Creix el nombre de consultes de joves als instituts sobre salut sexual i drogues
L'alimentació també preocupa els adolescents de la comarca, que consoliden el servei Salut i Escola
En la seva estrena, el curs 2005-2006, en diferents centres educatius de Sant Adrià de Besòs, el projecte va registrar unes 140 consultes. Al llarg dels dos cursos posteriors, i amb la progressiva incorporació de molts altres instituts de Badalona i de Montgat, el nombre d'atencions va ser de 518 i de 1.172, respectivament, segons les dades aportades pels dos proveïdors de salut que hi ha a la comarca: l'Institut Català de la Salut (ICS) i Badalona Serveis Assistencials (BSA). Tot i no disposar de dades concretes, però sí aproximades, tots dos proveïdors fan notar que aquest any el nombre d'assistències a adolescents continua creixent, fins al punt que aquest curs es podria cloure amb gairebé de 1.500 atencions.
Les mateixes característiques d'aquest programa, impulsat conjuntament pels departaments de Salut i d'Educació de la Generalitat, expliquen la seva consolidació a la comarca. Un dia a la setmana, durant unes hores, un conjunt d'infermeres fan una consulta mèdica en més d'una trentena d'instituts per tal d'assessorar els joves d'entre 14 i 16 anys que així ho desitgin. «Apropant la sanitat a l'institut aconseguim que molts dubtes o problemàtiques que els joves consideren massa íntimes per explicar-les a un metge d'un ambulatori puguin comentar-les de manera confidencial», indica la coordinadora de processos d'atencions d'infermeria de l'ICS, Maria Josep Ulldemolins. A part de garantir la privacitat de la consulta, i tal com subratlla la supervisora d'Infermeria de BSA, Carme Bultó, el servei també preveu una via preferent per l'assistència especialitzada dels casos en què els professionals detecten problemàtiques de resolució més complexa. Aquestes derivacions –al centre d'atenció primària o en altres serveis de salut relacionats amb l'adolescència–, però, són minoritàries, ja que només equivalen al 30 per cent de les consultes que va oferir l'ICS el curs passat.
Sexe, menjar i drogues
El contingut majoritari de les consultes d'aquests joves –la majoria són noies i de nacionalitat espanyola– tenen a veure amb la salut alimentària –per exemple, trastorns, dietes i imatge corporal–, el sexe i la vessant afectiva –l'anticoncepció–, o també el consum de substàncies com ara drogues, alcohol o tabac. Maite Puche, responsable d'infermeria del barri de Sant Roc de Badalona, afegeix a aquesta llista d'inquietuds les relacionades amb la salut mental, com ara els problemes de conducta i els processos depressius o l'ansietat, i confirma que entre els joves que estudien en aquesta zona de la ciutat «estan incrementant». Altres fenòmens relacionats amb l'escola, com ara el fracàs, l'absentisme o l'assetjament per part de companys de classe o les dificultats socioeconòmiques completen el capítol temàtic de les consultes realitzades.
Tot i que el programa Salut i Escola està adreçat preferentment als alumnes de tercer i quart d'ESO dels centres públics i concertats que s'hi han adherit, estudiants d'altres cursos superiors o inferiors –sobretot de segon d'ESO– també són atesos per tal de detectar problemes precoços de salut a l'escola. «El boca a orella entre joves que han provat el servei i els que s'ho pensen funciona», assenyala Bultó, que considera molt valuós tan sols el fet que aquests joves tinguin una «eina amb què obrir i confessar els seus neguits». En la mateixa línia coincideix Ulldemolins, que a més de manifestar-se «satisfeta» pel fet en si de «rebre aquests casos i poder tractar-los», fa una valoració «positiva» del programa, ja que, segons ella, moltes problemàtiques es resolen o, com a mínim, es deriven per ser estudiades detingudament.
Amb aquests resultats a les mans, el pas següent en el desenvolupament del programa és el d'aconseguir estendre'l per més centres educatius i també formar més infermeres.