Infraestructures i serveis

Formació i innovació per al sector del transport gironí

L’Associació de Transportistes Asetrans i Cimalsa inauguren un nou centre de serveis d’uns 300 m² a la CIM La Selva

S’hi impartiran plans de formació de conductors i un cicle formatiu públic de grau mitjà

Aposta per la formació de nous professionals del transport, per la logística i la mobilitat i per cobrir un dèficit que afecta el sector en l’àmbit estatal i internacional. Aquests són els principals objectius del nou centre de formació i de serveis del transport, que s’ha inaugurat entre els termes municipals de Vilobí d’Onyar i Riudellots de la Selva, a la Central Integrada de Mercaderies (CIM) La Selva.

Projecte formatiu

El centre, propietat de Cimalsa, empresa pública de la Generalitat i que gestionarà l’Associació de Transportistes de Girona Asetrans, disposa de 220 m² d’espai d’aules i també d’una zona administrativa i de despatxos per als associats. Asetrans imparteix plans de formació de conductors i per al 2022 aspira a implantar un cicle formatiu públic de grau mitjà.

Les instal·lacions se situen al recinte tancat de 22 ha de la CIM La Selva amb uns controls d’accés que garanteixen la seguretat de les empreses instal·lades.

En l’acte d’inauguració el secretari de Territori i Mobilitat, Isidre Gavín, ha recordat que el sector del transport “ha garantit el proveïment, tant a persones com a serveis estratègics i a empreses” durant la pandèmia i per això és important ara “donar un impuls a la formació, tant per aconseguir incorporar nous conductors com per al reciclatge dels que ja hi ha”.

En la mateixa línia, Enric Ticó, president de Cimalsa, ha destacat que “aquesta acció s’emmarca en el desenvolupament de l’Estratègia Logística per a la internacionalització de l’economia catalana (Eliec), aprovat pel govern el 9 de febrer passat, i que entre altres aspectes preveu la coordinació, regulació i promoció del sector mitjançant diferents objectius: competitivitat del teixit empresarial; agilitat del desenvolupament del sòl logístic i intermodal; funcionalitat de la xarxa d’infraestructures i aposta per la sostenibilitat”.

Àlex Gilabert, president d’Asetrans, hi afegeix que amb l’estrena d’aquest nou centre es pretén “apostar fermament per millorar la formació, els serveis i la imatge del sector. És una alegria i un repte, ja que hem demostrat que som un sector imprescindible”, conclou.

Un edifici amb criteris de “consum zero”

El disseny de l’edifici s’ha fet aplicant criteris de consum zero, amb una estructura de fusta per minimitzar l’impacte ambiental de les obres de construcció, instal·lació de producció d’energia fotovoltaica per autoconsum i optimització de les instal·lacions per minimitzar el consum elèctric i d’aigua potable, amb una inversió d’uns 800.000 euros. La ubicació –a la CIM la Selva–, se situa estratègicament on s’encreuen el corredor mediterrani i l’eix transversal i al costat de l’aeroport de Girona.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

política municipal

Banyoles invertirà més de 2 milions d’euros en diferents actuacions

BANYOLES
FIGUERES

Càritas celebra 50 anys a la ciutat

FIGUERES
societat

Catalunya registra el dia més plujós des del setembre de l’any passat

barcelona
medi ambient

Reus intensifica les sancions per no llançar bé les escombraries

REUS
meteorologia

Més de 350 avisos per la pluja des de diumenge al vespre

BARCELONA
estats units

Almenys quatre morts per múltiples tornados a Oklahoma

barcelona
Societat

Mor Carles Busquets, reconegut fotògraf reusenc i expropietari de Niepce

societat

S’ensorra una part de l’edifici de l’Escola de Vela a causa del temporal

platja d’aro
llengua

Voluntariat per la llengua ha creat més de 178.000 parelles lingüístiques

barcelona