Mossos, els més valorats en la lluita contra la Covid-19
La ciutadania puntua més alt la feina de la policia i bombers que la del personal sanitari, segons el baròmetre del CEO
El problema de la salut passa al davant de la relació Catalunya-Espanya
Els Mossos d’Esquadra han hagut de fer durant el confinament el més lleig de tots els papers dels servidors públics: ocupar els carrers per impedir que la gent sortís de casa i multar-la en cas que incomplís les normes de salut pública. Tot i això, i tot i les multes imposades, la feina dels Mossos d’Esquadra és més ben valorada per l’opinió pública que la que han dut a terme els professionals de la sanitat en centres d’atenció primària i hospitals plantant cara al virus a primera línia.
El baròmetre de la Generalitat, elaborat pel Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), ha preguntat en la segona onada del 2020 de manera específica per la crisi sanitària del coronavirus, la seva repercussió en la població i la visió que aquesta ha tingut de la gestió pública. En aquest sentit s’ha demanat pels diversos professionals que hi han tingut alguna implicació i els que en surten més ben parats, amb una nota del 6,88, són els cossos de protecció civil, Mossos d’Esquadra i Bombers, principalment, una nota que és lleugerament superior al 6,64 que obtenen els professionals de la sanitat pública.
Aquesta nota és la que posen els ciutadans quan es pregunta per la gestió del govern en els diversos àmbits d’actuació contra la Covid-19, i la pitjor nota amb un 3,29, recau en els geriàtrics. Els Mossos també obtenen la millor qualificació, 6,37, quan es pregunta per la feina de les diverses institucions durant la crisi sanitària.
Crida l’atenció que com més propera és l’administració a valorar més bona nota obté i, en aquest sentit, els ajuntaments arriben fins a un 5,82, la Generalitat un 5,02, el govern espanyol, un 4,43, i la monarquia ocupa l’últim lloc d’aquest rànquing amb un pèssim 1,29.
L’Església suspèn
També crida l’atenció el fet que la institució de l’Església surt molt mal valorada, amb una nota del 2,22, tot i l’esforç de Càritas o parròquies com la de Santa Anna a Barcelona per mirar de combatre l’impacte de la crisi social derivada del coronavirus en els col·lectius més desafavorits.
La monarquia i l’Església suspenen de manera estrepitosa, en canvi l’exèrcit espanyol obté un aprovat, un 5 pelat, recompensa a la feina feta pels militars de desinfecció de geriàtrics i altres punts neuràlgics, o l’organització d’un alberg per a persones sense sostre a la Fira de Barcelona.
El baròmetre del CEO ha buscat fer un treball de camp per fotografiar la incidència de la Covid-19 entre la població. Dels 2.000 enquestats, l’1,8% va respondre que havien donat positiu al test del coronavirus, mentre que l’11,8% va donar negatiu. Un 8,8% ha tingut algun tipus de símptoma i fins a un 34% coneix persones properes que han tingut símptomes, lleus o greus.
El que és evident és que la crisi sanitària que es viu des de finals d’hivern ha condicionat la vida de tots els ciutadans fins a convertir-se en el principal problema, escombrant la resta de preocupacions més habituals. En l’enquesta del CEO no ha passat, però, com el baròmetre de Barcelona, en què la preocupació per la inseguretat continua ocupant el primer lloc. En l’àmbit català, quan es pregunta quin és el problema més important un 29,4% respon la sanitat, mentre que la preocupació per les relacions entre Espanya i Catalunya, que al febrer era la més important amb un 24,3%, ha passat al tercer lloc amb el 14,3%. Al febrer, només el 6,2% dels enquestats creien que la sanitat era el problema més important del país.
Factura per a Madrid
Amb relació al cost econòmic que la Covid-19 deixarà a les administracions públiques, la majoria de ciutadans de Catalunya consideren que de la factura se n’ha de fer càrrec l’administració estatal. Així un 45% dels enquestats creuen que és l’Estat el que hauria de posar els diners, amb un 27% dels enquestats partidaris d’aplicar retallades en la despesa pública i només un 11,5% a favor d’incrementar l’endeutament.
El destí d’aquesta despesa hauria de ser, majoritàriament, la subvenció a fons perdut de famílies i empreses, segons coincideixen a dir el 35,5% dels enquestats. El 35% creu que de manera prioritària cal incrementar la despesa social i un 17% considera que abans que cap altra cosa s’ha de concedir crèdits a les empreses, per fer front a la crisi.
LES XIFRES
1.058 nous confirmats amb el risc de rebrot a la baixa
Catalunya va comunicar ahir 1.058 nous casos confirmats per PCR i en total ja sumen 78.470, segons les dades del Departament de Salut. La xifra total s’eleva a 97.981 (1.367 més) si es tenen en compte la resta de proves. Barcelona i l’àrea metropolitana sumen 853 nous positius, i la regió de Lleida 83. S’han sumat dinou defuncions més respecte a l’últim balanç i la xifra total de víctimes mortals de la pandèmia és de 12.745. De les dades ofertes ahir destaca el fet que el risc de rebrot continua a la baixa tot i mantenir-se en nivells elevats. A Catalunya hi ha actualment 534 persones ingressades per coronavirus als centres hospitalaris, 165 menys que en l’últim balanç. Dels ingressats, 98 ho estan a l’UCI, cinc menys.
D’altra banda, la Generalitat ha acatat la sentència del TSJC que permet als bars, restaurants, terrasses i bars musicals estar oberts més enllà de mitjanit i ahir va publicar al diari oficial la nova normativa, per la qual aquests establiments no hauran de complir la limitació horària que va fixar el govern, tot i que ha anunciat que hi presentarà recurs.