Més del 80% dels sensellar de Barcelona no s’han allotjat en equipaments d’emergència habilitats per la covid-19
Segons les dades recollides per la Fundació Arrels, 21 persones que dormien al ras han mort durant la pandèmia
El 83% de les persones sense llar de Barcelona no ha fet servir equipaments d’allotjament temporal a la ciutat durant la pandèmia. Segons dades recollides per la Fundació Arrels durant una macroenquesta feta al novembre a persones que dormen al ras. La majoria d’aquestes persones que no s’hi han allotjat creuen que els espais no donen resposta a les seves necessitats. Des del decret d’estat d’alarma al març, la Fundació afirma que han mort 21 persones que vivien als carrers de Barcelona, la més jove de 22 anys i la més gran de 71. D’aquestes 21 persones, 17 han mort directament al carrer.
D’altra banda, Arrels assenyala que des de l’inici de a pandèmia no s’ha activat cap pla de cribratge específic per a les persones que viuen al carrer ni s’ha dotat els equips de carrer de professionals de la salut. En aquest context, un 34% dels enquestats afirma que en algun moment els han fet una prova PCR i un 4% menciona altres proves per detectar si tenien la covid-19.
Un 2% creuen que han passat el coronavirus i un 5% afirma haver-ne tingut símptomes. Entre les persones que afirmen haver tingut la malaltia o símptomes, només un 62% ha tingut accés a proves PCR.
Només un 11% dels sensellar s’ha allotjat en equipaments d’emergència oberts per la covid-19, davant un 83% que assegura que no els ha fet servir. Tot i això, Arrels assegura que sí que van servir per prevenir noves situacions de sensellarisme i, segons dades de l’Ajuntament, un 40% de les persones allotjades no vivien prèviament al carrer. Les persones que sí que hi van accedir hi van estar, de mitjana, uns 2 mesos, i un 37% van ser a la Fira de Barcelona.
Un 22% comença a viure al carrer durant la pandèmia
Segons les dades recollides per Arrels, una cinquena part de les persones que viuen al carrer a Barcelona –un 22%- ha començat a viure al carrer en el context de la pandèmia i abans del març no havien viscut mai al ras. Això, però, no difereix de la resta d’anys, ja que el 2019 un 34% de les persones enquestades va assegurar que feia menys de sis mesos que dormia al carrer. Aquestes persones fa quatre mesos de mitjana que es troben en aquesta situació. Segons Arrels, això es tradueix en “un greu i ràpid deteriorament” de la situació de la persona.
D’altra banda, la Fundació assenyala que 8 de cada 10 persones que han començat a viure al carrer des de l’inici de la covid són migrades, i un 55% són de països extracomunitaris.
Les dones, més afectades
Les dones han estat especialment afectades per la pandèmia, i un 60% assegura que està pitjor que abans de l’inici de la covid, davant un 45% d’homes. Durant les entrevistes, les persones que viuen al carrer han explicat que els principals motius per estar pitjor són la pèrdua de feina o les dificultats per trobar-ne, tenir menys ingressos, la falta d’habitatge, les dificultats per demanar ajuda o l’aïllament social viscut en el context de l’estat d’alarma.
La meitat de les persones enquestades assegura que tenen dificultats per alimentar-se amb àpats calents (el 52%), per fer tràmits de documentació (51%) o trobar llocs on descansar durant el dia (47%). També els costa contactar amb el seu referent social (46%), accedir a robers on canviar-se la roba (45%) o a serveis d’higiene (42%).
