Residències amb por
Les entitats gestores exigeixen a l’administració mesures abans de reobrir els centres a les famílies i un pla per saber com s’han d’adaptar per evitar un rebrot dels contagis
S’estabilitza l’alarma amb els tests fets a 39.000 residents
La sagnia de morts que s’ha viscut a les residències ha posat en l’ull de l’huracà els centres assistencials, que, sense destinar-hi els recursos i mitjans necessaris, han vist com els contagis es multiplicaven entre els avis i entre el personal que els cuida. La crisi sanitària ha evidenciat com alguns centres no eren capaços de fer-se càrrec de la situació i, a mesura que passaven les setmanes, una desena eren intervinguts pel Departament de Salut.
“Ara comencem a tenir bones notícies; els avis van tornant dels hospitals amb els PCR negatius i això és una bomba d’oxigen per als centres”, assegura la presidenta de l’ACRA, Cinta Pascual, que agrupa un 70% de les entitats residencials. La patronal no amaga el neguit pel fet que, un cop s’ha estabilitzat l’emergència, el govern espanyol hagi anunciat la reobertura dels centres per a les famílies. “Ho vivim amb por i prudència, perquè el cop ha estat molt gran i totes les emocions són molt recents. No ens la podem jugar amb un nou rebrot”, assegura Pascual, que reclama més garanties per protegir els ancians abans d’obrir les portes, tal com es preveu, a partir del 25 de maig per visitar els familiars amb discapacitat. “A les residències, les famílies podien entrar-hi al matí i estar-hi tot el dia, però això ha de continuar sent així?”, es pregunta Pascual, que també lidera la patronal estatal Ceaps.
Les entitats que atenen la gent gran són conscients que els avis són els primers que necessiten veure els familiars, però reclamen prudència i establir un pla de desconfinament. En una primera trobada de la patronal amb el Departament de Salut, la setmana passada, es van posar damunt la taula aspectes assistencials i fórmules per estructurar els espais comuns dels centres, incloent-hi els menjadors comunitaris, que haurien de tenir a partir d’ara menys capacitat. Per garantir les distàncies de seguretat, les habitacions haurien de passar a ser individuals. “Potser això serà inviable en algunes residències, però s’haurà de fer”, assenyalava la presidenta d’ACRA, disposada a col·laborar en l’elaboració d’aquest pla i en la millora del model assistencial, que s’ha vist fallit en plena crisi sanitària.
Una situació nova per a pacients i treballadors, que hauran de conviure amb “pantalles i mascaretes”. Un material de protecció que s’ha convertit en un bé preuat per evitar la propagació del virus i que ha arribat tard, com els tests que s’estan fent ara per frenar els contagis. Gràcies a la implicació dels voluntaris d’Open Arms i Metges Sense Fronteres, s’han pogut fer un total de 39.000 proves als avis que viuen a les 1.075 residències catalanes. Una quantitat que en les properes setmanes s’ha d’ampliar per arribar a les 57.000 places residencials assistides que hi ha a tot el territori. Els resultats en molts casos han donat positiu, tot i que els ancians no presenten simptomatologia, i tot fa pensar que haurien generat anticossos de la malaltia. El que sí que ha posat de manifest el virus és la fragilitat de les persones de més edat davant dels contagis i la rapidesa amb què s’ha estès als centres on s’han detectat positius. El nombre de morts per coronavirus a Catalunya ja supera les 10.200, de les quals prop de 3.000 s’haurien produït a les residències d’avis.
Denúncies a la fiscalia
La fiscalia investiga per la via penal un total de 24 residències de gent gran per la gestió de la crisi del coronavirus i per esclarir si es van donar casos de negligència que podrien comportar responsabilitats i penes de presó. La presidenta de la patronal entén la situació dels familiars afectats per alguna pèrdua que hagin volgut buscar “culpables a les residències i l’administració”. Pascual confia, però, que la justícia acabarà donant la raó a les residències, com ja ha passat al País Basc i Madrid, on es van produir abans les defuncions i les sentències van ser favorables davant un virus que ningú coneixia i per al qual ningú estava preparat.
Pels sindicats, la pandèmia ha fet aflorar les mancances i les condicions laborals precàries que arrossega el sector. “Tenim cuidadores –moltes de les quals, immigrants– treballant sense parar, i gerocultors cobrant un salari brut de 997 euros”, denuncia el responsable de la Federació de Sanitat de CCOO, Pep Martínez. El sindicat considera que ara és el moment de plantejar “seriosament” la creació d’un institut català de residències per avançar en un model assistencial per a la gent gran. “Amb el vistiplau de les administracions, s’està promovent que les empreses facin negoci amb l’envelliment fins que la pandèmia ha demostrat que calia invertir més en prevenció”, assenyala Martínez, que recorda la propagació que han tingut als centres, on s’indica que un de cada dos residents ha donat positiu per Covid.
