Educació

Acaba el curs del confinament

Conclou avui el curs escolar, en la data que estava previst, amb la incògnita de com s’abordarà la tornada al setembre

Sindicats, famílies i pedagogs alerten de les desigualtats que l’ensenyament telemàtic ha deixat en evidència

El curs escolar més estrany, atípic i complex des de fa dècades acaba avui, en la data prevista. En condicions normals s’estarien enllestint els assajos del festival de fi de curs i s’estarien recollint llibres, estoigs, portàtils i jaquetes perdudes en racons. En canvi, la majoria d’alumnes s’estan acomiadant de companys i docents per videoconferències i, en casos puntuals, de forma presencial en unes aules amb taules molt separades i amb mascaretes. El trimestre del confinament s’acaba com va començar: ple d’incògnites perquè, a hores d’ara, no se sap en quines condicions es tornarà a les aules al setembre.

El 12 de març passat el conseller d’Educació, Josep Bargalló, compareixia en una roda de premsa per explicar que havia decretat el tancament dels centres educatius. Era dijous al migdia, i el tancament es faria efectiu l’endemà mateix. Arribava després d’un degoteig de tancaments de centres que havia començat aquella mateixa setmana per casos de contagi de coronavirus, i l’endemà del confinament de la conca d’Òdena i el tancament de 39 centres educatius es va considerar el més prudent decretar la clausura total dels 5.492 centres públics, concertats i privats. Més d’un milió i mig d’alumnes se n’anaven a casa de manera precipitada.

En aquell moment ningú es plantejava un confinament llarg. Faltaven tres setmanes per a les vacances de Setmana Santa i semblava que n’hi hauria prou. Faltaven dos dies per a la declaració de l’estat d’alarma per part del govern espanyol, i tan clara va ser la sensació que la cosa no aniria per llarg que moltes escoles i instituts van trigar a posar en marxa un pla d’ensenyament a distància. Almenys els públics, perquè l’escola concertada va tenir una capacitat de reacció molt més ràpida. El dilluns següent, molts centres educatius concertats van implantar un sistema de videoconferències i classes en línia, en bona part empesos per la necessitat de continuar mantenint les quotes de les famílies.

Un trimestre telemàtic

La Setmana Santa va ser el punt d’inflexió: es feia evident que el confinament anava per llarg i calia articular algun tipus d’ensenyament a distància. Dies abans el Departament d’Educació havia començat a donar criteris a les direccions dels centres per fer l’avaluació i el seguiment de l’alumnat durant el confinament. Es va decretar que el confinament no podia ser motiu de penalització a l’hora d’avaluar els alumnes, una decisió compartida amb el Ministeri d’Educació. I és que la fi de l’escola presencial va posar en relleu el que ja era sabut: l’escola homogeneïtza perquè a les aules tothom té les mateixes oportunitats d’aprenentatge. A casa, les mil circumstàncies van agreujar les desigualtats d’origen, i era injust continuar amb el mateix sistema d’avaluació. Ni tot l’alumnat tenia els mateixos dispositius per seguir les classes a distància, ni les connexions a internet eren les més adients a totes les llars, ni mares i pares podien ajudar igual els infants i adolescents a l’hora de seguir les classes.

Han sorgit, o ressorgit, amb força dos conceptes: la bretxa digital, és a dir, la desigualtat a l’hora d’accedir al material, connexió i coneixements per seguir les classe de forma telemàtica, i la bretxa social, en referència a les profundes desigualtats socials i econòmiques. Sobre la primera s’ha intentat actuar, i s’ha pal·liat en part, amb un pla del departament per fer arribar prop de 32.000 dispositius on s’ha prioritzat els més vulnerables i els que canviaven de cicle, tot i que no s’han pogut cobrir totes les necessitats. El director de la Fundació Jaume Bofill, Ismael Palacín, considera: “En la majoria de casos no podem parlar pròpiament d’educació en línia”, sinó “d’educació d’emergència”, i creu que és comprensible, ja que “des de fa anys l’administració no ha liderat un veritable pla de cultura digital docent, i els missatges i el lideratge del departament han estat sovint minimitzant el problema, confusos i centrifugant la responsabilitat en cada centre”.

Els docents han afrontat la sobtada situació adaptant-se en dies a un sistema d’ensenyament que, com han denunciat repetidament els sindicats, els ha suposat una sobrecàrrega de feina i haver de treballar amb els seus propis mitjans. “Tenim unes desigualtats socials molt grans i una segregació escolar que s’ha manifestat al màxim a les llars”, assenyala Ramon Font, portaveu del sindicat USTEC-STEs. “La crisi sanitària ha posat en evidència la crisi estructural d’una educació mancada de finançament”, considera Manel Pulido, secretari general de la federació d’educació de CCOO, que considera que no es pot continuar gestionant un sistema de doble xarxa, amb una escola concertada que s’ha vist amb greus problemes econòmics.

