ENRIQUETA BRULL
EMPRENEDORA ALS 64 ANYS
“Espero donar esperança”
Quan l'Enriqueta Brull va arribar als 60 anys va decidir que volia dedicar-se a fer, per primer cop en la seva vida, de mestressa de casa i cuidar dels fills i néts a temps complet. Un bon matí, ara fa quatre mesos, la seva història, però, va canviar de manera radical. La nova botiga de Cuines i Banys Vidal que ha obert a tocar de la zona comercial Les Bruixes ha estat el resultat d'aquesta nova aventura.
D'on va venir aquest canvi?
Un dia, estava fent el dinar per a la meva família i em va trucar el propietari del local. Era un lloc que jo sempre me l'havia mirat i havia pensat que seria molt bo per fer una botiga de reformes integrals, però com que era massa gran ni hi havia pensat seriosament. Ell em va oferir quedar-me el local. Així que vaig deixar el dinar a mig fer i vaig anar a parlar amb ells. I a l'hora de dinar vaig comunicar a la meva família que tornava a treballar.
Tenint 64 anys, es devien quedar parats.
Sí, al principi es van sorprendre, però a casa meva sempre he estat jo qui ha tingut empenta, i tenia molt clar que això és el que calia. El meu marit, amb qui fa anys que tenim un taller de marbres i una botiga de reformes a Tarragona, em va dir que li feia por. Però aquesta crisi ens ha fet molt de mal, i tinc molt clar que era el que tocava fer.
Com els ha afectat a vostès la crisi?
Ens estàvem menjant el nostre capital. Han tancat empreses que ens han deixat a deure diners, la cosa estava molt malament. Per això calia fer aquest pas, perquè les reformes és ara un sector en creixement. La gent no es compra una casa nova, però sí que s'arregla la cuina o el bany. Ara és el moment d'apostar per aquest tipus de negoci.
Però amb la que està caient no em dirà que no és valenta...
I tant! Molt valenta! Però, sap?, jo sempre he estat molt inquieta. Des dels 15 anys que treballo.
I no s'ha trobat obstacles per obrir aquest negoci per culpa de la crisi?
Amb els bancs. He tingut moltíssims problemes per aconseguir els diners. Jo volia un crèdit de l'ICO, i no hi havia manera. Vaig recórrer tots els bancs, vaig parlar amb tots els directors i, finalment, tan sols vaig aconseguir el «sí» del BBVA, i després de vendre'ns una casa i tenir un patrimoni que ens recolzés. I només necessitava 40.000 euros! Els bancs abans sí que tenien en compte les persones, però ara som números, i més encara si els parles de la construcció.
Li va fer témer no poder obrir mai?
Vaig començar a muntar-ho tot sense tenir el crèdit. Sabia que me'n sortiria, i els proveïdors em van donar facilitats.
Fins quan estarà al capdavant d'aquest nou negoci?
Fins que pugui. Això s'ha creat perquè ho continuï la meva filla, i el meu fill farà el mateix amb el taller del meu marit.
És vostè un dels famosos brots verds?
Crec que aquests brots verds han de ser més generals i grans, però sí que espero poder donar una mica d'esperança.