“Va ser arriscat confinar-se amb ells, però ha sortit bé”
E. FerranCap contagi. Això és el que han aconseguit a la residència La Ginesta de Castellcir, un petit municipi moianès on el personal va decidir confinar-se amb els avis fins al 20 d’abril. “Entrar i sortir era un perill per a ells i, si es donava cap contagi i s’havien d’aïllar, vam pensar que es moririen de tristesa, així que ens hi vam quedar”, explica Patricia Cendrós, directora del centre, amb capacitat per a 54 persones. La decisió es va prendre en una assemblea perquè una part de l’equip, 17 persones, es quedés dia i nit al centre per no posar en risc la seva salut i poder continuar gaudint de la llibertat que tenien fins aleshores i que es veia estroncada a tots els centres amb la prohibició de les visites externes dels familiars com a mesura de prevenció.
“Va ser arriscat, perquè ens vam confinar sense fer els tests, i la sort va fer que ningú del personal estigués contagiat i tot va sortir bé”, reconeix Cendrós, que entén que es va poder frenar així la propagació dels contagis al centre en el moment àlgid d’una pandèmia que ha posat les residències en el punt de mira per l’elevat nombre de morts que registraven. “Sense material ni recursos, era difícil sortir d’una situació tan cruel; ningú ha fet les coses malament a consciència”, defensa la directora arran de les acusacions per negligència a determinats centres que la fiscalia està investigant.
L’equip de professionals, que ara ja són amb la família, té clar que sense els companys no ho haurien aconseguit. “Ens han donat el suport i els ànims, i ara són ells els que han agafat el relleu mentre nosaltres descansem uns dies”, diu Cendrós, sense oblidar el suport dels veïns i l’Ajuntament, que els van proporcionar els matalassos per poder-se confinar i les mascaretes, que van cosir perquè treballessin en condicions.
Els treballadors es van repartir tasques com ara cuinar, netejar i atendre els avis organitzats en dos torns de 12 hores, mirant de mantenir les activitats, i amb un espai annex on poden desconnectar de la feina i fer-hi vida a part. No va ser fins que es va garantir que es farien tests als treballadors que havien d’entrar que es va aixecar el confinament. “Les famílies ho han passat malament, però estan molt agraïdes perquè hem deixat de cuidar els nostres per estar amb els seus”, diu la directora, que pot tornar a estar amb els seus dos fills.
Els avis com la Cinta Carrera han donat negatiu als tests que s’han fet i aquesta setmana rebien un cop “desconfinats” la visita del Departament de Salut per revisar els protocols.
“Els neguiteja no mantenir les seves rutines”
E.F
El tancament de les residències de gent gran va ser una de les primeres mesures decretades per l’estat d’alarma com a prevenció davant del coronavirus. Des del 12 de març, els familiars no poden entrar-hi per visitar els residents que hi viuen, però tampoc hi poden accedir les persones que hi anaven unes hores per fer-hi activitats i socialitzar-se. Són els serveis d’acolliment que es coneixen com a centre de dia, adreçat a persones en situació de dependència. D’un dia per l’altre, el servei es va deixar de donar i moltes famílies s’han fet càrrec dels seus familiars a casa durant el confinament. Aquesta és la situació d’en Joan Carles Colomé, que des de fa un mes i mig s’ha confinat a casa seva amb la mare, de 82 anys i diagnosticada d’Alzheimer, i la germana, que té una discapacitat, totes dues amb un grau 2 de dependència. “El que més troben a faltar i els neguiteja és no poder sortir a fer les seves rutines i activitats al centre”, reconeix aquest veí de les Franqueses del Vallès, que amb la seva dona no deixen d’atendre-les perquè notin el mínim trasbals possible. “Tornàvem de l’hospital perquè a la meva germana li treien el guix de la cama i ens van trucar que tancaven el centre. Des d’aleshores que no han sortit per a res de casa”, assegura en Joan Carles, que reconeix que han buscat alternatives en aquest mes i mig de confinament gràcies al material online que els ha facilitat la seva filla, que és logopeda. “Han fet fitxes, jocs i puzles per estimular la part cognitiva, i tenen el jardí per estirar les cames”, diu encara sense tenir clar quan podran sortir a fer un volt pels carrers al voltant d’on viuen i quan es reobrirà el servei de la residència. “Sovint ens truquen per veure com estan”, assegura, amb l’esperança que el degoteig de contagis i morts que està provocant el coronavirus s’aturi algun dia. Mentre això no passi, en Joan Carles procura que no escoltin gaire les notícies.
