Els ajuts per a emergències habitacionals desborden l’Ajuntament de Girona
La “reordenació” d’un recurs “temporal” deixa en situació límit una vintena de famílies d’un hostal de Sant Julià de Ramis
Preocupació entre els afectats
L’Ajuntament de Girona està desbordat en l’atenció a famílies que no tenen on viure i que sol·liciten ajuts per a emergències habitacionals. L’equip de govern, de Junts i ERC, limitarà el nombre de beneficiaris i “reordenarà” una ajut que és “temporal” per facilitar que hi hagi nous beneficiaris. “A tots els afectats els buscarem una sortida. Hi ha situacions diverses i en algun cas hem pogut anar sostenint-les, però desvirtuen l’emergència. Hi ha de poder accedir tothom”, assenyala la regidora de Drets Socials i Cooperació, Núria Pi (Junts).
Aquest any, l’equip de govern ha invertit 688.000 euros per allotjar persones. Hi ha residents afectats per desnonaments –només s’han ajornat els que es deuen als efectes de la pandèmia, diu Pi– i per altres circumstàncies. En tot l’any passat, la partida per a habitatge d’emergència va ser de 610.000 euros.
Alguns dels primers damnificats de la nova situació són un grup d’una vintena de famílies que s’estan en hostal de Sant Julià de Ramis. Els residents estan en contacte amb els serveis socials –admet una de les dones que hi viuen–, però els han dit que han de buscar-se una alternativa a partir de dilluns, dia 1 d’agost. “Gairebé tots treballem o tenim ingressos, però no en fem prou per llogar. I amb els nostres ingressos, no ens volen llogar un pis.”
Una altra persona que viu a l’hostal, mare de cinc fills, escolaritzats en un col·legi públic de Girona, diu que havia viscut temps enrere a Llagostera. Està preocupada. “Jo no tinc cap familiar. Estem molt nerviosos perquè hem de marxar d’aquí.” L’Ajuntament de Sant Julià confirma que a Medinyà hi ha un altre allotjament per a persones refugiades i sense sostre.
El consistori gironí exposa que alguns dels usuaris de l’hostal de Sant Julià podrien acudir a un pis de la Mesa d’Emergències de la Generalitat de Catalunya perquè compleixen els requisits, diu Pi. L’Ajuntament podria rebre tres pisos de la Generalitat en els pròxims dies.
Pisos de la Sareb
Les àrees municipals de Dret Socials i Cooperació i d’Habitatge treballen per respondre a la situació. L’àrea d’Habitatge reclama que el govern espanyol faciliti la cessió de pisos del banc dolent (la Sareb) al consistori per a casos d’emergència. La regidora Annabel Moya (ERC) admet la gravetat de la situació. Hi afegeix que el consistori ha d’assumir els efectes de la decisió del Tribunal Constitucional, que a l’abril va anul·lar part del decret llei català de lloguer i va deixar més desvalguts els llogaters.
LA FRASE
LA XIFRA
LA DATA
L’acollida als refugiats, en solitari
El col·lapse en atendre les persones sense habitatge es deu, entre altres factors, a la guerra entre Rússia i Ucraïna. Dels 688.000 euros ja invertits, ja sigui en pensions, hostals, hotels o albergs, hi ha una partida de 122.000 euros per a persones refugiades provinents d’Ucraïna i que fugien de la guerra. La regidora Núria Pi explica que l’Ajuntament hi hagut de fer front sense cap ajut de la Generalitat de Catalunya. “Això també ens ha afectat a l’hora de reordenar els ajuts per a emergències”, diu. En alguns casos, els propietaris d’aquests allotjaments han “doblat i, en algun cas, triplicat el preu que demanen”.
