JOSEP MARIA MARTORELL
DIRECTOR GENERAL DE RECERCA
“Catalunya no dóna per tenir 70 o 80 centres de recerca”
menys · “La retallada pressupostària serà del 10% o el 12% però no serà lineal” salvats · “Els compromisos d'ICREA del 2010 es respectaran”
En instal·lacions de primer nivell, com el superordinador o el sincrotró, no podem fer cap pas enrere
Fins ara, la recerca científica es considerava un dels elements clau que s'havien de salvar de les retallades. Ara, la difícil situació de les finances de la Generalitat fa que s'apunti en sentit contrari.
Com afectarà la ciència, el pla de contenció pressupostària?
La retallada afectarà la recerca de la mateixa manera que la resta de departaments, però hem de ser capaços d'aprofitar aquesta realitat perquè el sistema en surti enfortit.
Això vol dir una retallada lineal del deu per cent?
Sí. Del 10% o del 12%; estem començant a estudiar-ho. Però el que no farem serà uniformitzar la retallada. Seria irresponsable fer-ho perquè hi ha projectes que poden morir amb aquesta retallada i hi ha projectes amb molt marge de reducció. Ara hem començat un procés de diàleg per saber on es pot retallar o ajornar inversions sense crear problemes greus.
Tenen poc temps per decidir...
Tenim una sèrie de coses que no només no es poden retallar sinó que, respecte al pressupost del 2009, seran expansives.
Com ara quines?
L'exemple més clar és ICREA. El pressupost per al 2011 d'aquesta institució dedicada a contractar investigadors de primera línia mundial inclourà tot allò que es va aprovar el 2010. La credibilitat del nostre sistema s'enfonsaria si a un investigador que ja té les maletes fetes per venir a treballar a Catalunya li diem que no vingui, que ara resulta que no tenim diners.
Es convocaran també aquest any 25 noves places per a investigadors ICREA?
No ho sé si seran 25, però segur que sortirà la convocatòria de places. En aquest cas, l'evolució de la institució ens ajuda perquè l'escenari de futur que té previst ICREA accepta creixements anuals més moderats, sense que el projecte caigui.
Quins altres programes o centres se salvaran?
En un segon grup d'institucions, programes o accions intentarem que la retallada sigui estrictament la que toca o fins i tot una mica menys, si podem. En un tercer grup –que considerem que no són d'excel·lència–, hi ha més marge de reducció.
Algun exemple d'aquests centres amb més retallada?
No puc fer públic cap exemple abans de comunicar aquesta decisió als afectats.
Com decidiran quins centres són d'excel·lència i quins no?
Això no depèn de l'opinió del director general; és qüestió d'un procés d'avaluació seriós. El problema és que no tenim temps de fer-ho abans d'enviar el pressupost al Parlament. Per tant, tot el procés l'hem de fer amb les dades que tenim i amb una interlocució sincera amb els agents.
Els científics accepten la retallada?
Ningú entra per la porta dient que retallem el que vulguem però el procés de diàleg està aportant alguna sorpresa agradable. Algun centre potent ja ha estat capaç de posar sobre la taula els seus projectes i, conscients de la situació actual, explicar quins són els que poden ser ajornats sense grans problemes.
Cal revisar el Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació?
El pacte, no. Una altra cosa és el pla de recerca 2010-2013, que està clar que sí que cal revisar-lo per adequar-lo al nou escenari pressupostari; no podem fer una altra cosa. Però els principis bàsics que defensem tots des de fa anys –excel·lència, massa crítica, concentració, etc.– són intocables i els respectem tots, encara que això no s'hagi aplicat exactament igual a tot arreu.
Què vol dir amb això?
Un exemple claríssim: Catalunya no dóna per tenir 70 o 80 centres de recerca d'excel·lència. És absolutament impossible.
Vol dir que no podem tenir tants centres de recerca científica com tenim ara?
És molt possible. Ara, de la mateixa manera que critiquem que alguns centres s'han creat sense seguir estrictament criteris d'objectivitat científica, en cap moment farem passos enrere sense seguir l'objectivitat científica. El que començarem és el que crec que fa temps que s'havia d'haver fet: un procés d'avaluació i acreditació de centres de recerca.
Alguns centres de recerca, com ara algunes universitats, s'han creat per criteris de redistribució territorial...
Alguns centres es van fer sense fer cas a allò que la universitat del territori volia; això no té sentit. De vegades malentenem l'equilibri territorial. En l'àmbit de recerca, equilibri territorial no vol dir omplir Catalunya de centres; vol dir que si posem un centre X a Girona –que és fantàstic–, aquest ha de ser el centre de recerca en excel·lència de Catalunya. No ha de ser un centre més en un àmbit que ja té tres centres a Barcelona i un a Cerdanyola...
El superordinador Mare Nostrum i el futur Mare Incognito continuaran endavant?
Sí. Com a país no podem tirar enrere en aquest tipus de projectes. Tenim el compromís de ser el 2013 un dels quatre nodes de supercomputació d'Europa; no podem deixar-ho. Potser no es farà el projecte exactament com estava previst, però són aquelles coses que, si desactivem emparant-nos en dificultats pressupostàries, el prestigi científic que ha aconseguit Catalunya s'arruïna.
I el sincrotró?
Exactament igual. En aquestes dues grans instal·lacions no podem fer cap pas enrere. Fa 12 anys el conseller [Andreu Mas-Colell] va engegar una política, que arriba fins avui –en allò fonamental– sense ser tocada; ens crea un prestigi europeu i mundial, que ara es podria trencar si féssim algunes coses malament.
El conseller Mas-Colell ha tingut temps de dedicar-se, ara, al tema de la recerca?
L'avantatge que tenim amb el conseller Mas-Colell és que, com que no hem parat de treballar junts durant els últims set o vuit anys, no ens ha costat gaire engegar. Gairebé no ens ha calgut una conversa per dir quin projecte volem tirar endavant en recerca; fa anys que ho preparem. Ara és evident que la primera prioritat del conseller Mas-Colell, per urgència, és solucionar els problemes econòmics.