“Si decaus, elles t’animen”

Abans que arribés la pandèmia l’Anna Sarrà entrava a la sala d’operacions del Clínic perquè li fessin un trasplantament del moll de l’os. Els quinze dies del postoperatori els va passar en un pis pròxim a l’hospital acompanyada de les cuidadores que l’atenien dia i nit en un procés delicat en què el cos necessita regenerar-se de nou a partir del tractament amb cèl·lules mare. “És com un reset d’un ordinador i han d’aprendre a començar de zero” , explica l’Anna, que es va acollir al programa impulsat per l’hospital i la Fundació Formació i Treball per formar les cuidadores que s’encarreguen de fer l’atenció domiciliària d’aquests pacients. “No només ens cuiden i es converteixen en els ulls dels infermers per avisar a l’hospital si hi ha cap contratemps en el procés”, explica la pacient, que a 44 anys continua lluitant per recuperar-se d’aquest “fort sotrac” que és superar la malaltia. “Quan no et pots ni aixecar, encara que siguis molt fort mentalment, és fàcil decaure”, reconeix l’Anna, que assegura que sense els “seus ànims” hauria estat impossible. Al seu costat hi va ser l’Estela Matamoros, que seguia de ben a prop la seva evolució en els torns de nit. “El tractament els deixa amb molt poques defenses i tenen problemes per recordar i s’obliden de les coses”, explica la cuidadora, que havia treballat fins aleshores en la cura a domicili de persones grans. “Cuidar dels altres és el que m’agrada”, explica ara que s’ha pogut formar a l’hospital en l’atenció d’aquests pacients que requereixen de la cura i ajudar-los a moure a un estimulació emocional. “Sempre els dic que el pitjor ja ho han passat”, diu la cuidadora, que reconeix que hi ha moments crítics pels pacients en què estan malhumorats. “Miro de posar-hi un somriure”, diu la cuidadora, que continua en el programa Aprop de Formació i Treball, promoguda per Càritas de Barcelona, per facilitar la inclusió al mercat laboral de persones en risc d’exclusió social. La codirectora de Formació i Treball, Marina Arnau, explica s’han format 22 cuidadores des de l’inici del programa i l’objectiu és que es mantingui per atendre una desena de pacients cada any que puguin continuar la recuperació a casa. “La formació en l’àmbit hospitalari els dona un apoderament”, hi afegeix Arnau, en un sector de les cures i l’atenció domiciliària que amb la pandèmia es va veure greument sacsejat per la pèrdua de llocs de feina davant la por de possibles contagis. Arran dels programa quatre treballadores han acabat trobant feina.“Tenim una llista d’espera molt llarga”, diu la responsable de l’entitat, que confia que l’aportació rebuda per la Fundació La Caixa i el laboratori farmacèutic Kern Pharma doni continuïtat per contractar les cuidadores. Un programa que, com assenyala el doctor Francesc Fernández Avilés, coordinador del programa d’atenció a domicili de l’Institut Clínic de Malalties Hematològiques i Oncològiques i consultor del servei d’hematologia, permet d’escurçar el postoperatori dels pacients. “La baixada de defenses es pot complicar amb els gèrmens hospitalaris i a casa guanyen benestar físic i emocional”, diu el responsable del programa, que es va posar en marxa fa vint anys però que es vol ampliar als qui no disposaven d’un cuidador. A vuit de cada deu pacients trasplantats els recomanen que es recuperin al domicili, però faltaven cuidadores. “S’ha trobat la manera i esperem que continuï.”