Societat

salut

La despesa en assegurances de salut es duplica en deu anys a Catalunya

El percentatge de població amb doble cobertura sanitària va assolir el 31,4% el 2021, quan el 2013 era del 24,1%

L’informe del Consell de Treball Econòmic i Social situa el sector salut en la tercera posició de l’economia catalana i advoca per promocionar la salut mental

La despesa privada en salut ha crescut amb molta intensitat a Catalunya i ha passat de 3.670 milions d’euros l’any 2006 a quasi el doble, 6.055 milions, el 2022. La despesa en assegurances lligades a la salut – que inclouen assegurances privades de malaltia i accidents– s’ha duplicat entre el 2010 i el 2022 i el percentatge de població amb doble cobertura sanitària, que l’any 2012 era del 24,1%, va assolir el 31,4% el 2021. Les partides que més van créixer el 2021 van ser les de serveis mèdics i hospitalaris (170,0%), serveis dentals (69,4%) i serveis paramèdics (37,4%)

Són algunes de les dades de l’últim informe sobre El sector salut a Catalunya, que elaborat el Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC) i que conclouen que el sector salut ocupa la tercera posició de l’economia catalana en termes de valor afegit, per darrere del comerç i les activitats immobiliàries, amb 20.334 milions d’euros l’any 2020. L’informe del CTESC, òrgan consultiu i d’assessorament del Govern, també conclou que és el tercer sector en generació d’ocupació, amb 369.000 persones, després del comerç i el turisme. Entre les actuacions que l’informe detecta per millorar la sostenibilitat del sistema destaca la promoció de la salut mental, amb accions per integrar les persones en la comunitat i protegir-les de l’aïllament i la soledat no volguda.

L’informe del CTESC, , s’ha presentat aquest dimecres i posa de relleu que el sector de la salut és estratègic a Catalunya, tant des del punt de vista econòmic com social.

El document identifica una sèrie de reptes i amenaces per al sistema de salut i adverteix dels “dèficits” del sistema d’atenció social, així com la “desafecció” d’una part de la població cap al sistema públic de salut per les “dificultats d’accés a determinats serveis”, la bretxa digital, l’increment dels problemes de salut mental o les desigualtats en salut per raó de gènere, nivell d’estudis i classe social i els riscos globals relacionats amb l’emergència climàtica, les emergències sanitàries per malalties infeccioses i els bacteris resistents a fàrmacs.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Els 40 anys de l’EOI de Girona: del VHS a la semipresencialitat

Girona
Joan Torra
Rector de l’Ateneu Universitari Sant Pacià (AUSP)

“Nosaltres pensem Déu des de la societat catalana, un goig i un repte”

Barcelona
La monarquia
Lluís Simon

‘¿Qué pone en tu DNI?’

Estat espanyol

Les monges de Belorado ratifiquen la sortida de l’església

Barcelona
Trànsit

21 km de cua a l’AP-7 entre Llinars i Santa Perpètua en l’operació sortida

Aràbia Saudita

La calor extrema provoca més d’un miler de morts en la peregrinació a la Meca

Barcelona
economia

L’Audiència Nacional investiga si Naturgy va alterar els preus durant pandèmia

barcelona

1,7 milions per estudiar la genètica de les malalties mentals

Reus
estats units

El TS dels EUA avala que es prohibeixi als maltractadors tenir armes

barcelona