medi ambient
El porta a porta i el pagament per generació de residus, al Wasteinprogress de Girona
El congrés reuneix 450 persones, el nombre màxim d’assistents
Els models de recollida d’escombraries porta a porta i el pagament per generació de residus han marcat la primera jornada de la 4a edició del congrés Wasteinprogress de Girona. En aquesta primera jornada hi han participat diversos ponents d’Itàlia i un de Copenhaguen que han explicat les seves experiències per millorar el reciclatge i com s’articulen les polítiques per aconseguir-ho. En el cas de Cagliari es tracta d’una ciutat turística amb un 70% de recollida selectiva i que des del 2021 apliquen un pagament per generació de residus domèstic i comercial. En la primera jornada s’ha batut el rècord d’assistents, arribant als 450 (el màxim de persones permeses).
Itàlia i Dinamarca han exposat alguns dels seus models de recollida selectiva aquest dimecres en la primera jornada del 4t Wasteinprogress, el congrés sobre gestió de residus que es celebra a Girona cada dos anys.
Per la part italiana s’han presentat els models de Bèrgam, Brescia, Milà i Cagliari. En el primer dels casos, es tracta d’una ciutat de 120.000 habitants , mentre que a Brescia n’hi ha 200.000. Les dues ciutats combinen el porta a porta amb la recollida d’orgànica i resta amb contenidors intel·ligents. Això ha fet que les taxes de recollida selectiva arribin al 73% a Brescia i al 77% a Bèrgam. En aquesta última ciutat ja s’ha aplicat el pagament per generació de residus i es fan servir bosses compostades amb codis de barres.
A Milà (1,4 milions d’habitants) també es recullen les escombraries amb el model de porta a porta. L’enginyer responsable del control d’aquests models, Gianluca Conforti, ha destacat que si aquest sistema “es fa bé” es poden aconseguir “resultats molt bons malgrat ser una metròpoli”.
Bonificacions a Sardenya
A Cagliari hi ha un índex de recollida selectiva superior al 70% tot i ser una capital turística. Això ha permès que des del 2021 ja es faci el pagament per generació de residus en cases particulars i comerços. Aquesta ciutat va implementar el model porta a porta el 2019 passant del 30% al 73% de separació de residus. Per això s’ha implementat un sistema de tributació segons si se separa bé o no.
Per altra banda, la regió de Sardenya també ha introduït un “sistema de premis i tributacions”, segons el regidor d’Innovació Tecnològica i Medi Ambient de Cagliari. Aquest sistema fa que els ajuntaments rebin bonificacions d’entre el 25 i el 75% de la taxa d’escombraries en funció dels índex de reciclatge. De fet, en menys de vint anys Sardenya s’ha convertit de les regions que menys reciclen a ser la segona que més ho fa.
Copenhaguen també ha exposat com ha adaptat la recollida porta a porta a la ciutat. En aquest cas, la capital de Dinamarca fa la recollida en contenidors que els veïns tenen en patis interiors dels blocs de pisos o en zones que no es troben al carrer. A més, la ciutat reparteix bosses biodegradables de forma gratuïta per facilitar la recollida orgànica.
Durant la primera jornada del congrés d’enguany s’ha batut el rècord d’assistència (450 persones), el màxim permès pel congrés. De cara a aquest dijous s’exposaran els casos d’Holanda, Flandes, Gal·les, Pontevedra i el Gironès.
