Salut obre expedient a l’arquebisbat per la missa a la Sagrada Família

Salut obrirà un expedient sancionador a l’arquebisbat de Barcelona per haver incomplert la normativa del Procicat i haver celebrat diumenge un funeral a la Sagrada Família en memòria de les víctimes de la Covid-19.

La missa, expressament desautoritzada pel Procicat, que així ho va comunicar divendres, la va presidir el cardenal Joan Josep Omella, que de totes passades diumenge va voler tirar endavant la cerimònia. A més, unes hores abans de la celebració ja va fer anunciar que l’Església emprendria “accions legals” contra Salut perquè considerava que es vulnerava “la llibertat religiosa i de culte” i que era injust limitar l’aforament de la Sagrada Família per celebrar una missa i permetre una ràtio més gran de gent al mateix temple per fer turisme.

No és cap coincidència que la reacció d’Omella i la decisió de saltar-se les indicacions sanitàries passessin tres dies justos després que la Generalitat fes públic que en 70 anys l’Església catalana ha immatriculat quasi 4.000 finques al seu nom sense la documentació pertinent, i que anunciés l’obertura d’una oficina de mediació per poder solucionar els litigis de centenars de particulars que reclamen a la institució catòlica propietats que consideren seves.

El president de la Generalitat, Quim Torra, es va mostrar ahir ferit per l’actuació de l’Església de Barcelona i la decisió d’Omella d’emprendre accions legals contra Salut, i li va recordar que “les normes són per a tothom” i que, si el Procicat havia prohibit una missa per motius de salut, aquesta no s’havia d’haver fet. Però Torra va anar més enllà en un retret que també als fidels de base fa temps que els cou. “Com a president de la Generalitat em sembla molt bé que el cardenal Omella apel·li a la llibertat de culte religiós, però lamento que durant tots aquests anys s’hagi oblidat de la Constitució quant als drets fonamentals. A més de la Constitució hi ha unes cartes de drets humans que protegeixen la llibertat d’expressió, la llibertat de concentració i de manifestació, i lamento que durant tots aquests anys el cardenal Omella no hagi alçat ni un cop la veu per condemnar la repressió que viu Catalunya.”

“Com a Quim Torra –va afegir– vull dir que soc catòlic, que em vaig educar als Jesuïtes i vaig tenir la sort que m’ensenyessin la Teologia de l’Alliberament.” “Els meus referents són –va dir– Pere Casaldàliga i Ernesto Cardenal.” Va recordar que és amic de capellans que treballen a Bellvitge i a la Mina, i va voler deixar clar que per a ell “l’Església és la dels pobres i vulnerables, l’Església que està al costat dels presos”.