Reina Joana
Joana Enríquez i Fernández de Córdoba, el seu paper en el setge de la Força Vella, en la guerra civil catalana, li va valer l’homenatge de la ciutat
Va néixer el 1425 a Torrelobatón i va morir el 13 de febrer de 1468 a Tarragona després d’una llarga i dolorosa malaltia. Va ser la segona esposa de Joan II d’Aragó, Navarra i comte de Barcelona i va jugar un paper molt destacat en la guerra civil catalana que es va iniciar el 1462 i no va acabar fins 10 anys després, una guerra que va destrossar el país.
Gaudia d’una gran confiança per part del seu marit. El 1461, fou nomenada lloctinenta de Catalunya, però s’enemistà amb els estaments catalans, i en el context de la guerra civil catalana fou acusada d’haver enverinat Carles de Viana i va haver de fugir amb el seu fill a Girona buscant la protecció dels remences. Allí, patí el setge de la Força Vella, endegat per les tropes de la Generalitat de Catalunya, fins que fou alliberada per les tropes de Joan II i les tropes franceses que havien entrat a Catalunya en ajuda del rei.
Joana Enríquez va segellar la seva aliança amb Francesc de Verntallat i els seus camperols, i amb ell va combinar un pla estratègic per barrar el pas a l’exèrcit rebel a Hostalric, enviant el cap dels remences amb 600 homes i un vaixell d’armes i queviures a Sant Feliu de Guíxols per guanyar temps mentre els pagesos s’organitzaven a Girona. L’assalt de quatre columnes a la fortalesa fou rebutjat per Pere de Rocabertí i el bisbe Joan Margarit, amb un centenar de baixes entre els assetjants i 40 entre els assetjats, i després de vèncer a la batalla del Pertús finalment el 23 de juliol de 1462 l’exèrcit de Lluís XI de França, aliat de Joan el Gran, va aixecar el setge. Es va homenatjar Joana amb un carrer a Girona, pel seu paper en el setge de la Força Vella, tancada amb un grup de gironins fidels i el seu fill Ferran.
