“Cap pas enrere de la dona a l’Església”
La religiosa francesa Nathalie Becquart va ser, ahir, la convidada a la Tribuna Joan Carrera
Com a sotssecretària de la secretaria general del sínode de bisbes és una de les dones amb més autoritat al Vaticà
Va parlar sobre el procés sinodal que viu l’Església i va reivindicar les dones en els òrgans de govern
-
La religiosa Nathalie Becquart, ahir, pronunciant una conferència a la Tribuna Joan Carrera en el decurs d’un dinar-col·loqui ORIOL DURAN. -
Moments del dinar-col·loqui ahir de la Tribuna Joan Carrera ORIOL DURAN. -
Moments del dinar-col·loqui ahir de la Tribuna Joan Carrera ORIOL DURAN. -
Moments del dinar-col·loqui ahir de la Tribuna Joan Carrera ORIOL DURAN.
“Quan el 2021 el papa Francesc em va nomenar sotssecretària del sínode dels bisbes, vaig rebre molts missatges provinents de tot el món. No eren només de dones, també d’homes: bisbes i sacerdots. Evidentment, la bona notícia no era que m’hagués nomenat a mi, sinó que hagués confiat aquest servei a una dona, perquè aquell nomenament responia a l’aspiració de moltes persones”, va explicar ahir la religiosa francesa Nathalie Becquart, de la congregació de les xavieres, la protagonista de la quarta edició de la Tribuna Joan Carrera, que organitzen el Grup Sant Jordi en Defensa dels Drets Humans i El Punt Avui.
Més de cent persones van assistir al dinar col·loqui que es va fer en un cèntric restaurant de Barcelona per escoltar Becquart, que, en la conferència El lideratge de les dones en l’Església i en el món, va reivindicar el paper de la dona a l’Església, l’esforç que està fent el papa Francesc per capgirar la seva situació de discriminació històrica i per reivindicar que la qüestió de la dona a l’Església ja no és una opció sinó “una crida urgent”.
La religiosa, que té un dels càrrecs més importants en l’estructura vaticana avui, va assegurar que el context actual de la relació entre homes i dones “és el d’un nou pacte, perquè gràcies a l’impuls del feminisme i de l’evolució social hem avançat molt cap a una igualtat més gran sense deixar de banda el desafiament de la diversitat”. Va admetre que amb tot, també hi ha reaccions contràries i que queda “un inevitable i llarg camí de canvi de mentalitat que cal recórrer”. No obstant això, va reconèixer que no hi ha marxa enrere i que per als més joves aquesta igualtat que han de tenir les dones a l’Església “és una qüestió indiscutible”. “Estem davant d’una crida urgent –va dir– i, com a Església, hem de dir que la qüestió de les dones representa un signe dels temps.”
La sotssecretària del secretariat general del sínode dels bisbes va tenir molt interès no només a posar el focus en les dones sinó també a explicar el procés sinodal que està vivint l’Església i que ella coneix tan bé, un sínode que, va dir, “vol partir d’una Església real, no d’una Església passada ni d’una Església que està a la lluna; d’una Església real, d’aquí i d’ara, universal però que respecti la diversitat”.
En aquest sentit, va explicar que, en el procés que s’està duent a terme sobre el sínode que ha de treballar per una Església sinodal (i que du per títol Per una Església sinodal: comunió, participació i missió), moltes comunitats ja han entès la sinodalitat com una “invitació a escoltar aquelles persones que se senten exiliades de l’Església”, i va assegurar que, aquí sí altra vegada, els grups que se senten exiliats són diversos però que en primer lloc hi ha les dones i els joves, que senten que no els han reconegut “les seves capacitats i dons”, va assenyalar.
Dones per prendre decisions
Becquart va recordar la crida que ha fet el papa Francesc perquè tots els fidels (i no fidels) del món participin en el sínode i la seva crida a reforçar la participació de les dones en els processos de decisió i en els llocs de govern, com és el seu cas. Va assegurar que aquesta crida tan clara a replantejar la participació femenina “és fruit de constatar que moltes dones se senten marginades a la societat i a l’Església” i que ja en anteriors sínodes que s’han fet en l’etapa del papa Francesc –com el que es va dedicar als joves– ja es va fer una crida clara a “reflexionar sobre la situació i el paper que les dones tenen a l’Església i, per tant, també a la societat”. “No és només una qüestió de l’Església”, va reflexionar.