Múltiples crítiques

La gestió del departament ha generat múltiples crítiques dels sindicats, que l’han acusat de falta de diàleg. La tensió ha anat en augment des que, el 20 de maig, Bargalló va anunciar el pla de reobertura per al juny i el setembre. El departament perfilava unes línies mestres que els centres educatius havien d’adaptar a les seves realitats, el que va ser interpretat com un traspàs de responsabilitat als centres. S’establia una obertura al juny molt limitada, i l’ensenyament continuava sent telemàtic. Tots els centres van obrir com estava decretat, però l’assistència d’alumnes ha estat molt baixa. USTEC-STEs va dur la reobertura al TSJC per falta de seguretat i en va demanar la suspensió –el tribunal ho ha desestimat– i CCOO va denunciar les condicions a la inspecció de treball.

Les famílies també s’han mostrat crítiques amb la gestió del tancament. La Fapac, que representa les AMPA de les escoles públiques, alerta que “l’alumnat ha estat sotmès a un seguit de decisions, sovint contradictòries entre elles, que han acabat suspenent de facto la garantia del dret a l’educació dels nens, nenes i adolescents”, segons la directora de la federació, Lidón Gasull. Josep Manuel Prats, de la Fapel –representa part de les famílies de la concertada–, creu sobre les desigualtats manifestades: “Ens refermen en la necessitat d’un servei d’educació de Catalunya sòlid, ben finançat, de qualitat, gratuït i amb capacitat d’elecció de centre de les famílies.”

Tothom reclama que s’aprenguin lliçons per a la reobertura del setembre, que el departament no ha precisat encara com serà. Educació ha expressat l’aposta pel màxim de presencialitat, fet que obligarà a buscar nous espais si es vol fer grups d’un màxim de 18 o 20 alumnes per aula –la xifra va canviant al ritme dels nous criteris sanitaris–, i alhora continuar treballant en el desenvolupament d’una educació digital de qualitat. La gran incògnita és on es trobaran els espais necessaris per esponjar les aules si es necessita mantenir una distància d’un metre i mig entre alumnes, i quants docents s’hauran de contractar per poder atendre els estudiants als nous espais, que s’haurien d’habilitar fora de les escoles i instituts si el recinte escolar no fos suficient. Això comptant que no hi hagi un altre confinament.

LES FRASES

Des de fa anys l’administració no ha liderat un veritable pla de cultura digital docent
Ismael Palacín
Director de la Fundació Jaume Bofill
La crisi sanitària ha posat en evidència la crisi estructural d’una educació mancada de finançament
Manel Pulido
secretari general de la federació d’Educació de CCOO

La reforma de l’FP, un front obert

Rosa M. Bravo

La pandèmia ha sacsejat completament el sistema educatiu, des de l’educació infantil a la universitària, però no ha anul·lat reformes anunciades. Com la de la formació professional (FP), que va quedar en suspens a final del curs passat per la unànime oposició sindical, però no pas cancel·lada. El Departament d’Educació va plantejar una reforma de l’FP dual que impactava també sobre la inicial, amb més pràctiques a les empreses en tots dos casos i un model més competencial amb mòduls professionals de síntesi al grau mitjà i de projecte al grau superior. La proposta implica la unificació del currículum en un mateix cicle formatiu per als alumnes de l’FP inicial i la dual en el primer curs.

Tant els sindicats com la plataforma Defensem l’FP van alertar que els canvis en la dual repercutirien en la distribució de les hores lectives també en la inicial. S’haurien de fer 1.000 hores lectives però amb més concentració en el primer curs, fet que podria provocar més abandonaments per part dels alumnes. També advertien que es deixarà sense feina uns 500 docents per l’increment de pràctiques a les empreses.

Es va aconseguir una moratòria d’un any, i ara que s’ha complert el període, els sindicats i la plataforma tornen a estar en peu de guerra per la previsió del departament d’implantar-la el curs vinent en un context econòmic molt més difícil. Els sindicats alerten que als centres educatius els costa trobar empreses que vulguin acollir alumnes en pràctiques, afectades com estan per l’impacte de la pandèmia. Defensem l’FP i els sindicats es van manifestar dimecres davant de la seu del Departament d’Educació per exigir un debat profund abans d’abordar cap reforma, que alerten que es fa “de forma antidemocràtica i d’esquenes a la comunitat educativa”. També han dut la reforma plantejada per Educació al Síndic de Greuges.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La pandèmia s’accelera

barcelona

Canvis pel rastreig insuficient

Barcelona

Multes de 100 euros si no es du mascareta fora de casa

Barcelona

Les peticions d’ajuda a Càritas Alt Empordà pugen un 50% des de l’inici d’any

Figueres

Foment ataca Ada Colau per la nova mobilitat

barcelona

Allotgen els joves migrants que es van tancar a la UdG

GIRONA

Manel Esteller, l’investigador biomèdic més citat

barcelona

La caixa negra del cotxe, prova d’una condemna

barcelona
Societat

La presència del mosquit tigre és la més alta dels últims cinc anys

Barcelona