La producció de rosa de Sant Jordi cau en tres anys un 60%
Dels cinc productors que hi havia al Maresme en queden dos
Se’n produiran uns 100.000 exemplars
La producció local de la rosa de Sant Jordi ha caigut un 60% en només tres anys. Aquest any es produiran a Catalunya unes 100.000 unitats, respecte a les 250.000 del 2018. El declivi es dona pel degoteig de productors que han anat tancant o reduint superfície. Dels cinc floricultors que s’hi dedicaven, actualment ja només en queden dos, l’un a Santa Susanna i l’altre a Teià. Toni Bertran, de Flors Bertran Mas, explica que la tendència és “substituir” el cultiu de rosa per la seva complexitat i per la competència ferotge dels mercats internacionals. A diferència dels anys “normals”, però, aquest Sant Jordi la rosa cultivada al Maresme serà més competitiva per l’impacte de la pandèmia als mercats emissors, com ara Holanda i Sud-amèrica.
Tot i que la rosa provinent d’aquests indrets és de “molt alta qualitat” i arriba a uns preus “molt competitius”, la pandèmia ha provocat que aquest any no hi hagi tanta disponibilitat de rosa d’importació i que el seu transport s’hagi encarit. “La importació s’ha complicat”, admet Bertran, que augura manca d’estoc per a aquest Sant Jordi.
Aquest context desfavorable per a la rosa d’importació suposa una oportunitat per als productors locals. Mentre que abans de la pandèmia havien de reduir molt els seus marges de benefici per intentar competir amb la rosa estrangera, enguany preveuen fins i tot “apujar el preu entre 10 i 15 cèntims per tija”.
Dels altres productors que hi havia al Maresme, n’hi ha que han abaixat definitivament la persiana i d’altres que han suprimit el cultiu de rosa. De fet, tot i que Bertran és dels que encara resisteixen, la superfície dedicada a la rosa també ha minvat en els últims anys. “Tenia 2,5 hectàrees fa quatre anys i ara en tinc 1,2”, explica. “És difícil produir aquí i competir contra la flor que ve de fora. La nostra idea és anar reduint el cultiu de rosa i substituir-la a poc a poc per altres varietats. En el futur, segurament, acabarem substituint tota la superfície dedicada a aquest cultiu”, confessa Bertran.
