Salut

La xarxa de desfibril·ladors registra 87 pacients recuperats

En onze anys, s’han desplegat un miler de desfibril·ladors a les comarques gironines

El cardiòleg Manjot Singh n’està avaluant l’eficàcia i la relació cost-efectivitat

‘Girona, territori cardioprotegit’ es va posar en marxa el 2011

El de dilluns passat, 28 de novembre, va ser l’últim cas d’èxit. Un home de 48 anys que havia tingut una aturada cardíaca va ser reanimat amb el desfibril·lador extern automàtic (DEA) instal·lat a l’exterior del camp de futbol de Vidreres, a la Selva. Va poder ser traslladat amb vida, després que el SEM l’estabilitzés, a un centre hospitalari. Amb aquesta persona, ja són 87 les que consten com a inicialment recuperades amb els desfibril·ladors de la xarxa del programa Girona, territori cardioprotegit . Des que es va posar en marxa, el 2011, la iniciativa del cardiòleg Ramon Brugada, que n’és el director científic, el programa de desfibril·lació pública disposa de més de 1.000 aparells dels tres tipus que hi ha.

Segons les dades facilitades per Dipsalut, l’organisme de salut pública de la Diputació de Girona que impulsa el programa, hi ha 613 desfibril·ladors fixos, 376 de mòbils i 58 de lliures. Els anomenats DEA fixos són els que s’instal·len en determinats espais, localitzacions molt concorregudes, com poden ser places o platges, i equipaments públics de la demarcació, com ara centres esportius i centres de gent gran. Són els ajuntaments els que sol·liciten desfibril·ladors addicionals per a aquells punts del municipi que consideren insuficientment coberts. Una comissió cientificotècnica en revisa i resol les sol·licituds en funció dels dispositius que es poden adquirir i els criteris d’assignació fixats. El DEA mòbil és un desfibril·lador disposat en una maleta que permet ser transportat fàcilment. Se cedeixen als serveis municipals de primera intervenció en una situació d’emergència com, per exemple, la policia local, vigilants o Protecció Civil. També en tenen els vehicles dels Mossos d’Esquadra que fan tasques d’atenció ciutadana.

Segons les xifres de balanç d’aquests onze anys de funcionament del programa, els DEA mòbils són els que més s’han utilitzat, gairebé un 80% (604 utilitzacions). L’última tipologia és la dels desfibril·ladors lliures: són els que Dipsalut cedeix de manera temporal a entitats d’un municipi per cobrir actes esportius, socials, culturals o per donar una cobertura extra en municipis que ho requereixin a causa de l’increment poblacional estacional. En aquests onze anys, s’han registrat 758 utilitzacions de desfibril·ladors (145 de fixos i 10 de lliures).

Per comarques, l’Alt Empordà disposa de 150 desfibril·ladors fixos i 55 de mòbils; el Baix Empordà, 103 de fixos i 57 de mòbils; la Selva, 108 de fixos i 70 de mòbils; el Gironès, 105 de fixos i 39 de mòbils; el Pla de l’Estany, 25 de fixos i 5 de mòbils; Osona, 5 de fixos i un de mòbil; la Garrotxa, 57 de fixos i 19 de mòbils; el Ripollès, 39 de fixos i 15 de mòbils, i la Cerdanya, 21 de fixos i 6 de mòbils.

Quant a les ciutats que disposen de més aparells, són Girona, Lloret de Mar i Figueres. Girona en té 49, 33 de fixos i 16 de portables. Lloret de Mar en té 34, 15 de fixos i 19 de mòbils. I Figueres disposa de 22 aparells, 13 de fixos i 9 de mòbils.

Anàlisi qualitativa

Dipsalut té un registre quantitatiu dels usos de la xarxa de desfibril·ladors. Cada vegada que s’ha utilitzat un aparell, s’introdueix la informació a la base de dades: la data en què s’ha produït, el lloc de l’aturada cardiorespiratòria i si el pacient es trasllada a un centre hospitalari. Ara, el cardiòleg Manjot Singh s’encarrega d’analitzar des d’un punt de vista qualitatiu les dades d’aquesta dècada de funcionament de la xarxa de desfibril·ladors públics de la demarcació gironina. L’objectiu és avaluar-ne l’eficàcia, coincidint amb els deu anys de la posada en marxa de Girona, territori cardioprotegit. Es tracta d’un projecte premiat amb la primera edició d’Ajuda al Talent Gironí. Aquesta beca, promoguda pel Dipsalut i l’Idibgi, amb el suport del Col·legi de Metges de Girona, i en col·laboració amb l’hospital universitari Dr. Josep Trueta, l’hospital Santa Caterina, l’Institut Català d’Oncologia i l’Institut de Diagnòstic per la Imatge, vol fomentar la recerca entre els professionals sanitaris que han acabat la residència. El projecte premiat de Manjot Singh és, a més, la primera anàlisi exhaustiva que estudiarà, entre altres coses, el perfil de les persones que han tingut aturades cardíaques i la seva evolució. “Localitzem les víctimes que han sobreviscut per saber com els ha anat i quina qualitat de vida tenen.”

