Societat

Només el 8% dels espais de Salt tenen nom de dona

Els homes són majoritaris (93 de 188) en el nomenclàtor local

El consistori dedicarà un lloc del poble a l’ànima de la Maternitat d’Elna, Elisabeth Eidenbenz

Les dones estan discriminades en el nomenclàtor de Salt. Així, només el 7,97% (8%) dels noms dels espais públics del municipi estan feminitzats (15 de 188), segons un estudi fet per l’Arxiu Municipal de Salt. L’excepció la formen, entre d’altres, el carrer Maria Aurèlia Capmany (escriptora i política) o el passeig Maria Rosa Puig i Dalmau (pedagoga, escriptora, premi Tres de Març i filla predilecta de Salt).

L’estudi de l’Arxiu detalla com han estat batejats els carrers, les avingudes, els camins o les rotondes. D’un total de 188 espais, n’hi ha 93 de noms masculins (el 52,12%), 38 de lloc, incloent-hi el carrer Lingen; 25 per a altres (noms de vent, com ara garbí, o sentiments, com ara llibertat), 7 d’associacions o entitats, incloent-hi el passatge Talleret de Salt; 5 per a professions –3 de femenines i 2 de masculines, com ara la plaça dels Pintors–, 3 de referits a dates i 2 de caire familiar.

L’Ajuntament posarà remei a la discriminació de les dones en el nomenclàtor del poble, ja que dedicarà un espai públic a la mestra i infermera suïssa Elisabeth Eidenbenz. Segons l’acord de ple de dilluns, la mestra tindrà un carrer, un rotonda o “un espai significatiu/zona maternal” del parc hospitalari Martí i Julià. Fernando Fernández (PSC) va presentar la moció. En nom de l’equip de govern, d’ERC i Junts, la primera tinenta d’alcaldia, Margarita de Arquer, hi va donar suport.

En la votació, Independents-CUP (dos regidors) es va abstenir perquè troba contradictori l’esperit de la moció amb “la repressió” que exerceix l’Estat espanyol a Catalunya, segons va dir la regidora Cristina Sibina. Vox (tres regidors) va oposar-se a la iniciativa.

A la Maternitat d’Elna hi van néixer 597 nadons, fills i filles de mares exiliades. Alguns dels exiliats provenien de l’Estat espanyol i van haver d’emigrar del cop militar de Franco i la Guerra Civil. Segons el text aprovat per ple, dels quasi 600 nadons, n’hi havia uns 400 de l’Estat espanyol, sobretot de refugiades als camps d’Argelers, Sant Cebrià de Rosselló i Ribesaltes, i 200 de jueus de diversos països europeus.

LA XIFRA

15
carrers, passejos o avingudes són per a dones (d’un total de 188). N’hi ha sis cops més (93) per a homes.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Joan Ramon Laporte
Catedràtic de farmacologia

“Cal rigor en l’avaluació dels medicaments, ara és un frau”

Barcelona
BADALONA

“Si tanquen, tornarem a viure al carrer”

BADALONA

Una vila suspesa en el temps

Roses
La monarquia

Felip VI ‘el covard’?

Olot

Auditories energètiques gratuïtes per als comerços

Olot
PLATJA D’ARO

Reconeixen la tasca turística de Lluís Camós, Anna Garriga, Pordamsa i Jordi Tubella

PLATJA D’ARO

Conflicte a l’escorxador de Manlleu, ara per l’ampliació de l’horari

Manlleu
Itàlia

Més de quaranta ferits en l’accident d’un ferri a Nàpols

Barcelona
mataró

El sindicat Catac denuncia el “desgavell” per tancar l’antic Hospital Sant Jaume de Mataró

mataró