Societat

MIREIA BARBA

Fundadora i presidenta de la Fundació Espigoladors

“Ensenyar cuina a les escoles és clau per reduir el malbaratament”

Un de cada tres aliments produïts es perd abans d’arribar al consumidor. La desconnexió del camp provoca que es valorin poc
La nova llei catalana de prevenció de pèrdues alimentàries és pionera a Europa, i dona un marc estable a l’espigolament

Tradicionalment, espigolar era una tasca habitual de la sega. Sobretot dones i canalla, recollien les espigues disperses rere el pas de la falç. L’objectiu era que ni un gra es perdés. El 2014 Mireia Barba, amb dues persones més, va decidir posar en marxa Espigoladors. Aquesta fundació dona una segona oportunitat a aliments perfectament consumibles però que hem fet fora del mercat. I a persones en risc d’exclusió social, tot enllaçant la tasca de 149 pagesos, dos milers llargs de voluntaris i 80 entitats socials receptores dels aliments.

Què li va suscitar la idea?
Sempre havia volgut fer un projecte amb vocació social i sostenible. El 2013 vam començar a treballar perquè volíem donar resposta a tres problemàtiques: la reducció de les pèrdues pel malbaratament alimentari, l’accés a aliments frescos per part de persones en situació vulnerable i la generació d’oportunitats laborals per a aquest mateix col·lectiu. Arran de la crisi del 2008, s’havien incrementat necessitats socials com ara el dèficit alimentari. La mala alimentació generava diferents malalties, obesitat infantil, etc.
El 45% de la fruita i la verdura que es planta acaba a les escombraries. A més, així la meitat de la cadena perd el valor. Què estem fent malament?
Bona pregunta. També hi ha una altra dada que ens ha de fer obrir els ulls: un de cada tres aliments que es produeixen a la cadena alimentària es perd. El sistema alimentari s’ha de canviar de dalt a baix, inclosos els hàbits de consum de les persones. Els aliments es perden per diferents motius. En el cas de les fruites i verdures, sobretot per estètica i caigudes de preus en origen.
En quin moment hi va haver el canvi cultural que ens ha dut al malbaratament? Perquè la gana de la postguerra no és tan llunyana...
El malbaratament és un problema estructural. Fem malament, com a societat, estar en aquesta gran desconnexió entre el camp i la ciutat. No sabem els orígens dels aliments, n’hem perdut el coneixement i, per tant, no els valorem com caldria. Els canvis socials han fet perdre el relleu generacional a la cuina: les dones eren principalment qui cuinava i ara la societat, que viu apressada, no sap ni comprar menjar ni cuinar-lo.
En quin moment de la cadena es comença a perdre el menjar?
El malbaratament alimentari afecta totes les baules de la cadena alimentària i els culpables som tots. Per això, els consumidors també som part de la solució. Ara mateix, no tenim ni estudis amb dades actualitzades sobre en quin punt es perden els aliments. Hi ha multitud de causes a cadascuna de les etapes.
Com impacten en el malbaratament els ja crònics preus baixos als pagesos? Els arriben collites que no tenen sortida comercial tot i ser viables?
Sí, quan els preus cauen per sota el cost. Aleshores no els surt a compte collir, al contrari, perquè és una despesa més. Què fan? Ens truquen a nosaltres perquè puguem anar a collir-la, i la canalitzem a les entitats amb qui treballem.
Destruir collites té costos, així que Espigoladors els suposa un estalvi?
Sí, té costos, però alhora per al productor aquests aliments també tenen un valor en concepte de temps, recursos humans, aigua, i sovint emocional. Els pagesos estan compromesos amb les produccions, i per això ens truquen: volen que almenys la collita tingui una sortida de donació. L’espigolament també és una eina de conscienciació molt potent, perquè apropes molta gent –el voluntariat que cull– que potser no té cap relació amb l’agricultura. Es troben fent una activitat mediambiental i amb impacte social, que els permet apropar-se i conèixer la realitat de la producció d’aliments.
Com funciona la gestió del voluntariat d’Espigoladors?
