Alerten que la pobresa es cronifica i que creixen les persones amb feina però pobres
Les Entitats Catalanes d’Acció Social parlen d’“estat de malestar col·lectiu”
Reclamen mesures per evitar que les economies domèstiques s’enfonsin
Les Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS) han alertat que la pobresa s’ha cronificat, aspectes com la privació material severa augmenten i la pobresa entre aquelles persones que treballen creix. Així, la reducció de l’atur no ha impedit que l’increment de privació material severa arribés el 2021 al 9%, el triple que el 2009, i la població en risc de pobresa i exclusió social al 25,9%, segons recullen a l’’Informe Insocat per a la millora de l’acció social’. A més, la taxa de risc de pobresa en el treball es va situar en el 12,1% el 2021, el que suposa un repunt respecte al 2020 (10,8%) després de dos anys de baixada. Davant d’aquesta realitat, ECAS ha reclamat mesures “immediates” per evitar que les economies domèstiques s’enfonsin.
A més, el 2021 un 15,7% de la població no podia mantenir l’habitatge a temperatura correcta -9% el 2020-. I és que l’estudi assegura que hi ha un desequilibri entre els ingressos de les llars i el cost de la vida.
L’estudi constata les diferències segons el gènere, l’edat o la nacionalitat. Així, mentre que la població en risc de pobresa i exclusió social és del 25,1% en homes, puja al 26,5% en dones. Per edats, és del 31,3% en menors de 18 anys i del 18% en majors. Pel que fa a l’origen, els immigrants en risc de pobresa són el 52,7% i el percentatge baixa al 20,7% entre els de nacionalitat espanyola. La bretxa de gènere s’observa també en indicadors del mercat laboral, que afecta gairebé el 13% de les dones però és del 10,4% dels homes.
Les dades mostren l’increment generalitzat del cost de la vida: la renda de les famílies s’ha desplomat un 6% en el primer semestre del 2022, una caiguda en dos anys que equival a la meitat del que es va enfonsar entre 2008 i 2014.
En aquest context, el treball no sempre és sinònim de millora de les condicions de vida. De fet, la pobresa en el treball superava el 10% de la població amb feina i el 2021 va arribar al 12%.
Afectacions sobre la salut mental i física
L’informe reconeix també l’increment del malestar mental i físic a conseqüència de feines absorbents. A més, es donen respostes individuals tot i ser un problema col·lectiu. Entre d’altres, la depressió i l’ansietat han pujat 6,8 punts entre el 2015 i el 2021, fins al 20,8%.
Hi ha un 17,2% de la població que el 2020 considerava que el seu esta de salut era dolent. Les xifres empitjoren en el cas de dones, on gairebé una de cada tres de 15 anys i més assegura patir malestar emocional (27,9%), mentre que entre els homes són un de cada cinc. També hi ha diferències per classes socials, sent les més desfavorides les més afectades.
Reclamen un veritable escut social
Davant d’aquesta realitat, les entitats reclamen prendre consciència i coresponsabilitzar-se per transformar d’arrel les dinàmiques que han enquistat les desigualtats. Així, demanen un “veritable” escut social que protegeixi no només les capes més vulnerables sinó també aquelles que estan en risc d’arribar a aquesta situació.
I és que les dades posen de manifest l’impacte “limitat” de les transferències socials i “inoperants” per transformar l’entramat estructural que perpetua les desigualtats i cronifica la pobresa.
Les entitats afirmen que la realitat dels treballadors pobres es pot estendre i accentuar en l’actual situació econòmica. Expressen la seva preocupació per aquell sector de la població que encara no havia travessat el llindar de la pobresa i que en el context econòmic actual viu una situació d’angoixa per la incertesa i el clima de desencant col·lectiu. Per això, insisteixen en la necessitat de mesures preventives garantint drets bàsics com l’accés a una alimentació adequada, a l’habitatge o als subministraments, entre d’altres.
També han manifestat la necessitat de crear treball decent capaç de garantir i protegir els drets dels treballadors, posant les persones al centre de l’activitat econòmica. Entre d’altres, defensen l’increment del salari mínim, afavorir l’estabilitat del treball i apostar per una planificació concertada de les polítiques d’ocupació a llarg i mitjà termini.
Pel que fa als ajuts, demanen la universalitat i la compatibilitat entre les prestacions socials i les rendes de treball.
Sobre la salut psicosocial, les entitats plantegen una nova regulació del mercat de treball que redueixi la jornada laboral i limiti la hiperconnexió obligant les empreses a implementar mesures de desconnexió digital i facilitar la conciliació. També demanen una atenció primària de caire preventiu.
