El 80% dels malalts mentals, discriminats

El 80,1% dels catalans que pateixen algun tipus de trastorn mental han estat discriminats. Així es desprèn d'un estudi presentat ahir per Obertament, l'aliança d'entitats i administracions que lluita des de fa anys contra l'estigma i la discriminació en salut mental. L'estudi, elaborat per la UAB i Spora Sinergies, amb el suport de l'Obra Social La Caixa, ha entrevistat un miler de persones. Les conclusions han estat descoratjadores. El tracte discriminatori s'estén a tots els àmbits, des de el món laboral i educatiu fins a la sanitat i les relacions familiars i de parella. I les conseqüències no poden ser més dramàtiques per aquestes persones: un 82,4% opten per ocultar que tenen un trastorn. Ho fan a la feina i amb els companys de classe, però en una proporció petita (14,2%) fins i tot ho amaguen a la mateixa parella. A més, l'estudi constata que el 88,8% acaben deixant de fer activitats bàsiques a la vida, com ara treballar, estudiar, fer esport o socialitzar-se.

En l'àmbit laboral, la tendència és que les persones amb trastorn mental estiguin infraocupades. El 61% estan a l'atur i un 40,6% manifesten haver rebut un tracte injust en l'entorn laboral en alguna ocasió.

No és gaire més encoratjador l'àmbit educatiu. El 18,9% de les persones amb trastorn mental diuen haver estat discriminades per part del professorat i el 29,5%, per part dels mateixos companys d'estudi. O fins i tot el sanitari, ja que el 26,1% afirma haver estat discriminat en un centre hospitalari en alguna ocasió pel fet de tenir un trastorn mental i un 24,9%, als centres d'atenció primària. El 40,6% diu haver estat discriminat almenys un cop en un servei de la xarxa de salut mental. L'estudi conclou que “la manca de protocols d'atenció a la salut mental fa que el tractament sanitari depengui de la sensibilitat i/o interès personal de cada professional”. I en el cas de la salut en general detecta que les persones amb algun tipus de diagnòstic de trastorn mental “reben una pitjor atenció perquè els símptomes són interpretats com a conseqüència del mateix trastorn”.

A la família, la discriminació es vesteix a vegades de “condescendència, sobreprotecció o control”, unes formes “més difícils d'identificar però no menys perjudicials. Sobre la relació amb la parella, el 19,2% de les persones amb un trastorn mental no han tingut parella, entre altres motius perquè hi ha la imatge estereotipada que pot ser “una persona inestable, agressiva o imprevisible”, a més de “dèbil o fràgil”. Un 23% de les persones de l'estudi diuen haver estat pressionades per no tenir fills, una pressió que ha vingut, sobretot, per part de la família i els professionals sanitaris, però també, tot i que en menor mesura, de la pròpia parella.