Dubtes sobre el nou decret d’habitatge

Tot i que el Consell de Garanties Estatutàries va decretar ahir que el nou decret de mesures urgents per millorar l’accés a l’habitatge té alguns apartats que són inconstitucionals, el govern va decidir que el Parlament continuï la seva tramitació. Així ho va confirmar la consellera de Presidència i portaveu de la Generalitat, Meritxell Budó, a la roda de premsa posterior a la reunió setmanal del Consell Executiu, en el qual es va valorar el dictamen de la comissió, emès a petició de Ciutadans. Budó va insistir que l’objectiu de la Generalitat amb aquesta mesura és “garantir que els grans propietaris, els bancs que tenen propietats fruit de les execucions hipotecàries, tinguin l’obligació de facilitar el lloguer social a famílies vulnerables”.

El nou decret, que entre altres mesures obliga els grans tenidors –aquells que tenen més de 15 habitatges en propietat–a oferir un lloguer social a les persones vulnerables, fins i tot en el cas que hagin ocupat il·legalment el pis, va ser aprovat pel Parlament el passat 5 de febrer.

El Consell de Garanties, un òrgan consultiu però no vinculant, veu “irracional” i “arbitrari” el fet que el decret consideri com un “habitatge buit” aquell que estigui ocupat il·legalment. Segons l’arbitre estatutari, aquesta definició vulnera l’article 33 de la Constitució, que reconeix el dret a la propietat privada, i el 9.3, que garanteix el “principi de legalitat”. El document critica l’eliminació com a causa justificada de desocupació permanent de l’habitatge el fet d’haver començat en els darrers dos anys un procediment judicial per recuperar la possessió en cas de tenir ocupes. Amb el nou decret, diu l’òrgan, “s’entén que un habitatge és buit quan està desocupat permanentment i sense causa justificada durant dos anys”, independentment del fet que hi hagi en marxa un procés judicial.

“Sembla que el legislador ha volgut evitar que puguin ser desnonats els ocupants d’habitatges sense títol habilitant que no tenen una alternativa residencial. I per aconseguir-ho opta per convertir el que inicialment era una privació il·legítima de la possessió en una relació d’arrendament d’una durada mínima igual a la que preveu la legislació d’arrendaments urbans”, alerta l’informe.

El Consell de Garanties adverteix que establir sancions i multes per la manca d’una oferta de lloguer social, prèvia a la interposició d’una demanda judicial per recuperar l’habitatge ocupat, podria considerar-se una “restricció” o un “fre” que “obstaculitza” el procés judicial per recuperar la possessió “il·legalment perduda”.