Tenim una borsa de 2.500 persones inscrites, aproximadament, que s’apunten segons disponibilitats personals –hi ha gent que diu que sols pot venir el cap de setmana, d’altres en dies feines–, i, també, per territoris. Ara actuem a les comarques de Girona, al Maresme, Tarragona i el Baix Llobregat. Quan hi ha una espigolada, nosaltres les sabem en 24 o 48 hores, i activem els motors: contactem amb els voluntaris de la zona, i ho tanquem amb el nombre màxim de persones que pensem que poden anar a recollir per hectàrea.
És un model exclusiu d’Espigoladors? Existeix en altres països?
Als inicis ens vam inspirar en dos projectes. Un és als Estats Units i s’anomena DC Central Kitchen, i un altre al Regne Unit. Nosaltres vam triar focalitzar-nos en fruites i verdures fresques, perquè volem donar accés a aliments a persones en situacions vulnerables i adaptar-nos a la nostra cultura del voluntariat. El sistema de captació de voluntaris l’hem anat perfeccionant i ara ja funcionem amb una plataforma web, més àgil.
Com se sostenen econòmicament?
La fundació tenia tres àrees i ara són dues. Una és la d’espigolament, que funciona a través de subvencions i donacions. I una altra línia de finançament són els projectes: de coneixement, de sensibilització i d’investigació. Aquesta darrera també la contracten, i fa prestacions de serveis. Per exemple, per fer quantificacions al camp ens pot contractar des d’una administració fins a una empresa. Fem tallers, formacions a escoles, d’aprofitament de cuina... Tot gira al voltant de les pèrdues i el malbaratament alimentari.
Què ensenyen en l’àmbit educatiu?
A les escoles, fem projectes d’aprenentatge. Amb un grup de vint alumnes es fan sessions per explicar què són les pèrdues i el malbaratament alimentaris, amb jocs de rol. Després es crea un projecte per minimitzar-ho, on ells vulguin i que impacti en el barri o el municipi. Mai són classes magistrals, sinó dinàmiques.
Al jovent el menjar saludable li és un impossible? Amb aquelles famílies que van pel món amb nens i adolescents que sols mengen pollastre, pasta i gelats...
Moltes escoles ja tenen horts propis i en general es treballa més que fa uns anys en la sostenibilitat. En paral·lel a l’escola, els joves estan cada cop més sensibilitzats a través de les famílies. Nosaltres venim d’una generació que per berenar menjàvem pastisseria industrial. Ara la tendència creixent és que s’emportin fruita a les escoles per esmorzar. Encara hi ha, però, molta feina a fer. Seria bàsic que hi hagués una assignatura de cuina a les escoles. Als menjadors escolars hi ha una aposta pel menjar de proximitat i/o ecològic de l’Ajuntament de Barcelona. És vital que s’ensenyi a les escoles què són els aliments, a manipular-los i a cuinar-los. Al final, tots hem de poder o saber cuinar una hora o una altra. I en fer-ho estàs promovent una sèrie de valors, com la independència personal, la igualtat de gènere...
La marca Es im-perfect és l’únic obrador que transforma i ven productes de qualitat fets amb excedents.
Sí, enguany s’ha transformat en una empresa d’inserció, on treballen 14 persones. Dona segones oportunitats a persones i a aliments. És un laboratori d’innovació en malbaratament alimentari. Recuperem aliments a finals de cultiu. Per exemple, una carxofa amb fulles molt dures i molt de pèl és complicat donar-la, però es pot convertir en un paté de carxofa. Hi ha molta manipulació i, per tant, et calen força treballadors. Elaborem sofregits, patés i melmelades i es comercialitzen per internet, en verduleries petites, a Bonpreu-Esclat, cistelles sostenibles com a regal..., en uns sis-cents punts de venda.
La FAO i la CE tenen protocols i guies que demanen als governs que es posi fi al malbaratament. A casa nostra s’està fent prou per implantar-ne polítiques?
Enguany, Barcelona és capital mundial de l’alimentació i per això també s’han desplegat moltes iniciatives envers l’alimentació saludable, la sostenibilitat, que haurien de perdurar. Veurem què passa amb totes aquestes polítiques públiques que s’han encetat: ara és important que ens ho creguem. A Barcelona també s’està fent una estratègia alimentària de ciutat.
Quins objectius han de perseguir aquestes estratègies per baixar de les declaracions internacionals al carrer?
