“Sense tests, res canviarà”

Una mica, sí. La gestió, la facin uns o altres, no canviarà gens si no tenim els serveis sanitaris necessaris per sortir d’una crisi que és sanitària. No volem ser els últims esperant que Salut tingui les UCI preparades. Sense els tests per saber la infecció real de cada residència, res canviarà. S’ha d’insistir perquè Salut compleixi, perquè la responsabilitat la tenia abans.

Fa anys que reclamem a Salut rebre visites de metges i infermeres d’atenció primària, però només s’assignaven unes hores als centres i amb això s’havia de funcionar. Amb aquestes mancances no es pot dir que no estàvem preparats, perquè no ho hem estat mai. No tenim tests ni equips de protecció, perquè no ens pertoca a nosaltres fer un control d’infeccions quan som centres assistencials.

Això és el que no entenem. No podem esperar que vagin arribant durant el mes d’abril com ens han promès. Ha de ser ara, per poder decidir quines persones es deriven als hospitals. Ens cal una acció ràpida, perquè estem patint molt i veus com els dies passen i hi ha molta feina per fer.

No tenim data per als tests i a moltes residències se’ls acaben els equips de protecció. Amb la situació crítica, ens demanen que fem un altre circuit i que omplim fins a quatre formularis cada nit. N’hi ha per parar boig. Només calen recursos perquè on se sap que hi ha el Covid-19 hi vagin autoritats sanitàries a portar tests i el material sanitari que faci falta.

És fàcil explicar aquestes xifres quan no s’han pogut protegir. Algunes residències han comprat mascaretes i d’altres han rebut donacions de veïns i empreses. S’ha treballat com s’ha pogut.

Han passat els quinze dies i després de no tenir símptomes alguns ja han retornat. Ens vam queixar perquè els donaven la baixa per telèfon, no es feia cap seguiment per fer-los el PCR i poder tornar a treballar com es feia als metges i infermeres. Veure com et quedaves sense mans i no es feia res ha estat molt dur.

Portar avis a casa, ja vam dir que seria minoritari, quan el 70% de les persones grans tenen algun tipus de demència i més de la meitat tenen problemes de mobilitat que requereixen espais adaptats. Abans de fer trasllats s’ha de veure els contagis i si cal derivar als hospitals o seguir amb equips mèdics al centre, on moltes famílies prefereixen que facin el seu final de vida.

Preocupa veure que a gent que ha mort no se li ha fet la prova i totes les persones grans amb febre s’han tractat com a Covid. Sense proves, ens quedarem amb la mitjana de morts del sector.