Regenerar l’aigua

Vivim un greu episodi de sequera i al llarg d’aquest 2022 han augmentat els àmbits de les conques internes en situació d’alerta, fins al punt que la major part del país es troba actualment en aquest escenari.

Tenint present que l’aigua cada cop és un recurs més escàs, la planificació de l’Agència Catalana de l’Aigua per al període 2022-2027 preveu un important increment dels recursos d’aigua no convencionals, especialment els procedents de dessalinitzadores i de les estacions de regeneració. La reutilització de l’aigua regenerada va arribar als 53 hm³ durant l’any 2021, i està previst que en els propers cinc anys es dobli aquesta xifra.

En aquest escenari s’ha desenvolupat entre mitjans de juliol de 2018 i aquest mes de novembre el projecte Europeu NextGen Circular Water Solutions. Aquesta iniciativa, que compta amb un pressupost superior als 11 milions, 9,9 dels quals han estat aportats per la UE, està liderada pel centre de recerca KWR dels Països Baixos, i hi participen l’Agència Catalana de l’Aigua, l’Eurecat i Adasa Sistemes.

Aquest projecte ha dissenyat deu casos d’estudi en vuit països d’Europa per analitzar la reutilització d’aigua regenerada, energia i materials. En el cas de Catalunya, es va triar la Costa Brava, caracteritzada per una alta demanda d’aigua estacional, episodis freqüents d’escassetat d’aigua, que provoquen també intrusió salina.

Concretament, la planta pilot es va construir dins l’estació de regeneració de la depuradora de Tossa de Mar, amb l’objectiu d’analitzar la circularitat en el vector aigua. S’ha pogut comprovar que és possible reaprofitar les membranes d’osmosi inversa que s’utilitzen a les plantes dessalinitzadores, i fer possible l’assoliment d’aigua de qualitat que compleix tots els requisits de la legislació més estricta en material de reutilització d’aigua, que correspon a l’ús privat de reg de jardins o a la descàrrega d’aparells sanitaris.

Aquestes membranes esdevenen un residu en acabar la seva vida útil en una dessalinitzadora, però després d’un procés de regeneració poden continuar produint aigua d’alta qualitat per a altres usos. Una membrana nova té un cost de 900 euros, mentre que recuperar aquestes membranes té un cost comercial de 400 euros i ha estat molt menor en el cas del projecte NextGen. Els responsables del projecte han volgut anar més enllà de la legislació actual, i en el projecte s’ha fet també el seguiment de més de 200 substàncies denominades “contaminants emergents” que és possible que estiguin regulades en un futur perquè es poden trobar a l’aigua en concentracions molt baixes (un milió de vegades menys que la mesura clàssica en mil·ligrams per litre). Més enllà del seguiment d’aquests deu casos d’estudi, s’ha fet una anàlisi del cicle de vida i dels costos de les diferents tecnologies associades, valorant tant la legislació vigent com la que està en curs per a la identificació dels desafiaments, i s’ha presentat un full de ruta per poder establir estratègies que permetin donar resposta a aquests reptes.

Des del punt de vista tècnic som capaços de regenerar aigua, materials i energia de manera cada cop més eficient, però cal un important impuls legislatiu i social. La legislació en matèria d’aigua regenerada a Espanya data del 2007 i a Grècia del 2011, mentre que pel que fa a la directiva europea no serà fins al juny de 2023 que entrarà en vigor el reglament, aprovat només per al reg agrícola. Fins ara la societat del nord d’Europa no ha tingut la necessitat de regenerar l’aigua, però amb el canvi climàtic i les sequeres aquestes tecnologies poden contribuir a un canvi respecte a aquesta eina tan important a casa nostra.