Bon estat neurològic

Dels més de vuitanta pacients que han estat traslladats al centre hospitalari després d’haver-se recuperat a partir del desfibril·lador de la xarxa pública, explica Manjot Singh, pràcticament el 80% sobreviuen amb bon estat neurològic. “Les xifres són molt prometedores”, hi afegeix. El cardiòleg explica que hi ha molts més usos del desfibril·lador. A vegades s’usa pensant que és una aturada i no ho és. En tot cas, “si és una aturada recuperada real, tots els pacients són traslladats a l’hospital”. En l’anàlisi de la qualitat de vida dels pacients recuperats, l’equip està avaluant el programa en termes de cost-efectivitat. “És analitzar en quanta qualitat de vida recuperada es tradueixen els diners invertits”, explica el cardiòleg. Un dels objectius plantejats inicialment en el projecte de Manjot Singh era desplegar desfibril·ladors arreu del territori amb drons, tal com estan fent països com ara Suècia. És una possibilitat a indagar per tal de millorar el programa de cara al futur, perquè l’equip, en el qual també hi ha els doctors Ramon Brugada i Pablo Loma Osorio, s’està centrant en l’anàlisi i avaluació d’aquests deu anys de funcionament. A desenvolupar en el futur, també es plantegen models de predicció per determinar on s’haurien de situar més desfibril·ladors.

LES FRASES

Localitzem les persones recuperades d’una aturada cardíaca per saber com els ha anat i quina qualitat de vida tenen
La xarxa de desfibril·lació pública és molt important, però també ho és saber fer les maniobres de reanimació
Pràcticament el 80% sobreviuen amb bon estat neurològic; les xifres inicials són molt prometedores
Manjot Singh
CARDIÒLEG

Més pressupost i més dispositius

El ple de la Diputació de Girona del 22 de novembre va aprovar inicialment el pressupost general de la institució per al 2023 i el dels ens que en depenen, entre els quals hi ha Dipsalut, l’organisme de salut pública de la Diputació de Girona que impulsa el programa Girona, territori cardioprotegit. En aquest sentit, s’augmenta la dotació d’aquest programa per a l’ampliació de la xarxa de desfibril·ladors, que passa a disposar de 429.000 euros. El pressupost del 2022 per a aquesta partida era de 298.000 euros.

A finals d’octubre es va iniciar el desplegament de la segona fase del programa Girona, territori cardioprotegit i es va ampliar la xarxa amb la distribució de 162 nous aparells: 49 dels quals, destinats als cossos de primera resposta; 113, a façanes d’edificis i d’equipaments públics, i la trentena restant, a càrrec de Dipsalut per a activitats concretes. La segona fase inclou més accions formatives i de sensibilització, dirigides tant a la població en general com a col·lectius específics, per tal de fomentar l’ús dels aparells.

La rapidesa, factor clau, però també l’educació

G. Busquets Ros

“Els primers minuts són clau en una aturada. La supervivència canvia radicalment”, recorda el cardiòleg. Per això, subratlla la importància de col·locar dispositius en localitzacions on hi hagi molta afluència de persones que puguin detectar l’aturada. “A l’estiu s’ha detectat també que hi ha més successos en els llocs de costa”, assenyala Manjot Singh. La rapidesa és important, però també ho és l’educació de la població, saber què s’ha de fer en cas d’una aturada cardíaca. “S’insisteix molt en la xarxa de desfibril·lació pública, que s’ha vist que és molt important, però també ho és, i molt, l’educació, saber reconèixer quan és una aturada i quan no, així com saber fer les maniobres de reanimació. Això és tant o més important”, remarca.

Els passos a seguir en l’anomenada “cadena de supervivència” en cas d’aturada cardíaca són apropar-se a la víctima i comprovar si està conscient i si respira. Demanar ajuda a les persones que hi ha a la vora i trucar al telèfon d’emergències 112 mentre es va a buscar el desfibril·lador més proper. Cal acostar-lo a la víctima, obrir la tapa de l’aparell i escoltar i seguir les instruccions.Un cop descobert el pit de la víctima, cal agafar els pegats (els elèctrodes), desenganxar-los i col·locar-los sobre el tors de l’afectat. Un, el que es prefereixi, s’ha de posar a la part dreta, sobre el pit (per sobre el mugró). L’altre, va a l’esquerra, per sota el pit, a la zona de les costelles.Quan l’aparell ens ho indiqui, ens hem d’apartar de la víctima per tal que el DEA doni la descàrrega elèctrica.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia