Societat

ADAM MAJÓ GARRIGA

Director de l'Oficina de Drets Civils i Polítics

“La societat no està trencada, hi ha discrepància política”

Els danys, tot i lleus, per part de feixistes s’han de dur a la via penal perquè es fan amb l’agreujant de discriminació ideològica
Ara recopilarem tot de casos de mal ús de l’acusació de terrorisme en els últims vint anys a l’Estat espanyol

El govern català va crear l’Oficina de Drets Civils i Polítics ara fa dos anys, amb l’esclat de la reivindicació de drets fins ara no qüestionats, com el de manifestació en el marc del referèndum d’independència de Catalunya. El Departament de Vicepresidència, pilotat pels republicans i al qual està adscrita l’oficina, va nomenar, en el primer aniversari de l’1-O, Adam Majó (Manresa, 1968) com el seu director per impulsar informes per intentar corregir actuacions no prou garantistes de l’administració catalana. L’oficina ha agafat embranzida en proposar iniciatives i com a altaveu d’ONG en defensa dels drets humans.

A Catalunya es vulneren drets civils?
En aquest país hi ha dos grans àmbits de vulneració greu de drets civils. Un és el de la dissidència política, que en els darrers anys és l’independentisme, però, que abans eren altres causes enfront dels aparells de l’Estat, que gestionen malament la dissidència política. El segon àmbit, com a societat, no només nosaltres, tenim un problema que és amb l’estrangeria: no pot ser que persones que viuen aquí de forma estable, que treballen aquí, que paguen els seus impostos, no puguin votar o no puguin ser funcionaris, i rebin un tracte inadequat de les administracions, o que rebin un tracte degradant o puguin ser deportades, tot i fer quinze anys que són aquí, perquè no tenen documentació. Són els dos àmbits que com a oficina hem de treballar més. Hi ha més drets, però hi ha altres departaments per tractar-los, com ara la no discriminació de gènere o LGTBI.
Amb la nova realitat de la Covid-19, s’han limitat drets, fins i tot en eleccions en dues comunitats.
Sí. Celebrem que ara en aquesta nova fase tothom tingui clar que el dret de manifestació no es pot limitar. El vam tenir dos mesos prohibit, poca broma. Ara, per sort, es té clar que s’ha de regular, no prohibir. També ens va preocupar que s’ordenés a la Guàrdia Civil investigar crítiques a la gestió del govern a la pandèmia des de les xarxes socials, que després es va dir que era un error. Pel que fa a les eleccions, no som a temps del vot telemàtic, però sí que es poden aplicar mesures, com ara prolongar la votació uns dies perquè no s’acumuli la gent.
Un dels primers treballs anunciats per l’oficina era un informe sobre els grups feixistes que hi ha a Catalunya.
En el primer balanç de l’oficina, a principi del 2019, vam dir que ens preocupava el creixement del nombre d’accions de l’extrema dreta per tot el país, destinades a atemorir, contra la llibertat d’expressió i la llibertat ideològica de les persones. Actuaven contra institucions, entitats i domicilis particulars. L’acció era molt intensa i temíem que això no acabés en una agressió física greu. Actualment, la seva activitat ha disminuït, no és tan agressiva i la situació és més tranquil·la. Tot i això, continuen fent destrosses, com en un mural a Moià, fan pintades a façanes, en monuments i en domicilis particulars, que per a nosaltres és d’especial gravetat. El perill és que degeneri en enfrontaments físics. Per això vam fer una crida a Mossos d’Esquadra, policies locals i jutjats a prendre’s aquest tema molt seriosament. L’informe és una evolució de l’extrema dreta a Espanya i Europa com a fenomen, i està disponible al nostre web.
Han parlat amb responsables policials i dels jutges sobre aquestes accions?
Amb Mossos sí, i ens expliquen la dificultats que tenen per denunciar-les, ja que són accions lleus, com ara pintades en una porta o arrencar una estelada.
I imposar-los sancions administratives?
