“Vivim sense fer plans”

És un dret que es transforma en un privilegi. Així és com Paula Rossi, membre de SOS Racisme, resumeix el procés que han de viure els ciutadans estrangers cada cop que han de renovar el permís de residència. “Deixem la vida en suspens, sense fer plans, esperant una cita per tornar a existir i respirar tranquils”, assegura aquesta argentina que fa anys que va arribar a Barcelona per estudiar i s’hi va quedar a viure. Com a ciutadana estrangera li toca patir els entrebancs que implica renovar la targeta de residència. “És un sistema col·lapsat, pensat i dissenyat perquè desistim i convidar-nos a tornar a casa”, denuncia l’activista, conscient que no hi ha cap voluntat de l’administració de fer més àgils els tràmits d’estrangeria. La impossibilitat per aconseguir a través d’una pàgina web cites prèvies a les oficines de la demarcació on han de renovar la documentació es pot allargar mesos. “Esperant la cita et caduca el resguard per renovar la targeta i et quedes indocumentat”, alerta Rossi, amb els greuges que comporta en la pèrdua de drets perquè no els renovin els contractes de treball, de lloguer o fins i tot que els bloquegin els comptes bancaris. Una situació de “col·lapse burocràtic” que ja existia abans que es paralitzessin les cites durant els tres mesos de confinament per la Covid-19, però que s’ha agreujat amb els retards acumulats i les poques cites que s’atorguen i que ningú sap del cert en quin moment del dia es pengen a internet.

“Et pots passar tot el dia clicant i quan acabes d’omplir el formulari algú ha anat més ràpid i ja l’han agafat”, explica una educadora social que ha vingut des de Terrassa a la comissaria de Mataró per acompanyar un jove tutelat major d’edat. “Abans n’hi havia prou amb un informe d’integració, però ara els fan entrevistes per veure si els renoven o no la documentació”, explica mentre el jove, nerviós, espera el seu torn a la cua, que li ha costat tres mesos d’espera després de pagar 80 euros per obtenir cita. La impossibilitat d’aconseguir cites està fent proliferar a través de les xarxes socials o d’alguns establiments la venda de les poques que hi ha disponibles i que acaparen per fer negoci demanant preus abusius per un dret gratuït. Col·lectius d’immigrants i entitats socials denuncien la “connivència” de l’administració per no agilitzar els tràmits que fomenten aquestes màfies. La campanya solidària #tecedounacita, impulsada per Safia el Aaddam, ha aconseguit facilitar més de 900 cites que els voluntaris aconsegueixen pendents de connectar-se per després cedir als qui han de regularitzar la situació.

El Col·legi Oficial de Gestors Administratius de Catalunya ha fet arribar una carta al Defensor del Pueblo i a la Delegació del Govern espanyol a Catalunya en què reclama que s’ampliïn els efectius i les oficines on dur a terme aquests tràmits per donar dies de visita en un període de tres mesos, i proposa que es pugui deslocalitzar l’assignació de cites més enllà de la demarcació. La situació de col·lapse és “insostenible” denuncia el ponent de la comissió d’estrangeria del Col·legi Oficial de Gestors Administratius de Catalunya, Marc Giménez, amb les 1.600 cites disponibles cada setmana. Segons diu, els retards acumulats coincideixen amb l’allau de renovacions de llarga durada dels que el 2005 es van acollir a la regularització massiva que va fer el govern espanyol.