Projecte
El govern de la Diputació vol portar al ple l'acord per al parc
Dimarts es reunirà la junta de govern per plantejar si porta al ple una moció per reforçar el compromís d'aportar sis milions per al Parc Científic
S'aportaran, però, sempre després del concurs
L'equip de govern de la Diputació de Girona vol fer un pas més en el compromís per salvar el Parc Científic i Tecnològic portant al ple una moció, a manera de compromís, en què es vol prendre l'acord d'aportar-hi sis milions. Però, això sí, deixant molt clar que aquesta aportació no es farà efectiva fins que es tanqui el concurs de creditors i, a més, sense incloure-hi cap termini perquè ara s'ha de negociar, si és el cas, un nou conveni. Aquesta proposta es discutirà dimarts a la junta de govern i s'exposarà a la resta de grups.
De fet, un acord de ple, o dels màxims òrgans de govern de les institucions, és un requeriment del Ministeri d'Hisenda, que es malfia de qualsevol altre compromís. El rector de la UdG, Sergi Bonet, no ha deixat de reivindicar-ho. Bonet, en el marc de la inauguració del nou curs acadèmic (2016/2017), va demanar un compromís més ferm de la Diputació i l'Ajuntament. La crítica va tenir efecte i les dues institucions van fer arribar uns oficis, signats per les màximes autoritats polítiques, en què ratificaven el compromís de posar-hi diners. Però, a la pràctica, això només ha permès guanyar sis setmanes. Dijous passat el jutge va resoldre un ajornament per continuar negociant, i tot gràcies al fet de disposar d'aquests dos oficis.
El problema dels crèdits
El conseller del Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació del govern del tripartit (2003-2006), Carles Solà, va enviar una carta amb un compromís per finançar els deutes del parc del 2005 i el 2006, però, a la pràctica, el compromís no anava acompanyat de diners.
El Parc Científic i Tecnològic de la UdG es va tirar endavant en el marc d'unes condicions que, a priori, no podien ser millors, tot i que després van ser una gran trampa. L'oferta era sucosa: un total de 2.300 milions d'euros en crèdits a tornar en quinze anys, amb una carència de tres anys i amb un interès del 0%.
Aquest paquet de crèdit a mida es va posar en funcionament l'any 2000 perquè les universitats públiques poguessin desenvolupar parcs i entre el 2005 i el 2010 es van començar a sol·licitar. És precisament en aquest període quan es van generar la major part dels 300 milions d'euros de deute dels parcs de les universitats catalanes. La cosa es va complicar quan es va acabar l'etapa de la carència i s'havia de tornar el crèdit, tot plegat complicat el 2008 amb l'inici de la crisi econòmica. En el cas de la UdG, el 2009, quan es van haver de començar a fer els pagaments, la situació es va resoldre amb l'embargament d'edificis i d'actius per part del ministeri. Finalment, el 2015, i en vista de la impossibilitat de trobar-hi una solució, el parc va entrar en concurs de creditors.
