Salut

Pla i competències pels rebrots

El govern aprova un decret llei exprés per esquivar el vet judicial a Lleida que ja serà el marc per si li cal dictar noves mesures pel virus en altres punts

L’Estat impulsa un pla de resposta que reconeix les facultats a les comunitats

Tant el govern de la Generalitat com el de l’Estat van decidir ahir tornar a posar els bous davant del carro per establir directrius genèriques d’actuació –amb un decret llei aprovat ja ahir i un pla específic de resposta primerenca que s’hauria d’aprovar dijous per coordinar actuacions amb les comunitats, respectivament– que donin cobertura legal a les mesures específiques que calgui dictar per fer front als rebrots de coronavirus que s’estan donant arreu. El detonant a Catalunya va ser la decisió de la jutgessa de guàrdia de Lleida, dilluns a la matinada, de no avalar, com se li havia demanat, la resolució del govern de diumenge que establia un seguit de mesures de confinament més restrictives per contenir els rebrots a vuit municipis del Segrià, capital inclosa, on per exemple es prohibia entrar i sortir del terme o hi tornava a limitar l’obertura de negocis. El vet de la justícia –que va causar sorpresa a Palau, perquè no havia discutit el confinament perimetral fixat vuit dies abans– va deixar durant el dia d’ahir les mesures del govern en simples “recomanacions”, segons reconeixia al matí el mateix president, Quim Torra, en una compareixença amb el vicepresident Pere Aragonès, i va propiciar una confusió general a la zona afectada.

El govern hauria pogut recórrer de manera immediata contra la decisió de la jutgessa –de fet, els serveis jurídics encara estudien si fer-ho–, però no es pot “permetre el luxe de perdre el temps”, segons Torra, entrant en un estira-i-arronsa judicial. “Són mesures urgents que no poden encallar-se en un conflicte de competències”, justificava, després d’asseverar que no acceptava la resolució, i anunciar que l’esquiva amb un nou decret llei que li farà de paraigua legal. “Hem pres decisions sobre la base de potestats legals reconegudes”, recalcava també Aragonès, que recordava que així ho havia disposat el mateix Estat. Torra es mostrava indignat pel greuge comparatiu de les resolucions dictades al País Basc i a Galícia, que cap jutge va posar mai en dubte i que van prohibir el també dret fonamental al vot als positius en coronavirus en les eleccions de diumenge. Ahir mateix, sense anar gaire lluny, el govern aragonès també dictava, igualment sense cap trava judicial, el retorn a una fase 2 “flexibilitzada” de l’àrea de Saragossa i la ciutat d’Osca, amb noves limitacions de capacitat en l’hostaleria, el comerç minorista, les grans superfícies, els centres formatius o les piscines.

En tot cas, a grans mals grans remeis, i per esquivar la resolució lleidatana, i amb l’aval implícit del govern estatal, a la nit el govern es va reunir en un Consell Executiu extraordinari i va aprovar a correcuita un decret llei que estableix protocols i criteris sanitaris i de contagis a partir dels quals es fixaran noves mesures per a la protecció de la salut pública, fet que permet dotar així de “seguretat jurídica” no sols el semiconfinament dictat als municipis del Segrià, sinó qualsevol altra mesura similar d’ara endavant que impliqui restriccions en la llibertat de moviments en qualsevol altre punt del país que ho requereixi. De fet, Torra no amagava que s’està “en la fase prèvia” de tornar, si cal, al confinament domiciliari a la comarca, i també deia que a l’Hospitalet s’hi hauran de “prendre decisions” igualment si l’evolució epidemiològica hi continua empitjorant.

Modificació legal

El nou decret es va aprovar a darrera hora, serà publicat avui al DOGC i modifica la llei de salut pública i d’adopció de mesures urgents per fer front al risc de brots de la Covid-19, incloent un nou apartat que faculta les autoritats sanitàries per limitar l’activitat, el desplaçament de les persones i la prestació de serveis en determinats àmbits territorials en cas de situacions de pandèmia o epidèmia. El text aprovat preveu que la resolució haurà d’indicar si hi ha o es mantenen serveis essencials, així com la seva durada, que en principi no haurà de ser superior als 15 dies, excepte si es justifica un període més llarg.D’altra banda, també caldrà tenir en compte l’establiment de mesures perquè els drets de les persones no es vegin afectats, i sempre que sigui possible caldrà que s’ajusti territorialment al mínim àmbit necessari per a la seva efectivitat. La portaveu del govern, Meritxell Budó, va confirmar que el text els dota d’un “marc jurídic” que els habilita per prendre mesures com les dictades diumenge als vuit municipis de Ponent. La consellera espera que, també avui, es tornarà a dictar una nova resolució per endurir les mesures al Baix Segre.

