Creixerà l’edificabilitat a la Sala Edison de Figueres, al nou POUM
El nou pla general en preveu l’ampliació fins als 8.000 metres quadrats i l’Ajuntament creu que això desencallarà la reforma
L’empresari ha reclamat de nou una major edificabilitat –demana 10.000 m²– per a l’espai
La Sala Edison, propietat de l’empresari jonquerenc Antonio Escudero, des de l’any 2004 està en ruïnes perquè no s’hi ha fet manteniment des de fa molts anys. Quan Escudero va comprar-la ho va fer amb un avantprojecte en què es preveia una construcció d’entre els 20.000 i els 25.000 metres quadrats. El POUM vigent des del 1983 no ho permetia. Ara el pla general està en el tram final de la seva adaptació i la Sala Edison torna a la primera plana.
Escudero explicava en la segona meitat del 2019 en una conversa amb aquest diari que fins a 7.000 metres quadrats ja es podien construir amb la normativa del 1983, però que ell no en feia prou.
Segons explicaven fonts de l’Ajuntament a l’Agència Catalana de Notícies, l’empresari hauria “entrat una instància” a l’Ajuntament demanant que el sostre municipal s’elevi fins als 10.000 metres quadrats. “El vicealcalde, Pere Casellas, assegurava també a l’ACN que “s’estudiarà”, admetent implícitament la petició.
La compra de la Sala Edison es va materialitzar el 2004 quan Escudero, esperonat per l’alcalde Armangué, va accedir-hi. La reforma plantejada pel propietari, però, va topar en un inici amb la resistència cultural del Grup d’Estudi i Defensa del Patrimoni (GEDP), que va liderar una campanya de desprestigi de l’avantprojecte que, al seu parer, no respectava allò que havia de salvaguardar i desnaturalitzava l’edifici.
La Comissió de Patrimoni de la Generalitat es va arribar a pronunciar favorablement –abans de la compra fins i tot– a l’avantprojecte d’Escudero, tot i que condicionava el seu vistiplau a la presentació de la documentació suficient per descatalogar l’edifici. Després de les al·legacions que es van presentar, la Comissió va canviar d’opinió i s’hi va oposar. En la resolució es va explicar que no es justificava prou la “pèrdua dels valors” que l’havien fet catalogar i que la distribució de la nova edificabilitat provocava una densificació notable. “En un principi l’edifici no ha perdut els valors pels quals va ser catalogat –manifestava la Comissió de Patrimoni el 2003– i que es resumeixen en la totalitat de la sala d’actes, l’escala i el vestíbul, el saló dels miralls i el jardí.” Tot i això, Escudero va acabar comprant-la a la família Cusí. Des de llavors, ni Santi Vila, ni Marta Felip ni Jordi Masquef, que només va estar sis mesos d’alcalde, ni Agnès Lladó han estat capaços de desencallar el futur d’aquest edifici que es va inaugurar el 1905 i que va ser protegit com a Bé Cultural d’Interès Local.
LA FRASE
LA XIFRA
Trenta-vuit anys “de vacances”
El Punt Diari publicava el 20 d’octubre del 1984 que la Sala Edison de Figueres estaria tancada a partir d’aquell dia. I no se’n va saber mai res més. La Sala Edison havia allotjat per última vegada Els Pastorets per Nadal de dos anys abans, el 1982. En aquell moment, l’aigua inundava els baixos de l’escenari i l’estat de conservació ja era lamentable. Poc després del tancament, queia un tros de cornisa de la façana principal. Can Cusí, com molts figuerencs ho coneixien, encara va obrir més enllà del 1984, de manera esporàdica, per allotjar diverses exposicions itinerants i també meses electorals.
Al llarg de la història, la Sala Edison ha estat pensada com a “destí de...”. L’any 1988 va obrir-se la possibilitat que s’hi traslladés la col·lecció cinematogràfica de Tomàs Mallol. Sis anys més tard, el Museu del Cinema i la col·lecció Tomàs Mallol volaven cap a Girona. També s’havia parlat de fer-hi un hotel de luxe, situar-hi el Museu de l’Empordà... La compra de l’espai per l’empresari Escudero no ha arreglat res. Des de l’any 2004, 18 anys, sembla que “aviat s’arreglarà”.
