Centenars de persones netegen les platges després de la borrasca Glòria
Voluntaris de totes les edats retiren canyes, troncs, escombraries i un munt de testos de plàstic procedents dels hivernacles acumulats a Arenys de Mar
L’Ajuntament d’Alcanar organitza una jornada de recollida de residus, que es repetirà la setmana que ve
-
VÍDEO: Desenes de voluntaris a Arenys de Mar s'organitzen per netejar la platja de plàstics i restes del temporal Glòria. AUTOR: Elena Ferran. Elena Ferran
-
Voluntaris netejant la platja d’Arenys ELENA FERRAN. -
Persones de totes les edats ajuden a netejar la brossa acumulada a la platja d’Arenys ELENA FERRAN.
Superat el temporal, és el moment de refer-se. Ciutadans i ajuntaments s’organitzen per netejar platges de plàstics, brossa i restes arrossegades pel temporal .
Una trentena de persones ens hem reunit a Sant Pere per recollir plàstis i deixalles...
— Meteo Empordà (@MeteoEmporda) January 25, 2020
Ens comenten que grupa petits ja des del matí que netegen la platja. Demà més.@tramuntana_tv @tv3cat @324cat @eltempsTV3 @Aj_SantPere @emporda_info @vialliure @linformatiu_tve pic.twitter.com/sIUDIN5xYL
Canyes, troncs, escombraries i un munt de testos de plàstic procedents dels hivernacles s’han acumulat a Arenys de Mar, on desenes de voluntaris s’han arremangat aquest dissabte per ajudar en les tasques de neteja .
Tornem-hi, seguím amb la platja del Callao i Sant Simó a #Mataró fem net. #NetegemMatarodelGloria #Gloria @evaesplugas 😘 pic.twitter.com/RXEaY3ANE0
— joan masferrer (@J_Masferrer) January 25, 2020
A la platja del Marjal, l’Estanyet i Sòl de Riu de les Cases d’Alcanar, més de 150 voluntaris han ajudat a netejar els residus que el temporal Gloria ha arrossegat fins a la costa .
166 voluntàries i voluntaris i 170 bosses de brossa recollides 😖
— CNBARCELONA (@CNBARCELONA) January 25, 2020
Gràcies a tots i totes per la gran acollida a l'iniciativa de recollida de residus organitzada aquest matí per la platja de la #Barceloneta 🙌
De nou, gràcies! 🙏
#borrascagloria #plastics #mar #savetheplanet pic.twitter.com/qsb55owCSl
L’Ajuntament d’Alcanar, organitzador de la jornada, estima que s’han recollit aproximadament un centenar de bosses de deixalles, principalment plàstics, que sumarien unes tres tones en el tram de vuit quilòmetres pentinats. La iniciativa es repetirà la setmana que ve en altres indrets afectats del litoral del delta de l’Ebre.
A l’Ampolla, la iniciativa de netejar les platges s’ha difós a través de les xarxes socials per part de la ciutadania.
L’agrupació escolta palamosí es va preguntar què podia fer per ajudar després del temporal i, en coordinació amb l’Ajuntament de Palamós (Baix Empordà), van decidir fer una crida a través de les xarxes socials per reunir voluntaris.
Segons ha explicat el cap dels escoltes, David Mercader, la prioritat ha estat recollir i llançar els plàstics i, després, apilar els centenars de canyes i troncs arrossegats pel mar en piles per facilitar-ne la feina de recollida.
A partir de les quatre de la tarda, han aplegat un centenar de voluntaris que en pocs minuts s’han posat a treballar. Entre ells, la Maria Rosselló: “Hauria de ser obligatori venir, a l’estiu tots voldrem venir a la platja i trobar-la neta”.
Els científics avisen de més episodis i més intensos
Científics experts en canvi climàtic avisen que fenòmens com la borrasca Gloria que ha assotat Catalunya aquesta setmana i n’ha arrasat part del litoral poden ser més freqüents i més intensos en el futur.
“Hem de començar a pensar que l’excepcionalitat possiblement s’ha acabat”, afirma l’investigador del Consell Nacional d’Investigacions Científiques (CSIC) Rafael Sardá, que treballa al Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB).
“El Gloria és un bon exemple de l’augment de la temperatura i del canvi climàtic en situació d’emergència. Temporals com aquest poden anar a més i el que queda clar que va a més és la intensitat dels fenomens adversos”, afirma la catedràtica en Física de l’Atmosfera de la Universitat de Barcelona (UB), Maria Carme Llasat.
Els científics demanen un “canvi de xip” davant de la crisi climàtica i entendre que no es pot actuar com abans. Per a Sardá, la relació actual amb la natura és “com anar al supermercat”.
