“Demanem una llei que ens deixi treballar tranquils”

Evidentment que està en perill. El català és una llengua perseguida i atacada i no podem abaixar la guàrdia. Des de l’escola hem d’estar molt alerta. Hem passat un temps en què semblava que tot rutllava i que el model d’immersió lingüística era un model d’èxit, també per a la cohesió social, i ara ens ha caigut la bena dels ulls. La presència del català a l’escola està en perill, però no només per les ingerències judicials. També perquè les coses no s’han fet prou bé, amb una responsabilitat compartida des de tots els àmbits. Hi ha mestres que no fan les classes en català, però el Departament d’Educació no fa un seguiment i un assessorament en aquest sentit ni ens dota dels recursos necessaris, ni els parlamentaris han propiciat lleis. L’escola no ho pot fer tot, però sí més del que fa.

Ens hem adormit una mica i ara amb aquestes ingerències judicials que van a destruir, a atacar, ens ha posat en evidència que hem de revertir aquesta situació.L’escola té un paper fonamental, però no és responsabilitat només nostra que el català sigui una llengua cada cop més minoritzada.L’escola s’ha de dotar de més recursos perquè per sort és el lloc pel qual passa tothom.

La situació política és molt més complexa ara que fa uns anys. No pot ser que es faci servir el català, i el català a l’escola, per posar-se o treure medalles entre els partits. El català és un bé comú, de tothom, tant és el partit. I ho hem de recuperar. Per mi és una bona notícia que quatre partits s’hagin posat d’acord. El català no és propietat dels independentistes. Una llengua és una riquesa molt gran i un bé que tothom ha de compartir. No podem negar als nens el dret que tenen a gaudir d’aquest patrimoni.

Els mestres hem de treballar perquè el català sigui la llengua vehicular de l’escola. El castellà hi està present i aquesta és la realitat. Aquesta llei hauria d’aconseguir que els metres no ens haguéssim de preocupar per les lleis. Demanem una llei que ens deixi treballar tranquils.