ha de servir per “establir les bases per a futures estratègies terapèutiques centrades a millorar la qualitat del son”.