LA CRÒNICA
Invisibilitat als carrers
Van advocar per un feminisme transversal: “Que siguem necessàries d’una altra manera, no reivindicar coses evidents”
Una de les conseqüències de la invisibilitat històrica de les dones és que no hi hagi paritat en el nomenclàtor. “Si tradicionalment has minimitzat els èxits i les tasques de les dones, és difícil que tinguin el nom d’un carrer”, va recordar Gemma Núñez, en representació de la Plataforma Feminista Gironina , ahir durant la conversa que amb el títol Girona és feminista? va organitzar la biblioteca Carles Rahola en el marc del primer cicle Dones i feminisme. Retransmesa per YouTube , es podien fer preguntes al xat o a través de la web de la biblioteca, on es va arribar a la qüestió de si hi havia paritat en els carrers de Girona. Ruth Rubio, també de la Plataforma Feminista, va afegir que els noms de les dones que es recorden estan sempre “connectats” a homes. Gemma Núñez va instar a fer pedagogia en aquest sentit, recerca de la història de les dones i no només les “excepcions: “Han passat a la història per ser l’excepció, una pilot, una científica, la primera a fer quelcom.”
L’última comissió del Nomenclàtor de Girona , el juliol de l’any passat, va decidir batejar amb el nom de la periodista Pepa Bouis, fundadora d’El Punt, una placeta al barri de Sant Narcís. També la pintora Mercè Huerta i la promotora de l’accés de les dones a l’educació Esperança Bru tindran un espai als carrers.
Creada fa dos anys, la Plataforma Feminista Gironina agrupa diferents dones provinents de teixits associatius però també a títol individual. Dilluns, convoquen a concentrar-se a la plaça U d’Octubre a dos quarts de set del vespre “per reivindicar” però també per dir “que la lluita continua”, va explicar Núñez. En la conversa, també hi va participar Rosa Maria Vilaseca, del Grup de Lesbianes de Girona, partidària de deixar-se d’etiquetes. “La precarietat laboral té cara de dona”, es va concloure quan es van abordar temes com el sostre de vidre però també els terres enganxosos o l’accés a l’espai públic en igualtat de condicions, i van advocar per un feminisme molt transversal: “Que siguem necessàries d’una altra manera; no reivindicar coses evidents.”