Algunes ja n’hi ha hagut. Identificar-los no hauria de ser difícil, ja que tot el que fan ho pengen a les xarxes i se’n vanaglorien. Els danys materials són petits, tot i que si els anem sumant potser ja no seria un dany lleu, que és fins a 400 euros, per poder iniciar un procés penal, i es podria reclamar l’agreujant de discriminació per motiu ideològic, que és el més important, més que els danys o furts. Perquè hi ha una voluntat de discriminar i de limitar la llibertat d’expressió i de reduir el pluralisme polític en la societat, i aquí tard o d’hora s’ha d’arribar a la via penal i plantejar aquesta discriminació. No ens hem de deixar portar que només són actuacions menors, que no hi ha quasi agressions físiques. En alguns pobles si no hi ha hagut danys personals ha anat de ben poc. Ha passat a Verges, a l’Arboç...
L’Asociación Unión Brigadas és qui reivindica aquestes accions.
Sí, hi ha diverses brigades, però ara aquesta és la que ho reivindica gairebé tot, de treure símbols. No sortirien gaires noms en aquestes accions de destrossar símbols i monuments.
I s’ha demanat una mediació o interlocució amb aquestes brigades?
Directament, no. Públicament des de l’oficina sí que hem dit als mitjans de comunicació i els partits polítics que avalaven aquestes accions que no són defensables, ja que poden acabar amb agressions físiques.
Els atacs a partits continuen ara al nivell de fa dos anys, que van detectar 655 punts d’intolerància política?
A l’oficina diferenciem dues situacions: accions de les administracions que vulneren drets civils, i els atacs per intolerància política que es fan des de la societat civil. Sí que és cert que els de la societat civil han disminuït, però continuen. Els grups espanyolistes van contra domicilis i ajuntaments, mentre que els independentistes fan accions més contra partits, no en domicilis particulars, si hi ha una bandera espanyola.
No sabem viure amb la diferència?
Malgrat tot, el nivell de convivència en aquest país si no és excel·lent poc li falta. Hi ha discrepància política. Quasi tots els atacs recollits són en àmbits explícitament polítics, per una pancarta, un monument, un partit polític...però no hem detectat casos greus als llocs de treball, ni en àmbits de lleure. L’any 2018, a l’estiu hi va haver festes majors a tots els pobles i no va passar res. Aquesta societat no està trencada ni té un problema de convivència, sinó de discrepància política, que com que no es pot canalitzar correctament a vegades genera conflictivitat. Però és en l’àmbit polític; en l’àmbit social, per sort, tenim un nivell de convivència excel·lent, i cal insistir-hi. Tot i que hem d’estar vigilants.
En el seu llibre ‘Set de mal. Desxifrant el feixisme del segle XXI’, què descobreix?
El llibre és un intent d’entendre per què la gent se sent atreta per determinades ideologies, com el feixisme. Faig un repàs dels anys trenta i les semblances que es produeixen ara, i el seu fons comú.
Quin és el fons comú?
Des del meu punt de vista, és la crisi de la idea del progrés vinculada a la solidaritat, la fraternitat, la igualtat i la llibertat. Quan la gent deixa de tenir esperança en un futur millor i més pacífic, es refugia en dues idees bàsiques: la necessitat de les jerarquies entre persones, grups, gèneres, edats, països, races, perquè entenen que és l’ordre inevitable, tot i que no desitjable; i la segona idea que fa fort el feixisme és la violència, que sempre n’hi ha hagut, que la llei humana és la llei del més fort. Per això els moviment feixistes són molt punitius, partidaris de castigar qui sigui, molt poc empàtics amb el contrari, no creuen en l’acord ni tampoc creuen en la capacitat de les persones de transformar-se i de millorar, són poc partidaris de perdonar.
Arran del procés d’independència de Catalunya, hi ha una efervescència de grups feixistes i també d’antifeixistes. Estem com als anys noranta?
En alguns aspectes estem pitjor que als anys vuitanta i noranta perquè llavors hi havia una ultradreta molt violenta i activa, però molt reduïda, en extinció. En canvi ara, aquesta ultradreta de carrer, no mata, de moment, però sí que hi ha un postfeixisme i unes propostes polítiques, que guanyen suport social i electoral. Per mi, en això estem pitjor.
Hi ha qui diu que en l’etiqueta de l’actual feixisme cal posar-li espanyolista.
El feixisme és un plantejament universal. També pot haver-hi un feixisme que s’expressi a través d’un nacionalisme català excloent.
Actualment, té espai aquest nacionalisme català excloent?
