Pla de la Generalitat per augmentar l’oferta de transport públic
Es proposa afegir al sistema la capacitat per fer 360 milions més de desplaçaments anuals en el proper decenni
El transport privat s’utilitza més com més lluny s’és de l’àrea metropolitana de Barcelona
La Generalitat s’ha proposat afegir una oferta de 360 milions de desplaçaments anuals en transport públic en els propers deu anys, ja sigui a través del ferrocarril, el bus o altres accions com els ’Park&rides’ propers a les estacions. Així ho ha explicat avui el secretari general de la Vicepresidència i Polítiques Digitals i Territori, Ricard Font, que s’ha marcat com a objectiu un augment de la capacitat de la xarxa ferroviària, un major ús del bus en trajectes interurbans i la reducció del temps dels viatges, entre d’altres. Font exemplificava que si es vol reduir un 25% dels desplaçaments en transport privat a Barcelona, caldria generar una oferta per a una forquilla d’entre 300.000 i 350.000 desplaçaments, equivalent a la que dona avui Ferrocarrils de la Generalitat.
Actualment, la Generalitat treballa en diferents projectes a deu anys vista que han de permetre augmentar la capacitat del transport públic, amb inversions que s’acostarien als 2.000 milions, ja previstes en els plans financers i que preveuen obres com la represa dels treballs de la línia 9 del metro (200 milions de passatgers més), la connexió de les línies del Vallès i el Llobregat a través de l’L8 (60 milions de passatgers més), la unió dels tramvies de la Diagonal (33 milions més) o els carrils de la B-23, la C-45 i la C-31, fins a Montgat.
A més, fonts de la Generalitat apunten que tindrien alternatives per reduir la congestió als túnels que creuen Barcelona i que podrien passar per canviar els recorreguts d’algunes línies o evitar que la gran majoria de desplaçaments passin necessàriament per Barcelona i fer que la R1 acabés a la UAB, per exemple. Una altra actuació que el govern considera urgent també és l’allargament de l’andana de l’estació d’Arc del Triomf, ja que amb una inversió d’entre 3 i 5 milions podria augmentar un 20% la capacitat, a més d’altres millores com el desdoblament de l’R3 fins a Vic i la finalització de l’estació de la Sagrera.
En resum, es tracta de mesures per augmentar l’ús del transport públic i tornar a superar la xifra rècord dels més de mil milions d’usuaris el 2019, a fi de caminar cap als 1.200 milions el 2025 i fins als 1.500 milions el 2030.
Un altre àmbit a banda és el de Rodalies, sobre el qual la Generalitat de moment no té competències plenes. Aquí Font s’ha queixat que la xarxa actual és la mateixa des del 1975 i que la mobilitat que es necessita avui és “diferent”. “No vivim on vivíem, no ens movem com ens movíem i no tenim la població que teníem”, ha afegit el número 2 del Departament, que ha destacat la necessitat que guanyi “capacitat i fiabilitat”.
Aparcaments a les estacions
D’altra banda, el director general de l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM), Pere Torres, ha posat sobre la taula la necessitat que els aparcaments d’enllaç entre el vehicle privat i el transport públic a les estacions de ferrocarril tinguin aquesta denominació en els Plans Directors Urbanístics. Actualment, aquests aparcaments van des de descampats fins a espais de pagament (amb grans descomptes per als usuaris de transport públic) dotats amb sensors per saber la disponibilitat amb antelació.
Dins de Barcelona i la seva àrea metropolitana, el 80% dels desplaçaments són en transport públic o micromobilitat (a peu, patinet o bicicleta) i el 20% en transport privat, uns percentatges que tendeixen a equilibrar-se a mesura que s’analitza la segona corona, on el transport públic és utilitzat pel 70%; i a revertir-se més enllà, en comarques com el Garraf, el Penedès, el Bages o Osona, on el transport públic cau fins al 40% i el vehicle privat s’enfila fins al 60%.
Font, crític amb l’Estat per la nova llei
Font s’ha mostrat molt crític també amb la Llei de mobilitat, actualment en tràmit al Congrés, ja que no preveu més finançament per a les entitats que gestionen el transport públic en els grans nuclis, com és el cas de l’ATM a Barcelona. L’aportació prevista en els pressupostos torna a ser de 109 milions després d’una aportació extraordinària de 149 amb motiu de la pandèmia. El text, assenyala, hauria de ser una oportunitat per debatre quin percentatge aporta l’Estat en cada àmbit metropolità en funció de les seves necessitats. “Seria inversemblant que la UE sancionés el regne d’Espanya per la contaminació de Barcelona i Madrid i l’Estat no fes aportacions per millorar el transport públic”, ha comentat Font.
