Montjuïc manté dempeus el monument als ‘caiguts’
El recinte feixista va ser inaugurat el 1940 en memòria dels rebels afusellats al baluard de Santa Elena
La composició ha estat modificada en democràcia però manté l’estructura original
El monument feixista inaugurat l’1 de desembre de 1940 en record i homenatge als caiguts del bàndol franquista, afusellats a Barcelona entre 1936 i 1938, es manté dempeus i amb la seva estructura arquitectònica original intacta dins del recinte del castell de Montjuïc.
L’enclavament ha sofert algunes modificacions des de la mort del dictador Franco, eliminant-ne les inscripcions feixistes més estridents, però l’estructura original de monumentalitat, de recolliment i d’evocació als morts, al mateix lloc on van ser afusellats, es manté intacta.
El monument als caiguts es troba entre els murs del baluard de Santa Elena, situat dins de l’entramat de defenses del recinte militar, a la part que mira al port. En aquest punt és on van ser afusellades 258 persones d’entre les que van ser empresonades a Montjuïc durant el període bèl·lic: militars revoltats el 19 de juliol, adeptes del movimiento nacional, religiosos...
El recinte és un espai rectangular de mig centenar de metres de llarg tancat per una reixa de ferro. El punt central és un altar, emmarcat en un arc de mig punt, damunt del qual s’aixeca un obelisc amb una creu. Entre la reixa i l’altar hi ha una escultura dels germans Oslé que representa un home caigut a terra amb una corona mortuòria als peus.
Quan es va inaugurar, a l’arc s’hi llegia la inscripció “A los caídos por Dios y por España”, al frontis de l’obelisc hi havia un escut amb l’àguila feixista i a un costat, el jou i les fletxes. Als anys vuitanta es van fer modificacions al conjunt, i avui dia a l’arc s’hi llegeix, en espanyol, “Honor a todos los que dieron su vida por España”, i al frontal de l’obelisc hi ha una làpida amb una inscripció que fa un clar equilibri entre l’abans i l’ara: “A la memòria dels que van ser afusellats en aquest fossat de Santa Elena i totes les víctimes de la Guerra Civil.”
En la construcció i finançament del monument s’hi va implicar l’Ajuntament de Barcelona, que va aportar 50.000 pessetes del total de 180.000 que va costar. La Diputació en va pagar 15.000 i altres corporacions també hi van fer aportacions.
Barcelona tenia un segon monument als caiguts, a la part alta de l’avinguda Diagonal, que va ser inaugurat el 1951 amb motiu d’una visita de Franco i enderrocat el 2005. Va ser objecte de dos atemptats.
LA DATA
Un recinte municipal des del 2007
Tres alcaldes elegits democràticament ha tingut Barcelona d’ençà del 2007, quan el castell va ser cedit a l’Ajuntament, i el monument feixista als caiguts es manté dempeus al baluard de Santa Elena. Aquell any l’aleshores alcalde, Jordi Hereu, va aconseguir del seu company de partit, i president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, la cessió del recinte militar. Hereu, Xavier Trias i Ada Colau, i el monument resta dempeus. La presència de simbologia franquista, i fins i tot nazi, al castell hi va ser present de forma evident, almenys fins al 2000. Aquell any aquest diari va denunciar que al museu militar s’hi exposava material que feia exaltació dels caiguts i que a la botiga s’hi venien souvenirs amb simbologia nazi.
