Explosió a la petroquímica
El foc que ho havia de canviar tot és només fum
Un any després de l’explosió química que va causar tres morts a Tarragona, la principal mesura anunciada per augmentar la seguretat no s’aplica per falta de diners
L’empresa manté que ha compensat els afectats i que inverteix en seguretat, però la plantilla en recela
“Allà no hi torno. Vaig acabar malament. Mai més tornaré a una empresa química”
A la façana interior d’un bloc de pisos del barri de Torreforta de Tarragona encara és visible la marca dels estralls que va causar l’ona expansiva de l’explosió de l’empresa química Iqoxe, el 14 de gener del 2020. Ha passat un any des d’aquella tarda en què un fort estrèpit va fer que Tarragona i totes les poblacions de les rodalies giressin la mirada cap al polígon petroquímic. Dos treballadors de la planta van morir en l’explosió. A més, la violència de la detonació va enviar més de dos quilòmetres enllà una planxa de ferro del reactor. Va xocar de ple amb un bloc de pisos i un veí de l’edifici va morir atrapat per la runa dins de casa seva. Dotze mesos després, les marques en l’edifici no són les úniques ferides que resten obertes d’aquell accident químic.
“El territori està molt sensibilitzat”, ha declarat Pau Ricomà, alcalde de Tarragona. La seva és una reflexió per criticar la inacció de la Generalitat a l’hora de desplegar l’anunciada xarxa de sensors que han de servir per detectar fuites al polígon petroquímic. “Les bones paraules no serveixen de res si no hi ha la dotació oportuna”, indicava Miquel Sàmper, conseller d’Interior, en una compareixença en la comissió parlamentària sobre la seguretat en la indústria química. Fa un any, el seu antecessor, Miquel Buch, havia promès una xarxa de sensors químics per determinar quan hi ha risc per a la població. Desplegar la mesura té un cost d’1,5 milions d’euros, però la Generalitat al·lega ara falta de pressupost. “No ho puc entendre de cap de les maneres”, lamenta Ricomà.
La poca concreció de les mesures de seguretat que es van anunciar en els dies posteriors a l’explosió ha portat frustració i un desencís generalitzat als barris i municipis que queden sota l’àrea d’influència de la petroquímica. “Res no ha canviat”, sintetitza el col·lectiu ecologista Gepec. “La inseguretat del complex químic de Tarragona continua sent la mateixa que abans de l’accident, i tampoc s’ha vist alterada la impunitat amb què actuen les empreses”, denuncia l’entitat.
Inversió i mesures
Iqoxe manté que ha destinat més de 2,8 milions d’euros a atendre prop de 200 reclamacions d’afectats per la deflagració i que, a més, està donant resposta als veïns que no tenien assegurança particular o que han tingut problemes amb les companyies. A més, l’empresa anuncia que ha invertit més de 27 milions d’euros a renovar i optimitzar les seves instal·lacions per mantenir la producció a Tarragona. La companyia afirma que ha reaccionat a l’accident dotant les seves instal·lacions d’un nivell de seguretat “addicional” al que exigeix la llei.
El director general adjunt d’Iqoxe, Javier de Benito, explica: “Com a empresa situada al territori, no podem viure d’esquenes a la societat que ens acull i, en el cas dels desperfectes ocasionats per l’accident, per nosaltres era prioritari i urgent trobar una solució adequada, proporcionada i cuidada en cada cas particular.”
L’empresa té una plantilla de 116 treballadors, una desena dels quals està de baixa i n’hi ha cinc amb un ERTO. L’agència ACN ha pogut parlar amb alguns treballadors de la companyia. “Cap directiu ni ningú de l’empresa ens ha trucat mai per saber com estem”, asseguren aquests operaris. Una afirmació que contrasta amb la versió que sempre ha donat la química, que ha presumit de preocupar-se pels damnificats.“Tinc problemes per poder dormir amb normalitat. Estic molt nerviós, intranquil, no puc fer un dia a dia mitjanament normal”, explica un dels empleats. Encara avui hi ha set persones de baixa per diferents conseqüències relacionades amb la deflagració. “Allà no hi torno. Vaig acabar molt malament. Mai més tornaré a treballar a cap empresa química”, deia taxativament un treballador que encara està de baixa. Alhora, part de la plantilla revela que Iqoxe continua sense vetllar per la seguretat i només es preocupa de reobrir les plantes de producció i maximitzar beneficis.
