Un fàrmac antiparasitari redueix la càrrega viral en pacients amb Covid lleu

Un fàrmac antiparasitari, la ivermectina, redueix la càrrega viral i la durada dels símptomes en pacients amb Covid-19 lleu. Aquest fàrmac, doncs, podria ajudar també a reduir la transmissió del virus, segons un assaig clínic que ha proporcionat resultats encoratjadors per mitigar la propagació de la malaltia.

Els resultats de la investigació, un estudi pilot que forma part del projecte SAINT i que han liderat la Clínica Universitat de Navarra i l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació la Caixa, els publica aquest dimarts la revista científica ’EClinicalMedicine’, del grup The Lancet.

“S’estan fent esforços notables per desenvolupar tractaments contra la Covid-19, però s’ha posat menys atenció en trobar fàrmacs que redueixin la transmissió del virus”, ha ressaltat Carlos Chaccour, investigador d’ISGlobal i metge de la Clínica Universitat de Navarra que ha coordinat l’estudi.

En aquest estudi pilot, fet amb pacients de la Clínica i en instal·lacions de la Universitat de Navarra, l’equip de Chaccour va voler avaluar si la dosi màxima d’ivermectina aprovada a Europa pot tenir un impacte sobre la transmissió del virus si s’administra ràpidament després de l’aparició de símptomes.

L’ivermectina és un fàrmac antiparasitari que, segons s’ha demostrat in vitro (en línies cel·lulars), pot reduir el replicat del SARS-CoV-2, tot i que en concentracions molt més elevades que les recomanades per a ús humà.

Això, juntament amb els resultats d’un estudi preliminar en humans, que va utilitzar dades d’origen dubtós i que mai es va publicar en una revista científica, va fer que l’ivermectina comencés a fer-se servir en molts països d’Amèrica Llatina malgrat la manca d’evidència fiable sobre la seva eficàcia a prevenir o tractar la infecció.

L’equip investigador va administrar una sola dosi d’ivermectina o placebo a 24 pacients amb infecció confirmada i símptomes moderats, en les 72 hores després dels primers símptomes.

Van prendre frotis nasofaringis i mostres de sang en el moment del reclutament i transcorregudes una, dues i tres setmanes del tractament.

Els resultats obtinguts no mostren cap diferència en el percentatge de pacients positius per PCR al cap de 7 dies postractament, tenint en compte que el 100% dels pacients era positiu en tots dos grups.

No obstant això, la càrrega viral mitjana en el grup tractat amb ivermectina va ser menor: unes 3 vegades menor transcorreguts quatre dies i fins a 18 vegades menor als 7 dies del tractament.

Els pacients en el grup tractat també van mostrar una reducció en la durada d’alguns símptomes (del 50% en la pèrdua de l’olfacte i el gust i del 30% en la tos).

Tots els pacients van desenvolupar anticossos IgG enfront del coronavirus, però el valor mitjà d’aquests anticossos en el grup tractat va ser menor que en el grup que va prendre placebo.

“Això podria ser el reflex d’una menor càrrega viral en aquests pacients”, ha puntualitzat Chaccour.

El fet que no hi hagués diferències en la durada de símptomes o marcadors associats a la inflamació suggereix que l’ivermectina pot estar actuant per mitjà d’un altre mecanisme que no té a veure amb un possible efecte antiinflamatori.

Els investigadors han suggerit que podria estar interferint amb l’entrada del virus en les cèl·lules, com havia apuntat un estudi en ratolins dut a terme per l’Institut Pasteur.

“Aquests resultats van en la mateixa línia que assajos recents a Bangladesh i Argentina”, ha explicat Chaccour.

L’investigador ha admès que “encara que és un estudi petit i és prematur establir conclusions,però defensa que les tendències observades en la reducció de càrrega viral, durada de símptomes i nivells d’anticossos són encoratjadores i justifiquen fer estudis clínics a major escala i amb més diversitat de pacients”.