Sánchez Llibre porta a judici l’Assemblea

El jutjat mercantil 11 va celebrar ahir al matí la vista de la demanda de Foment del Treball, entitat presidida per l’exdiputat d’Unió Democràtica de Catalunya Josep Sánchez Llibre, contra l’Assemblea Nacional Catalana. El quit de la qüestió és la campanya que l’ANC va posar en marxa el 2018 per contrarestar la marxa d’empreses catalanes, acció animada i emparada pel govern espanyol. La campanya, batejada com Consum estratègic, tenia com objectiu enfortir les empreses catalanes a través de “potenciar el compromís de consumidors i empreses amb la nostra economia sense ingerències polítiques”, segons s’hi deia al seu lloc web.

Al web, i a través d’un cercador, s’hi podien trobar empreses de tots els àmbits que s’havien adherit a la iniciativa i que es comprometien a complir amb els objectius del consum estratègic, responsable i ètic. Enlloc hi havia llistes d’empreses els productes de les quals era preferible consumir o no consumir, sinó les referències d’aquelles que lliurement hi van voler participar.

Contra aquesta iniciativa, la patronal dirigida per Sánchez Llibre va emprendre una doble estratègia. En primer lloc va presentar una denúncia a l’Agència Catalana de la Competència. De Catalunya el tema va viatjar fins a Madrid, i finalment l’autoritat espanyola ho va arxivar.

La segona ofensiva de Foment va consistir a presentar una demanda als jutjats de Barcelona en considerar que l’ANC havia atemptat contra la llei de competència deslleial. Es van demanar unes mesures cautelars, de suspensió de la campanya, i al cap de sis mesos se’ls va concedir, i es va decretar la suspensió de la campanya,

No va ser fins ahir que la demanda va arribar a judici, on l’advocat de Foment va insistir que l’Assemblea promou el boicot a les empreses catalanes i que es forçava aquestes a “adherir-se als principis fonamentals de l’ANC”, utilitzant una terminologia que recorda temps pretèrits.

L’ANC va tornar a insistir ahir, davant de la jutgessa, que mai han promogut cap boicot a empreses del país, i en el cas que la magistrada cregui el contrari, es va aportar una sentència recent del Tribunal Europeu de Drets Humans que determina que el boicot promogut per una entitat privada és un acte de llibertat d’expressió.