Montilla diu que el procés ha fet mal al català
Alerta del risc de fer servir la llengua com a “argument de confrontació política”
“No dic que els problemes del català siguin conseqüència del procés, però no tinc cap dubte que l’agitació d’aquests anys ha fet més mal que bé.” L’expresident de la Generalitat José Montilla va responsabilitzar ahir el moviment sobiranista de la desafecció que algunes persones puguin tenir cap al català. “La retòrica d’alguns independentistes provoca en els ciutadans un allunyament del compromís respecte a la nostra llengua. Els que converteixen la causa necessària a favor de la normalització del català en una peça més de l’argumentari independentista, aconsegueixen efectes contraproduents”, hi va afegir Montilla durant l’obertura d’unes jornades per renovar el consens lingüístic a Catalunya que ha organitzat la Fundació Campalans, del PSC.
En la seva intervenció, Montilla va negar que hi hagi “risc per a la supervivència” del català i va alertar del perill que pot representar que la llengua sigui utilitzada com a “argument de confrontació en la batalla política”.
Montilla va assegurar que la ciutadania de Catalunya és “bilingüe” i que “ho vol continuar sent”, i fins i tot es va referir a aquells que no s’adonen que viuen “al marge de la realitat”.
L’expresident i exlíder del PSC va reconèixer, però, que el català viu en “inferioritat” respecte al castellà, ja que la llengua espanyola té “més possibilitats d’ús en diversos àmbits”. Però va sentenciar que “anant contra el castellà no resoldrem els problemes del català”.
Rigau aposta per esgotar terminis amb el 25%
L’exconsellera d’Educació Irene Rigau aposta per esgotar tots els terminis per arribar al juny sense haver d’aplicar la sentència que estableix un 25% de castellà a les aules. Quan li van preguntar si el departament ha de desobeir, va respondre que no sap què ha de fer, “però dir-ho [que desobeeix], segur que no”. En declaracions a La2 i Ràdio 4, va defensar que el plantejament dels percentatges és “anacrònic” i va rebutjar que el castellà no sigui present en l’ensenyament o que hi hagi una norma que li negui presència. Hi va afegir que, si cal explicitar-ho, que es faci. Va defensar, però, que el català és la llengua “emprada preferentment” i va insistir que està en minoria a la societat.