La religiosa Nathalie Becquart, que en diverses ocasions ja ha opinat que avui el debat sobre l’ordenació de dones “no està sobre la taula” en aquests moments, va assegurar que al papa Francesc no l’ha de conscienciar ningú perquè ell ja té clar que una Església viva “ha de reaccionar fent atenció a les reivindicacions legítimes de les dones que demanen més justícia i igualtat” (tal com va escriure el pontífex en l’exhortació apostòlica postsinodal dels joves Christus vivit). Va explicar també que aquest procés sinodal que s’està duent a terme i del qual ella és la sotssecretària “ha posat de manifest la dedicació que tenen moltes dones a l’Església, la seva participació massiva a les litúrgies i a les activitats eclesials, el seu amor per l’Església, a la qual volen servir, i sovint les seves frustracions”. Va esmentar una enquesta que s’ha fet a 17.000 dones catòliques que ha posat damunt la taula que per a una majoria significativa la identitat catòlica ha estat molt important i una font d’identitat i de significat, i totes han destacat la importància que per a elles té la fe, “la centralitat de l’eucaristia a la seva vida”, i la seva participació activa en parròquies i comunitats eclesials, però també han expressat “nivells alts de frustració o d’insatisfacció relacionats amb les seves experiències”.
El desafiament d’anar plegats
En la seva conferència, Nathalie Becquart va assegurar que el veritable desafiament per a la nostra societat i per a l’Església és que homes i dones “caminem plegats escoltant l’Esperit”, i va citar el que ha dit el papa Francesc moltes vegades: “No podem perseguir un món millor, més igualitari, més inclusiu i plenament sostenible sense l’aportació de les dones.” Però atenció: Becquart deixa clar que homes i dones no són iguals i va esmentar una “diferència ineludible que prové de l’inici: la Bíblia presenta l’home i la dona com a persones diferents”. Per tant, ella manté que no podem plantejar-nos la relació entre homes i dones, a la societat i a l’Església, prescindint de les diferències que hi ha entre ells, i alhora, perdent de vista el veritable desafiament: “com viure junts la diferència”. La religiosa va denunciar un patriarcat social i eclesial que ha fet de les dones les principals víctimes de violències, i va parlar de les guerres i de la fam i de les agressions sexuals, on sempre són les dones les principals víctimes. És en aquest context, va dir, que el papa Francesc vol parlar d’una Església que escolta, d’una Església amb les dones i “d’una missió pasqual amb les dones i per a les dones”.
Va assegurar que l’Església sinodal està cridada a abandonar “les formes de predomini, de competició, de dominació, per entrar en un estil de vida i de missió caracteritzat per la reciprocitat i la cooperació”. “Les paraules clau de la sinodalitat són, precisament, circularitat i reciprocitat”, va dir. També va parlar de l’Església en sortida que vol el papa, i de l’Església que busca “menys institucionalitat i més relacions, una Església de la fraternitat”. És, va dir, el que demanen les dones i els joves.
Sempre el Vaticà II
La religiosa Nathalie Becquart no va dubtar a citar el cardenal Newman, autor de la frase “la sinodalitat és el Concili Vaticà II en una sola paraula”. Va tenir molt interès a parlar del poble de Déu com el que ha de dirigir l’Església sinodal, és a dir, “una Església que comparteix, discerneix i decideix unida”, i aquesta fórmula la va lligar totalment al Concili Vaticà II que el papa Francesc vol recuperar (i que havia estat enterrat pels seus antecessors, Joan Pau II i Benet XVI) i amb el qual s’identifica. Com s’hi identifiquen també tots els grups que donen suport a la Tribuna Joan Carrera (en memòria de qui va ser bisbe auxiliar de Barcelona), de tarannà progressista i identificats amb una Església de país.
