Societat

CRISTINA SIMÓ ALCARAZ

MESTRE, FEMINISTA I PRESIDENTA DEL MOVIMENT DEMOCRÀTIC DE DONES

“Ens volen pobres i dependents per explotar-nos al seu servei”

Convençuda que el combat es lliura en el camp de batalla compartit pel patriarcat i pel capitalisme, veu en el moviment 8M el poder i la força per posar fi a aquest model de societat

Situa l’inici del seu activisme als 17 anys, allà pel 1984. Què la va motivar?
Un sentit de la injustícia que a mi sempre em rebel·la. Els pares havien estat educats en el franquisme i la seva visió de la vida era masclista. De petita, vaig viure situacions de discriminació respecte al meu germà, al qual no se li exigien les mateixes coses que a mi perquè era un nen i, a més, el pare, tot i tenir mentalitat d’esquerres, no tractava la mare com a una igual i jo prenia partit a favor d’ella. Llavors ja començava a trencar esquemes.
Temps d’importants reivindicacions com ara la llei de divorci, el dret a l’avortament, que s’obrien pas amb dificultats.
Recordo que anava amb una amiga els pares de la qual es volien divorciar i encara no s’havia aprovat la llei. Vam passar davant d’una església on una parella es casava i ella es va posar a cridar: “Visca el divorci!”
Tornem als 17...
Vaig néixer al barri d’Horta de Barcelona i als 17 anys vaig passar de les Dominiques a l’Institut Jacint Verdaguer, al parc de la Ciutadella, en uns moments de gran efervescència política, de manifestacions per l’objecció de consciència, pel dret a l’avortament... A l’institut hi havia un professorat molt progressista, la lluita era intensa. Vam crear un grup de dones, l’Eix Violeta, vam promoure debats, vam organitzar una rua feminista, que els fatxes van intentar boicotejar agafant-nos les disfresses. Al Jacint Verdaguer em vaig revolucionar del tot!
Actualment és presidenta del Moviment Democràtic de Dones, una organització estatal amb delegacions a Catalunya i que en els seus orígens va ser molt activa en l’oposició a la dictadura franquista. Cal plantar cara tant al capitalisme com al patriarcat?
Sí, perquè ens oprimeixen igualment, feminisme i lluita social han d’anar junts. Des del Moviment partim de les diferents experiències de les dones, de les seves necessitats reals i dels conflictes que es viuen a cada entorn per donar-hi resposta i per coordinar l’acció col·lectiva. Estem federades internacionalment.
El feminisme és en la diana de l’extrema dreta.
Ens ataquen perquè som l’antítesi del que propugnen, no oblidem que es tracta de la ultradreta neoliberal. Nosaltres valorem la vida, els drets, l’educació, la sanitat, els serveis públics de qualitat per a tothom i ells defensen els privilegis de les capes benestants.
Pel que fa als drets de les dones?
Els interessa situar-nos com a ciutadanes de segona perquè ens volen al seu servei com a homes i al servei del sistema capitalista. Com a exèrcit de mà d’obra barata que cobrim el 75% dels treballs a temps parcial, que patim més temporalitat, que percebem salaris més baixos, que ens ocupem de les tasques d’atenció i cura de les persones, que fem doble i triple jornada. Volen que les dones siguem més pobres per mantenir-nos sota la seva dependència i explotar-nos. Per altra banda, ens ataquen tant perquè saben que unides avancem i tenim poder per posar fi al model de societat basat en la injustícia, la desigualtat i la violència que ells defensen.
Les mobilitzacions han crescut espectacularment al voltant del 8M.
El 8M representa una important elevació de consciència feminista després d’un període d’acumulació de forces a molts països del món i al voltant d’un discurs inclusiu que fa que moltes més dones se sentin identificades i s’incorporin a la lluita. Molta més gent va entenent que el feminisme és igualtat, no un masclisme a la inversa.
Per què diria que es manté la violència masclista entre els joves?
Hi ha un problema cultural, uns estereotips que ens transmeten i que situen els homes i les dones en situació de desigualtat. I també un problema educatiu, no tenim un currículum amb una educació en igualtat avaluable, en general no es segueix els principis de la coeducació, només en alguns centres on hi ha gent sensibilitzada que ho fa pel seu compte. Si no hi ha una reforma del sistema educatiu en aquest sentit és difícil canviar les mentalitats perquè els joves reprodueixen el que veuen a casa seva i a les xarxes socials
Li preocupa la prostitució i la pornografia?
Molt, en una societat que la prostitució està normalitzada i que un percentatge no insignificant d’homes són consumidors, quina consideració es té de les dones? Que són objecte d’ús per a l’explotació sexual. Per això, al 2015 vam impulsar la Xarxa de Municipis Lliures de Tràfic de Dones i Nenes. I el fet que nens de 8 anys ja accedeixin a continguts pornogràfics on aprenen que la dona obté plaer a través del dolor marca indubtablement les relacions que mantindran en un futur.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia