La principal acusada de l'assassinat d'Anna Permanyer assegura que no la va veure el dia del crim

"No la vaig veure. Havia de venir, però no es va presentar". Així ha resolt la seva declaració, la primera en tot el procés, la principal acusada per l'assassinat de la psicòloga Anna Permanyer, Carme Badia. Segons l'acusada –que declara en català tot i que la fiscal la interroga en castellà–, s'havia de trobar amb Permanyer al pis propietat de la psicòloga que Badia tenia llogat. La cita era a les sis, però, segons aquesta versió, Permanyer no hi va acudir i Badia va creure que se n'havia oblidat i no hi va donar més importància.

Pel que fa als altres dos acusats, admet que Joan Sesplugues era al pis aquell dia, però nega que hi fos Anabel Toyas. Segons Badia, ella i Toyas són molt amigues, i s'ha indignat quan la fiscal li ha preguntat si aquesta amistat és "íntima". "Què vol dir això?", ha contestat irada.

És la primera vegada que Badia trenca el silenci sobre el cas. Fins ara s'havia limitat a declarar-se innocent mitjançant el seu advocat. Un tribunal popular jutja a l'Audiència Provincial de Barcelona, en una sala plena de gom a gom on la filla de Permanyer és entre el públic, els tres acusats d'haver extorquit i assassinat Permanyer, desapareguda el 27 de setembre del 2004 i el cadàver de la qual va ser trobat deu dies després en un paratge de Sitges.

Els processats, Carme Badia i els seus coneguts Joan Sesplugues i Anabel Toyas, en presó preventiva des de principis de setembre del 2005, estan acusats d'un delicte d'extorsió i un altre d'assassinat amb traïdoria, pels quals el fiscal demana 21 anys i mig de presó per a cadascun.

Segons la fiscalia, Badia, amb l'ajuda dels altres dos acusats, va matar la psicòloga donant-li un cop al cap i asfixiant-la amb bosses després d'aconseguir que, contra la seva voluntat, signés un contracte d'arres sobre l'habitatge de la seva propietat, a més d'una plaça d'aparcament i un traster del mateix edifici, per un valor total de 600.000 euros. La beneficiària del contracte era la filla de Badia, aleshores menor d'edat i representada legalment per la seva mare.

Al document hi constava que la part compradora entregava 420.000 euros en concepte d'arres i obligava Permanyer a abonar el doble d'aquesta quantitat si incomplia la seva part del contracte.

El cadàver de la psicòloga va ser trobat el 7 d'octubre del 2005. Poc després, Badia va presentar a la policia el contracte d'arres en què constava que havia pagat 420.000 euros a la psicòloga pel pis. La investigació va revelar que la principal acusada mai va disposar d'una suma tan elevada, de manera que es dedueix que Permanyer va ser obligada a signar el contracte d'arres sense cobrar res a canvi, atès que les proves pericials demostren que la firma que apareix al document és el de la psicòloga, motiu pel qual s'acusa els tres processats d'extorsió.