Encara no som a l’abril
Amb una taxa de contagis disparada, les xifres actuals estan lluny de les setmanes crítiques de la primera onada de la pandèmia, quan es van superar les 350 defuncions diàries
El dia 30 de març hi havia 1.652 persones en estat greu
El 14 d’octubre es va superar el límit de rebrot del mes de març i es van començar a accelerar els contagis i els ingressos a l’UCI, fet que ha acabat provocant un nou estat d’alarma, un toc de queda i possiblement un confinament de cap de setmana. És cert que la corba es va començar a disparar de forma ràpida i accelerada després d’un temps d’estabilització la setmana del 3 d’octubre, amb una imatge d’ascens vertical que recorda gràficament la situació de principis de març, quan es va decretar el primer estat d’alarma. Però la comparativa d’alguns indicadors permeten afirmar que encara estem lluny, des del punt de vista sanitari, del que passava els mesos de març i abril.
Des que el 20 de març es va registrar el pic màxim de risc de rebrot de la primera onada fins que es va aconseguir doblegar-lo i situar-lo per sota de 100, cosa que passava el 14 d’abril, un mes després de decretar l’estat d’alarma, es van superar molts dies els 350 morts i el 30 de març es van traspassar totes les mitjanes amb 415 defuncions. La xifra de morts diària de les últimes setmanes supera lleugerament la vintena, amb l’única excepció del dia 23 d’octubre, que es van notificar 38 defuncions.
Igual passa amb les hospitalitzacions i els ingressos a l’UCI, que encara estan lluny dels pitjors dies de març i abril en què va haver-hi pics, com és el cas del 30 de març, amb 1.652 casos greus. Tot i el confinament total, les conseqüències d’aquell pic màxim de risc de rebrot es van viure de forma dramàtica fins al mes de maig. Fins al punt que quan comencen les primeres mesures de desconfinament, el 4 de maig, amb un risc de rebrot ja molt baix i una taxa de confirmats per PCR de 25 per 100.000 habitants, la situació assistencial, amb 2.080 hospitalitzats i 429 persones a l’UCI, és similar a la que tenim en aquests moments.
Un cop dominada aquesta situació, la pandèmia es va mantenir sota control, amb un risc de rebrot per sota de 100, fins a finals de juny, en què comença un canvi de tendència. El 13 de juliol supera la línia vermella, però el 24 de juliol s’estabilitza amb oscil·lacions diverses però sense arribar a enfilar-se, cosa que sí passa la setmana del 3 d’octubre i que ha motivat les restriccions actuals per no arribar a la situació del mes d’abril.
