tribunals
la polèmica dels braus
En cap de les tres places del país es poden celebrar curses
Les normatives municipals i l'estat actual de les places de braus fan impossible, tot i la sentència del Constitucional, que avui s'hi puguin fer corrides
La norma antitaurina barcelonina encara està en vigor perquè ningú l'ha impugnat
Els aficionats a l'art de la tauromàquia de Catalunya potser van brindar ahir amb cava, però no estan de sort. La llei catalana que prohibeix les corrides de toros ha quedat anul·lada des d'ahir, però si avui algun empresari del sector volgués organitzar per demà un espectacle taurí no ho podria fer. Ni avui ni demà es podrien celebrar curses de braus a Catalunya, digui el que digui el Tribunal Constitucional, i això és així perquè l'única plaça de toros operativa a Catalunya és la Monumental, que està situada a la ciutat de Barcelona, on hi ha plenament vigent una ordenança municipal que prohibeix expressament “les corrides de toros i els espectacles de toros que incloguin la mort de l'animal”. Als altres dos recintes equiparables a una plaça de toros que hi ha a Catalunya, la plaça d'Olot i la Tarraco Arena de Tarragona, tampoc s'hi poden celebrar espectacles taurins per diverses raons d'índole legal, ja sigui de caràcter general o municipal, i contractual.
L'ordenança de l'Ajuntament de Barcelona sobre la protecció, la tinença i la venda d'animals, que prohibeix, entre altres coses, els espectacles de circ, va entrar en vigor el setembre del 2014, gairebé quatre anys més tard que la llei catalana que prohibia les corrides. Fins avui, la llei catalana –norma de rang superior a una de municipal– feia innecessari invocar l'ordenança municipal. Després de la sentència del TC, però, pren un relleu especial per mantenir vigent el vet taurí a la capital de Catalunya. Fonts del departament jurídic de l'Ajuntament de Barcelona consultades ahir per aquest diari van respondre amb un clar i rotund “no” a la pregunta de si amb el nou marc jurídic creat pel TC avui es podria organitzar una corrida a la plaça Monumental. “L'ordenança està en vigor perquè ningú l'ha impugnada”, van precisar les mateixes fonts.
La prohibició expressa dels toros es troba en la lletra de l'article 10 de la normativa municipal, i el vet és molt ampli perquè, de manera textual, deixa fora de la llei “fer corrides de toros i espectacles amb toros que impliquin la mort de l'animal i l'aplicació dels terços de la pica, de les banderilles i de l'estoc, i també els espectacles taurins de qualsevol modalitat que tinguin lloc dins o fora de les places de toros”.
Tarragona i Olot
Si no es poden fer corrides a la plaça Monumental de Barcelona, no se'n poden fer a cap altre lloc de Catalunya per una confluència de factors. Tarragona disposa d'una plaça de toros, la Tarraco Arena, on cada dos anys es fa l'espectacular Concurs de Castells i que va ser remodelada a fons l'any 2010, però en aquest recinte no es poden celebrar espectacles taurins fins a l'any 2033. La Tarraco Arena és propietat de la Diputació de Tarragona, que, en el contracte de cessió de la gestió a l'empresa Agència de Publicitat Internacional de Catalunya, va fer constar expressament que han de passar vint anys fins que s'hi puguin celebrar corrides de toros.
Al marge d'aquesta condició contractual, el fet que la plaça de Tarragona no disposi d'un espai quirúrgic n'impossibilita la utilització com a espai taurí. La normativa espanyola que regula els requisits sanitaris i mèdics que han de complir els espectacles taurins –un reglament del Ministeri d'Agricultura del 1997– diu de manera clara que s'ha de disposar d'un equipament quirúrgic, ja sigui fix o provisional, i és evident que la plaça tarragonina no té ni una cosa ni l'altra. A més a més, la Tarraco Arena tampoc disposa de refugis, espai on els toreros es protegeixen dels braus.
El mateix impediment legal es produeix a la històrica plaça de toros d'Olot, on només hi ha una infermeria que no té la condició d'equipament quirúrgic que requereix el reglament d'Agricultura. A més a més, la plaça d'Olot està situada en un municipi declarat antitaurí i que aquest mateix any va decidir, via referèndum, prohibir els correbous amb vaquetes. Per aquest motiu, es va decidir no renovar la concessió de la gestió de la plaça, que tenia una entitat taurina, i que al seu dia ja es va fer d'acord amb una moció municipal que vinculava l'activitat a la plaça a espectacles en què no hi hagués ni sang ni mort dels animals.
“No es pot aplicar”
Anna Mulà, advocada del grup que va promoure la iniciativa legislativa popular (ILP) que va conduir a la llei de prohibició taurina, té clar que, “a efectes pràctics, no es pot aplicar la resolució del TC”. Mulà posa com a exemple el fet que disposar d'un espai quirúrgic sigui una condició indispensable per poder fer corrides.
Mulà va participar dimarts passat al Parlament en una reunió amb el conseller de Territori, Josep Rull, en què es va analitzar la situació jurídica dels toros en vista de la imminent sentència del TC. En aquella reunió, els impulsors de la ILP ja van mostrar la seva disposició a posar-se a treballar en la redacció d'una nova llei si és necessari. “Després de la sentència del TC, nosaltres ens posem a disposició del Parlament per fer una nova regulació”, va dir Mulà.
“Victòria moral” dels protaurins
La Federació d'Entitats Taurines de Catalunya (FETC) va celebrar ahir la “victòria moral” que representa la sentència del TC, que després de sis anys els ha donat la raó per “organitzar i celebrar corrides amb normalitat” a Catalunya. A criteri de la FETC, ara s'obre un nou escenari en què el principal objectiu és “obrir la Monumental al toreig”. Per fer-ho, la federació subratlla que serà “imprescindible” la implicació de tot el sector taurí. L'empresa Balañà, propietària de la Monumental, va optar ahir pel mutisme. “De moment no fem declaracions”, va dir un portaveu de l'empresa, que al seu moment va negociar sense èxit una indemnització per la prohibició del 2012.