Tot això, malgrat les denúncies preventives, ahir al migdia, de la fiscalia de Lleida, que amb la seva posició ja havia determinat la decisió de la jutgessa, i que va criticar, abans fins i tot de conèixer-ne el contingut, que el nou decret també és “il·legal” perquè atempta contra els articles de la Constitució i l’Estatut que diuen que els drets fonamentals no es poden regular per decret llei. La mateixa fiscalia recordava que qualsevol persona o col·lectiu que es consideri afectat pot presentar un recurs d’inconstitucionalitat contra el decret al TC, ja que ella no ho pot fer d’entrada.

Fonts jurídiques consultades puntualitzaven que l’únic que hi pot presentar recurs amb efectes suspensius immediats és el govern de l’Estat, que en principi no es preveu que ho faci, ja que ahir mateix va mostrar sintonia amb les mesures que vol dur a terme la Generalitat. De fet, el ministre de Sanitat, Salvador Illa, va assegurar ahir que la Generalitat “disposa dels instruments per actuar i està actuant en aquesta línia”. Des de La Moncloa, doncs, hi ha confiança en la tasca de les autoritats catalanes, que són les que han de tenir un “paper preponderant” en la presa de decisions, i per ara es descarta intervenir al Segrià. Les mateixes fonts, així, filtraven ahir al migdia que el ministeri ja fa un seguiment dels rebrots i que la comunicació amb la Generalitat és “fluïda”, per la qual cosa no hi volen entrar en una “confrontació” i avalaven la tàctica de buscar alternatives al “hàndicap” judicial sobrevingut. Això sí, són partidàries d’analitzar-ho “amb prudència”, i en lloc del confinament, per exemple, suggereixen com a “més fàcils d’implementar jurídicament” mesures com ara el tancament o la restricció d’aforament de locals amb aglomeracions. “Poden ajudar moltíssim al control del problema”, asseguraven, per bé que admetien que potser no són “tan eficaces”. En tot cas, tot i que la mateixa jutgessa ho va apuntar com a sortida, les alternatives no passen ara per ara per un nou estat d’alarma que el govern català ja va deixar clar que no demanarà perquè entén que no cal, ni l’estatal té ganes de tornar a dictar si no és “com a últim recurs”. La Moncloa, així, només actuarà si cal prendre decisions que afecten alhora diverses comunitats on hi ha disparitat de criteris. En aquest sentit, abans de recórrer a l’estat d’alarma, recordaven les mateixes fonts, hi ha el pas d’aprovar mesures d’aquest tipus en el marc del Consell Interterritorial de Salut.

El ministre de Sanitat, Salvador Illa, ja ha fet arribar al Departament de Salut de la Generalitat i a la resta d’autoritats sanitàries amb competències al territori estatal un esborrany del pla de resposta ràpida a la pandèmia. Consta de cinc capítols en què es detallen les mesures de detecció precoç de brots que s’han d’establir als diferents escenaris i quins tipus de procediments s’han d’implementar per mantenir-los sota control. Sense intenció de concretar gaire, Illa va explicar que el pla “preveu totes les accions que s’han pres en els darrers dies” per contenir el coronavirus en l’escenari de control de la pandèmia.

Suport des de l’Estat

En tot cas, el ministre Illa es va mostrar clarament alineat amb les tesis de la Generalitat i, en ser interrogat sobre què havien de fer els lleidatans davant del despropòsit viscut en les darreres hores per la ingerència judicial, va ser clar i rotund: “Fer cas de les seves autoritats sanitàries, és a dir, de la Generalitat.” El director del Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries, Fernando Simón, també s’hi va referir: “La mesura més eficaç és el confinament, i seria ideal fer-ho com més aviat millor i en el mínim temps possible. Si no pot ser, hi ha altres alternatives que tindrien un impacte suficient, però no serien tan ràpides.”

LES FRASES

No podem entendre que hi pugui haver obstacles burocràtics per decisions que afecten la salut i la vida de la ciutadania
Quim Torra
president de la generalitat

LES XIFRES

La potestat és de la Generalitat. És moment de demanar cooperació, que ningú jugui a fer política o al debat competencial
Pere Aragonès
vicepresident de la generalitat

15
dies és el període màxim de vigència de mesures excepcionals que preveu el text aprovat per la Generalitat.
301
contagis
nous es van reportar ahir a Catalunya, 116 dels quals es van produir a la comarca del Segrià.
Els ciutadans de Lleida, com tothom, han de seguir les indicacions de les seves autoritats sanitàries
Salvador Illa
Ministre de Sanitat


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia