La modernitat de la ciència quirúrgica
Els germans Trias i Pujol foren metges cirurgians que aplicaren nous criteris humanístics i modernitzadors al seu treball professional.
Joaquim afirmava que l’èxit del cirurgià es fonamentava en el respecte i no pas en el lluïment; així doncs, el treball havia de ser meticulós. Antoni subratllà la importància dels equips i d’especialitats com ara l’anestèsia, l’angiocirurgia...
Crearen un servei d’urgències reconegut arreu, així com un model de dispensari especialitzat. Els germans Trias i Pujol són autors d’una àmplia obra científica publicada en forma de comunicacions i estudis.
Joaquim Trias i Pujol estudià farmàcia i medicina a Barcelona. Es doctorà el 1911 amb una tesi sobre la importància dels lipoides en biologia. Fou metge militar durant tres anys en la guerra del Marroc.
El 1916 guanyà la càtedra de tècnica anatòmica de la Facultat de Medicina de Granada, el 1918 fou catedràtic d’anatomia topogràfica i operacions a la Universitat de Saragossa i el 1919 guanyà aquesta mateixa càtedra a la Facultat de Medicina de Barcelona.
Ingressà a l’Acadèmia de Medicina de Barcelona el 1925, presidí l’Acadèmia i el Laboratori de Ciències Mèdiques de Catalunya, la Societat de Cirurgia de Catalunya; fou el primer president de la Societat Espanyola de Cirurgia, Ortopèdia i Traumatologia i també presidí el Setè Congrés de Metges de Llengua Catalana, celebrat el 1933 a Palma, Mallorca. El govern francès el guardonà amb el títol de comanador de la salut pública.
S’exilià el 1939 a l’Argentina, on organitzà l’ensenyament de la cirurgia a Mendoza.
Antoni Trias i Pujol estudià medicina a Barcelona, es llicencià el 1914 i es doctorà el 1917. Fou professor auxiliar el 1919 a la Facultat de Barcelona. El 1920 guanyà la càtedra de patologia quirúrgica a Salamanca i el 1927 aconseguí la mateixa càtedra a Barcelona.
Organitzà el servei de l’hospital Clínic amb criteris innovadors; s’interessà per l’anestèsia, juntament amb Josep Miquel; per la cirurgia toràcica, al costat de Lluís Sayé i Antoni Caralps; per la neurocirurgia, amb A. Ley Gracia, i per l’angiocirurgia, juntament amb B. Rodríguez i Arias.
Fou un destacat promotor de la Universitat Autònoma de Barcelona i vocal del seu Patronat (1934-1939); a més a més, presidí la comissió permanent de l’Escola d’Infermeres.
Arran dels fets del Sis d’Octubre de l’any 1934, fou empresonat al vaixell Uruguai. Del 1936 al 1938 presidí l’Acadèmia i el Laboratori de Ciències Mèdiques de Catalunya, fou membre de l’Institut d’Estudis Catalans i vocal del Consell de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
S’exilià el 1939 a Bogotà (Colòmbia), on fou catedràtic i aconseguí un gran prestigi mèdic. Presidí la Comunitat Catalana de Colòmbia adscrita al Consell Nacional de Catalunya radicat a Londres (1939-1945). El 1945 presidí la comissió organitzadora dels Jocs Florals, que se celebraren a Bogotà.
Fou membre, entre d’altres, de la Société Internationale de Chirurgie i de la Royal Society of Medicine.
El centre hospitalari de la ciutat natal dels dos germans, Badalona, construït el 1980, porta, en honor seu, el nom d’hospital Germans Trias i Pujol.
APORTACIONS CATALANES UNIVERSALS
