La màquina de vapor, la joia de la corona

L’atracció principal del futur centre d’interpretació de la Burés serà sens dubte la màquina de vapor amb què durant més de mig segle es va generar l’energia per fer anar la maquinària de la factoria, i que ja és visitable en l’actualitat. Declarat bé cultural d’interès nacional (BCIN), és un cas únic al continent perquè –tot i ser habituals arreu a partir de la segona meitat del segle XIX– de màquines com aquesta no se n’ha conservat cap més en el seu lloc original. A més, la d’Anglès encara es posa en marxa de tant en tant, gràcies al fet que es troba en bon estat. Això últim és mèrit d’un mecànic jubilat, Lluís Pont, que es cuida del manteniment.

Aquest vapor va sortir de la Maquinista Terrestre y Marítima de Barcelona i es va engegar per primer cop el 1900, alimentada amb carbó, per tal de substituir l’aigua provinent del Ter com a força motriu. De fet, les enormes carboneres són un altre punt d’atracció de la visita a l’espai del vapor. A mitjans del segle passat va quedar en desús, arran de l’ús generalitzat de l’electricitat.

Molt camp per córrer

El vell recinte fabril no es limita a la nau número tres, sinó que inclou dues naus més com aquesta i el bloc d’oficines, tot en un estat de conservació deficient.

Sota les naus hi ha un refugi de la Guerra Civil (aquells anys, 1936-1939, la Burés va fabricar armes) i, més ensota, les restes d’un poblat iber.