Fins que sigui “marginal”

Els professionals que treballen per reduir l’addicció al tabac fan en general una valoració molt positiva de la llei del 2011, però també entenen que calen modificacions perquè “ha quedat obsoleta”. Així ho assegura el president de la Societat Espanyola de Pneumologia i Cirurgia Toràcica, Carlos Jiménez Ruiz, que és especialment crític amb la vigilància que s’està fent de la seva aplicació. “En alguns aspectes, com poden ser les terrasses dels bars, no s’està complint”, assegura. Jiménez Ruiz opina que el que la nova llei ha de fer “és prohibir totalment fumar a les terrasses” i aconseguir tan aviat com sigui possible que hi hagi “un empaquetament genèric”. Però un tema que Jiménez Ruiz considera bàsic és “que s’incrementi el preu del tabac perquè els joves no s’hi enganxin” i que es financi el tractament per a tots els fumadors. A diferència del que diu la directora general de Salut Pública, Jiménez Ruiz adverteix que la mortalitat per causes associades al tabac “no s’ha reduït i està per sobre de les 53.000 persones”.

Jacobo Sellarés, expert en tabaquisme del servei de pneumologia del Clínic, destaca la importància de la norma actual “per eliminar l’exposició al fum dels fumadors passius”, que en el cas dels restaurants no només eren els clients sinó també “tot el personal que hi treballava”. Sellarés admet que “la prevalença ha baixat una mica”, però insisteix que “s’han d’introduir altres millores per aconseguir que la reducció sigui més gran”. “S’han de fer més campanyes de conscienciació i més ajudes perquè la gent que vulgui deixar de fumar ho pugui fer.” L’objectiu, segons aquest expert, és “aconseguir marginar el tabac com s’ha fet en altres països, com Austràlia i Califòrnia, on algú que fuma pel carrer està mal vist”.

Per Àngela Martínez Picó, presidenta de la Societat Catalana d’Atenció i Tractament del Consum del Tabac (Scatt) i coordinadora de la unitat de tabaquisme del Vallès Oriental de l’ICS, una de les conseqüències importants, no només de la llei de fa deu anys sinó també de totes les actuacions, ha estat aconseguir que la societat prengui consciència que el tabaquisme “és una malaltia que cal un abordatge multidisciplinari”. En trenta anys, remarca, la prevalença s’ha reduït a la meitat. “Abans fumava més del 50% de la població i ara estem per sota del 25%.” Ara bé, “cal continuar treballant”, no només per aconseguir que nous tractaments “com el del substitut de la nicotina rebin finançament com ja s’han finançat dos fàrmacs”, sinó “per fer extensives les limitacions actuals als dispositius electrònics”. Martínez Picó alerta de la falsa publicitat que hi ha darrere d’aquests dispositius: “Es diu que serveixen per deixar de fumar i al final la gent acaba consumint les dues coses.” I mostra una especial preocupació pels nous productes “que no treuen fum, perquè el que veurem d’aquí a uns anys són pacients nicotinats”. La prohibició de fumar a les marquesines dels autobusos o la vigilància més estricta a les terrasses són també actuacions que la Scatt demana.