Electoralment, no. Sociològicament, els catalans no som tan diferents de la resta dels europeus. I hi ha idees, com la xenofòbia i l’occidentalocentrisme, que tracta d’inferior la resta que no és occidental, i que també és present en la nostra societat. El nacionalisme d’extrema dreta català per sort no té recorregut, electoralment a mitjà termini, però certs plantejaments sí que hi són, siguin independentistes o no. Defensen que les coses al final s’han de resoldre amb la força.
Fa poc, els Mossos van detenir a Lleida dos homes, catalogats per primer cop per enaltir el terrorisme supremacista blanc, amb armes, que el jutge va deixar en llibertat perquè la fiscalia no va demanar per a ells presó provisional. Hi ha un tracte diferent en aquests casos enfront dels acusats de suport al terrorisme islamista o amb els independentistes catalans, acusats de terrorisme per pertànyer als CDR, com Tamara Carrasco?
Sí. És evident que hi ha un doble raser a l’hora de valorar certs comportaments segons si estàs vinculats a l’esquerra o a l’independentisme o a persones musulmanes, que no pas si es tracta de l’extrema dreta. Per exemple, hi ha el cas del veí de Terrassa que tenia un arsenal d’armes i un pla per disparar a Sánchez, que no va anar a la presó. En aquest sentit, podem avançar que estem treballant en un informe per recollir tot de casos en els darrers vint anys de mal ús de l’acusació de terrorisme, des del nostre punt de vista, a l’Estat espanyol, des d’anarquistes, independentistes, fins a presumptes islamistes. Servirà per defensar la demanda d’una modificació de la definició del delicte de terrorisme en el Codi Penal, que ara és un calaix de sastre que permet que els jutges en facin una interpretació segons la seva visió política, i també de les mesures excepcionals que preveu la llei antiterrorista. Som conscients que tot i que es modifiqui la definició del delicte, hi ha un problema de fons que és el biaix polític a l’Audiencia Nacional, però com a mínim no els ho posarem tan fàcil.
Algun altre estudi?
Sí, un informe sobre la llibertat d’expressió i les injúries a la corona, per tal de fer una proposta de modificació legal. El ple del Parlament ho va demanar al govern.
Hi ha qui demana que se sancioni l’apologia del franquista. N’és partidari?
Soc molt recelós a l’hora de limitar la llibertat d’expressió de ningú perquè aquest és un camí que pot portar a llocs que no voldríem, com ara passa amb el delicte d’odi, que té raó de ser, però que ha acabat amb aplicacions aberrants. I que sigui l’Estat que decideixi què es pot dir i que no em sembla perillós. Una altra cosa és que s’han de prohibir les crides a la violència contra persones o grups. Tot el que sigui defensar idees polítiques, se’m fa difícil prohibir-les. Ara, és evident que una entitat que defensa certes idees polítiques no ha de rebre subvencions públiques.
L’Oficina ha presentat ara unes propostes per erradicar el biaix racista en les identificacions de les policies catalanes.
Sí. Fa temps que ho reclamen entitats com SOS Racisme, i en els darrers mesos amb el moviment Black Lives Matter i el cas del noi de Sant Feliu Sasserra hem fet un informe amb propostes concretes per erradicar el biaix racista en els Mossos i les policies locals. El problema és arreu, però institucions com Nacions Unides insten els governs a erradicar-lo. Ho presentarem al Parlament i l’hem fet arribar a Interior. I volem que no només s’afronti com un problema de la immigració, sinó de drets civils de la societat catalana, que actualment és ben diversa i plural.

Excupaire al rugbi

Militant de la CUP des del 1990 fins al 2017, Adam Majó ha exercit com a regidor de la formació anticapitalista a l’Ajuntament de Manresa, la seva ciutat natal, del 2008 al 2015, i l’any següent va ser comissionat pel centre històric del consistori. També ha treballat en el sector privat i és llicenciat en filologia alemanya per la Universitat de Barcelona. Sosté que militava de jove i el crim de Guillem Agulló, el 1993, “ens va xocar però no sorprendre”, perquè les baralles amb els feixistes “sovintejaven”. Ha estat jugador federat de rugbi des del 1996 i soci fundador del Manresa Rugby Club, i ara juga algun partit de veterans, “quan em conviden”, assegura. La pandèmia li ha estroncat el viatjar, i en part, els vermuts del cap de setmana que per a ell “són sagrats”. El Lego Star Wars és un dels jocs que comparteix amb els fills.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia