castellers
concurs
Castells, suor i victòria!
triomf
En un duel majestuós, els Castellers de Vilafranca queden campions del món casteller per vuitena vegada consecutiva
La Colla Vella no es rendeix i fins a l'últim sospir intenta el 3 de 9 net que li hauria donat la victòria
-
Vilafranca en plena execució de les dues torres de vuit que van carregar JUDIT FERNÁNDEZ. -
La jove de Tarragona que va quedar segona, instants abans de carregar el 3 de 9 amb l'agulla, folre i manilles JUDITH FERNÁNDEZ. -
La Vella de Valls fent el 4 de 10 amb folre i manilles JUDITH FERNÁNDEZ. -
La Jove de Valls, durant l'execució del 5 de 9 amb folre JUDITH FERNÁNDEZ.
Vilafranca manté el regnat i una aura de colla imbatible
Combat èpic. Castellers de Vilafranca, grans campions. Glòria també per a la Colla Vella. En un duel majestuós, els vilafranquins van guanyar per vuitena vegada consecutiva el Concurs de Castells de Tarragona. Però per fer-ho es van veure forçats a fer coses tan insòlites i mai vistes com tornar a intentar una torre de 8 neta que ja havien carregat, per mirar de descarregar-la i deixar sense possibilitats la seva rival, una Colla Vella incansable, que tot i haver d'anar a remolc des de la primera ronda, van mantenir les opcions fins a l'últim sospir. Mai no havíem assistit a un duel d'aquest nivell, una igualtat que engrandeix i ennobleix això que en diem fet casteller. Mai no ho oblidarem. Gràcies Vilafranca i gràcies Colla Vella.
La Tarraco Arena Plaça havia de dictar sentència. L'escenari és molt sever. Impressiona molt, certament. Un Concurs és un competició de desgast, físic i mental. El castell d'obertura sempre és molt important, perquè és el que ha de marcar el camí. Parlava primer Vilafranca, i ho feia el 3 de 10, un castell que ja havia descarregat en quatre ocasions consecutives i sobre el qual la colla té una confiança cega. Aquest és un detall molt important i que explica la precisió amb què els verds van saber encaixar el folre i les manilles. Amb els fonaments sòlids, el tronc es va llançar a una conquesta majestuosa.
Vilafranca començava molt forta. Però la resposta de la Colla Vella va ser d'una importància encara superior. Com s'havia especulat en la vigília, els rosats van obrir amb l'altre colós de 10 pisos el 4 de 10. Era una sortida intel·ligent. Les sensacions, en castells, són molt importats i les que havia deixat el quatre de la Vella, que va carregar però que feia tota la pinta per ser descarregat, eren molt bones. D'altra banda, si la Vella descarregava el 4 de 10 agafava avantatge i prenia la iniciativa.
La Vella va dur a terme una grandíssima execució del 4 de 10. El castell va pujar amb les mides molt correctes, els braços ben travats i el ritme adequat. El folre, molt compacte, i les manilles, disposades a donar-ho tot. La coronació va ser magnífica, i quan la plaça ja embogia davant d'una descarregada que aquesta vegada sí, semblava que no es podia frustrar, el pis de quarts va cedir. El cop moral per als rosats va ser molt dur.
Enfortits moralment, els Castellers de Vilafranca van continuar amb el seu guió inalterable que implicava apostar en segona ronda per la torre de 8 neta. Possiblement era aquest el castell de què estaven més segurs. Sobretot, perquè l'havien descarregat en un assaig feia un parell de setmanes. Però a plaça i amb els nervis de la competició, la complexitat extrema d'aquest castell (que només els verds poden presumir d'haver descarregat), es multiplica. Per tenir alguna possibilitat amb la torre de 8 neta, cal que l'entrada dels dosos sigui immaculada. Perquè és aleshores quan comença el castell. No va ser el cas, la serp verinosa de la gamma extra va ensenyar el verí just abans de la carregada. La canalla, fins i tot, es va aturar uns instants perquè el tronc recuperés la posició. Però ja estava ferit i, després de la carregada, la torre es va rompre.
En aquest punt, si la Colla Vella era capaç de descarregar el 3 de 10 s'hauria situat al davant. Va ser el moment crucial, però va fer la sensació que va agafar els rosats encara no del tot recuperats anímicament del que havia succeït en la primera ronda. El 3 de 10 va ser la gran sensació de la Vella per la Firagost, va acompanyar la colla per Sant Fèlix permetent una definició espectacular, però a Tarragona ja va no va pas brillar. Allí només es va carregar. Ahir ni tan sols això. El castell no va pujar amb la serenor exigida i va caure abans fins i tot que comencessin les hostilitats. Cares llargues, decepció. Aquests van ser els pitjors moments de la Vella, ahir.
Però res no estava decidit, encara. Els Castellers de Vilafranca es disposaven a afrontar el castell que, a priori, els generava més incògnites. El “castellòdrom” de Tarragona posa a prova la pasta de què està feta una colla. I Vilafranca, en situacions com aquesta, sap treure el millor de si mateixa: sang competitiva, mirada de tigre i la capacitat de mantenir el cap fred i el cor calent. Només així és pot derrotar sense contemplacions un castell de la magnitud del 4 de 10.
Descarregada històrica
El folre va ser una roca, les manilles, un cos d'elit imbatible i el tronc va tenir un comportament meravellós. A cada pis la concentració era màxima i l'esforç, generós, per no obrir fronts que acabessin provocant la tempesta. Va ser un recital de control, una execució digna del Concurs més apassionant de la història. Vilafranca descarregava per primera vegada el 4 de 10 i la seva nombrosa afició ho va celebrar embogida.
La sensació era que el Concurs estava quasi sentenciat, però la Vella encara no havia dit l'última paraula, perquè la Vella és la Vella. És a dir, ahir va quedar clar que la Vella hi deixaria fins a l'última gota de suor abans d'acceptar la derrota.
La situació, però, era límit, ja que les úniques possibilitats de mantenir vives les esperances de victòria requerien obligatòriament descarregar el 4 de 9 net. El castell total dels rosta havia fet trontollar la plaça de la Vila de Vilafranca per Sant Fèlix i, ara més que mai, havia de ser el gran aliat dels vallencs per continuar en la lluita. Va ser un altre moment d'emotivitat molt elevada. El 4 de 9 net que va descarregar la Vella va ser un exemple de tècnica sublim, de coratge i de fe. La Vella no es rendeix.
Conscient del rival amb qui s'estava enfrontant, els Castellers de Vilafranca es van veure obligats a repetir la torre de 8 neta que, en cas de descarregar-la, els hauria garantit la victòria. Feia gairebé sis hores de Concurs i els verds hi van tornar, i per segona vegada la van tornar a carregar. En aquesta ocasió el cansament va afectar l'execució que, tot i així, es va coronar de manera sobrada. Així doncs, la Vella tenia la possibilitat, tot i que remota, de capgirar espectacularment un desenllaç que semblava decidit.
L'esperança de la Vella, però, era carregar el 3 de 9 net. Era precisament el castell que no tenia ganes d'haver d'intentar, conscient que estem parlant del mite dels mites mai assolit. Després d'un primer intent desmuntat amb els sisens posats, i la consigna que al mínim avís es toqués retirada. Vilafranca, que també hauria pogut optar per intentar el 3 de 9 net i en el cas de carregar-lo deixar la Vella sense cap possibilitat, va decidir passar ronda.
Els responsables dels verds consideraven que ja havien fet tot el que havien de fer, i que si la Vella era capaç de batre rècords dels castells, els haurien felicitat. Silenci absolut i un immens mar de braços tancant una pinya que volia connectar el tronc cap a la glòria. No va ser a la desesperada, va ser un intent fonamentat. La Colla Vella havia treballat el 3 de 9 net i el seu atac va arribar més lluny que cap altre dels cinc que té registrada la història dels castells, amb els dosos posats i l'aixecador a punt de fer la primera passa.
Els Castellers de Vilafranca, després de completar la millor tripleta de la història, amb dos castells de 10 descarregats més la torre de 8 neta carregada, es va tornar a convertir en la colla campiona del món casteller.
Als Castellers de Vilafranca els agrada competir. Ho porten en l'ADN, igual com també a la Colla Vella. De fet, la Vella fa dos-cents anys que competeix. Ahir totes dues ho van donar tot. De fet, qualsevol de les dues hauria pogut guanyar. Els segons preciosos que van faltar a la Vella i que van sobrar als de Vilafranca amb el 4 de 10, segurament, van marcar la diferència.
Els Castellers de Vilafranca mantenen el regnat i un aura de colla gairebé imbatible.
La lliçó de la Jove de Tarragona
Més enllà del brillantíssim segon lloc assolit al final, el Concurs protagonitzat per la Colla Jove Xiquets de Tarragona es mereix una menció a part. Madura, disciplinada, convençuda de les seves forces i amb capacitat de patiment, ahir la Colla Jove va dictar un curs de castellística a la Tarraco Arena Plaça.
Davant d'una afició absolutament incondicional, la Jove va definir de manera impecable el 5 de 9. Va fer una sortida molt valenta que va servir perquè la colla agafés confiança per afrontar, tot seguit, el 3 de 9 amb l'agulla. Aquest era, de fet, el salt qualitatiu que la Jove s'havia proposat fer aquesta temporada, un castell que només Vilafranca havia aconseguit descarregar i que la Jove havia preparat a consciència. Segurament, el del Concurs no va anar millor que el de la diada de Santa Tecla, que es va carregar, però l'experiència d'aquell va servir perquè el d'ahir, a la Colla Jove, no se li escapés.