Promoure sistemes agroalimentaris justos, sostenibles, resilients. Primer, que hi hagi una plataforma d’actors de proximitat per poder treballar-ho: per exemple, que sapiguem on comprar, i fer-ho a productors locals seria un dels grans pilars. També l’impuls d’iniciatives com la d’Espigoladors i d’altres que estiguin treballant en estratègies alimentàries amb impacte social i ambiental.
Es fa poca promoció i la que es fa és de varietats ja molt treballades i dirigides a la comercialització –amb marca, per entendre’ns–, però les fruites i verdures fresques no tenen gaire visibilitat. Se’n fa poca publicitat.
O potser s’estan fent moltes coses però no arriben al públic. Promovem consumir productes de temporada, però se segueixen comprant maduixes al desembre. Què està passant? Crec que també hi està relacionada la desvinculació absoluta de la gent de la ciutat del camp. No tothom ha tingut uns avantpassats pagesos i aleshores va al supermercat i compra les pomes més brillants, les envasades... Al final no en sabem ni el valor, ni la temporada, ni res... Hi ha bàsics, que donem per fet que tothom coneix, com ara que una pastanaga creix del terra i una poma penja d’un arbre. Però hi ha molta gent que no ho sap. Quan vas a comprar et trobes tot tipus de fruites i verdures, i que no et planteges d’on venen, perquè t’és igual (sovint tampoc hi ha cartell ni etiqueta de l’origen) L’única manera de ser conscient de les coses és fer-les. A la fundació ho fem a través del voluntariat.
La llei 2020 catalana és pionera en prevenció de les pèrdues i malbaratament alimentaris. Hi han participat com a assessors. Què canviarà?
Es va aprovar el 5 de març de l’any passat i és pionera a Europa perquè toca totes les baules de la cadena alimentària. Hi ha dues legislacions més respecte a aquesta qüestió, francesa i italiana, que sols toquen alguna cosa. La catalana fomenta iniciatives com ara tenir plans de prevenció i pèrdues, la formació dels treballadors i les quantificacions del malbaratament, que són imprescindibles per desplegar accions. També és pionera al continent, perquè se n’està fent un reglament que permet que tothom pugui anar a espigolar, tot obligant a seguir unes pautes: tenir traçat el recorregut de l’espigolament fins a la donació, fer convenis signats amb entitats socials i amb els productors. Nosaltres tenim assegurances de responsabilitat civil per al pagès i les que cobreixen els voluntaris. L’espigolament és una acció que vam recuperar i que reivindiquem, i el nou reglament possibilitarà donar-li un marc segur i estable per a tothom. Si no es fa bé, al final es pot acabar prohibint, com ha passat en altres llocs, perquè pot generar competència deslleial o danys involuntaris als camps.
Les entitats socials catalanes xifren en un 40% l’increment de la seva demanda alimentària. Quina resposta s’està donant a aquest augment de la pobresa?
Amb la covid, la demanda s’ha doblat. Des de diferents administracions s’estan fent accions com ara fomentar la targeta monetària, per tal de no diferenciar les persones vulnerables de les que no ho són. En el cas de la nostra fundació, ens expandim per fer front a la demanda amb nous territoris per espigolar. Per al 2022, volem aconseguir-ho més enllà de Reus, on som ara, cap a altres àmbits tarragonins, i posar una petita pota a Lleida. Treballem també a València, on volen replicar el model d’Espigoladors, i en altres comunitats autònomes també hi estan interessats. Estem pensant com fer-ho.

Record dels préssecs

De petita, la portaven a l’hort del seu avi. Mireia Barba és una consumidora conscienciada contra el malbaratament, també perquè coneix i i té fixat al cervell el gust d’aquells préssecs infantils. “Si un tomàquet no és d’un pagès d’aquí, no el compro, no perquè no sigui saludable, sinó perquè no té gust. Els meus tres fills no distingiran com és un tomàquet si no han tastat mai els bons”, remarca. Diplomada en ciències empresarials i habilitada com a educadora social, va començar treballant a la banca i també ha estat coordinadora de projectes sociolaborals per a l’administració. La seva llarga i diversa experiència professional l’aboca diàriament amb intensitat i moltes hores a Espigoladors. Un projecte propi que ara, d’alguna manera, ja és de milers de persones més.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia